El planeta envasat
Autor: Neus Surià Calvo
Centre: INST.ALT PENEDES
Document:
treball_de_recerca_3.pdf
(1.36 MB)
Si mires al teu voltant t’adonaràs que vivim envoltats de plàstics. Actualment és un material molt necessari però pel que estem veient, també és un material que contamina molt. Sota aquesta premissa va començar el meu treball de recerca.
Primer de tot volia saber si som capaços de viure sense plàstics, que això es convertiria en la meva part pràctica i també volia saber com i quan els plàstics havien entrat a les nostres vides, quins tipus de plàstics hi ha i quins contaminen més o menys, què són els microplàstics, si les alternatives als plàstics realment són molt menys contaminants que els plàstics (aquesta comparació es va dur a terme amb el vidre, les llaunes d’alumini, el paper i el cartó i els bioplàstics). I finalment volia saber si és més econòmic viure sense plàstics i que estaven fent els països per aturar el seu creixement. Per veure si realment és necessari viure sense plàstics; tots aquests apartats van formar la meva part teòrica.
Els meus objectius doncs, van ser primer de tot donar resposta a totes aquestes preguntes de la part teòrica i els objectius de la part pràctica van ser viure tot l’estiu sense plàstics enfrontant tots els problemes que suposés això. Un cop aconseguits aquests objectius, també vaig voler convertir-me en agent generador de canvi, tot compartint la meva experiència en diverses xerrades, també vaig parlar amb alguns supermercats per veure si podien treure plàstics d’alguns productes i posar-nos la vida més fàcil.
Els resultats que vaig aconseguir van ser els següents:
- Els plàstics que contaminen més serien els bioplàstics i el PC i els que contaminen menys el PET.
- Els microplàstics són el principal maldecap, ja que poden suposar un problema de salut per animals i fins i tot humans.
- Entre els materials més sostenibles tindríem el vidre, en segona posició el paper/cartró, el plàstic i per últim les llaunes. A tot això cal sumar el sobreembolcallament que és el que hem d’evitar.
- Pel que fa a la part econòmica, tot i que inicialment sí que cal una petita inversió, com que canviarem utensilis d’un sol ús a utensilis que poden durar anys, al final ens costarà el mateix.
- En analitzar quins països han fet més lleis antiplàstics, el país que em van sorprendre més va ser Kenya perquè allà, si fas servir una bossa de plàstic, t’arrisques a tenir una multa de $38,000.
Finalment pel que fa a la meva part pràctica, vaig veure que era impossible viure tres mesos sense plàstics, ja que hi ha elements totalment necessaris que actualment no podem trobar sense aquest polímer.
En el meu cas, per exemple, em vaig posar malalta i vaig haver de prendre antibiòtics, aquests, no es poden trobar sense plàstic.
Les conclusions finals van ser que l’important no és viure sense cap mena de plàstics, ja que això és totalment impossible, per exemple no podria haver fet aquest treball sense el meu portàtil de plàstic però sí que és important eliminar aquells que són d’un sol ús i cuidar els que no podem evitar per no comprar-ne tan freqüentment.
Primer de tot volia saber si som capaços de viure sense plàstics, que això es convertiria en la meva part pràctica i també volia saber com i quan els plàstics havien entrat a les nostres vides, quins tipus de plàstics hi ha i quins contaminen més o menys, què són els microplàstics, si les alternatives als plàstics realment són molt menys contaminants que els plàstics (aquesta comparació es va dur a terme amb el vidre, les llaunes d’alumini, el paper i el cartó i els bioplàstics). I finalment volia saber si és més econòmic viure sense plàstics i que estaven fent els països per aturar el seu creixement. Per veure si realment és necessari viure sense plàstics; tots aquests apartats van formar la meva part teòrica.
Els meus objectius doncs, van ser primer de tot donar resposta a totes aquestes preguntes de la part teòrica i els objectius de la part pràctica van ser viure tot l’estiu sense plàstics enfrontant tots els problemes que suposés això. Un cop aconseguits aquests objectius, també vaig voler convertir-me en agent generador de canvi, tot compartint la meva experiència en diverses xerrades, també vaig parlar amb alguns supermercats per veure si podien treure plàstics d’alguns productes i posar-nos la vida més fàcil.
Els resultats que vaig aconseguir van ser els següents:
- Els plàstics que contaminen més serien els bioplàstics i el PC i els que contaminen menys el PET.
- Els microplàstics són el principal maldecap, ja que poden suposar un problema de salut per animals i fins i tot humans.
- Entre els materials més sostenibles tindríem el vidre, en segona posició el paper/cartró, el plàstic i per últim les llaunes. A tot això cal sumar el sobreembolcallament que és el que hem d’evitar.
- Pel que fa a la part econòmica, tot i que inicialment sí que cal una petita inversió, com que canviarem utensilis d’un sol ús a utensilis que poden durar anys, al final ens costarà el mateix.
- En analitzar quins països han fet més lleis antiplàstics, el país que em van sorprendre més va ser Kenya perquè allà, si fas servir una bossa de plàstic, t’arrisques a tenir una multa de $38,000.
Finalment pel que fa a la meva part pràctica, vaig veure que era impossible viure tres mesos sense plàstics, ja que hi ha elements totalment necessaris que actualment no podem trobar sense aquest polímer.
En el meu cas, per exemple, em vaig posar malalta i vaig haver de prendre antibiòtics, aquests, no es poden trobar sense plàstic.
Les conclusions finals van ser que l’important no és viure sense cap mena de plàstics, ja que això és totalment impossible, per exemple no podria haver fet aquest treball sense el meu portàtil de plàstic però sí que és important eliminar aquells que són d’un sol ús i cuidar els que no podem evitar per no comprar-ne tan freqüentment.