La mutilació genital femenina a Catalunya. Ha disminuït la MGF a Catalunya durant els últims anys?
Autor: Maria Aubach Buisan
Centre: INST. PERE RIBOT
Document:
tr_la_mgf_a_catalunya.pdf
(1.49 MB)
El meu objectiu principal respecte la realització d’aquest treball sempre ha estat donar-li veu al tema que
he estat tractant, la mutilació genital femenina (d’ara endavant MGF) Trobo que estem parlant d’una
pràctica amb molt poca repercussió en relació amb el gran nombre de dones mutilades que hi ha hagut
al llarg de la història arreu del món. Quan aquí a Catalunya sentim a parlar de feminisme, acostumen a
ser discursos feministes classistes i racistes.
És per això que he decidit divulgar un tema que malauradament encara segueix i seguirà present al llarg
de la història. I jo, com a dona occidental i poc reprimida en comparació amb les dones africanes i de
diferents ètnies, classes socials i cultures que les nostres, em sento amb l’obligació moral de donar-lis
veu.
Com estem parlant d’una pràctica que es duu a terme a nivell mundial, vaig decidir seguir el fil del meu
objectiu i centrar-me en Catalunya, una comunitat que culturalment no la practica però les persones
migrants de cultures reprimides o invisibilitzades que hi viuen sí que ho fan.
Va ser aquí quan va néixer la hipòtesi del meu treball: Ha disminuït la MGF a Catalunya durant els últims
anys?. Per veure si la hipòtesi plantejada era certa, vaig decidir centrar-me en els quatre temes més
importants a l’hora d’entendre aquesta pràctica : geogràfic a Catalunya, legal, sanitari i finalment
l’impacte de la MGF dins la societat catalana.
Per a la part pràctica vaig realitzar tres entrevistes relacionades amb aquests punts (sanitat, legal i
social), una enquesta a través de les xarxes socials per veure si les persones residents a Catalunya
saben en què consisteix la MGF i vaig mirar dos documentals de casos de MGF explicats en primera
persona. Barrejant la part pràctica i la teòrica vaig poder obtenir els resultats que necessitava per dur a
terme una conclusió final.
Com a conclusió d’aquest Treball de recerca puc afirmar la hipòtesi plantejada al seu inici. La MGF ha
disminuït a Catalunya durant els últims anys, els factors per els quals aquesta ha disminuït són diversos.
Principalment, degut al canvi de manera de pensar cultural de la societat africana, les dones mutilades
ja no volen que les seves filles també ho estiguin, creuen que és un “costum” antic. També perquè la
població s’ha anat adonant que tots els mites en relació amb les dones no mutilades eren falsos. Cal
destacar també la salut física, la sanitat.
A part d’això, la sororitat i les diverses associacions de dones africanes han ajudat molt a obrir la ment
de totes aquelles dones que recolzaven aquesta pràctica. És essencial veure la unió i la confiança entre
dones, tant en els àmbits més professionals com en els més familiars. I tot i que en els últims anys hagi
baixat en comparació amb l’última dècada o quan va haver la primera onada expansiva de migrants
procedents de Gàmbia o del Senegal a Catalunya, és una pràctica que encara no s’ha erradicat al
100%.
Falta més consciència i formació per part de la nostra societat, les persones que no la patim, per tal de
poder ajudar a les que sí ho fan.
he estat tractant, la mutilació genital femenina (d’ara endavant MGF) Trobo que estem parlant d’una
pràctica amb molt poca repercussió en relació amb el gran nombre de dones mutilades que hi ha hagut
al llarg de la història arreu del món. Quan aquí a Catalunya sentim a parlar de feminisme, acostumen a
ser discursos feministes classistes i racistes.
És per això que he decidit divulgar un tema que malauradament encara segueix i seguirà present al llarg
de la història. I jo, com a dona occidental i poc reprimida en comparació amb les dones africanes i de
diferents ètnies, classes socials i cultures que les nostres, em sento amb l’obligació moral de donar-lis
veu.
Com estem parlant d’una pràctica que es duu a terme a nivell mundial, vaig decidir seguir el fil del meu
objectiu i centrar-me en Catalunya, una comunitat que culturalment no la practica però les persones
migrants de cultures reprimides o invisibilitzades que hi viuen sí que ho fan.
Va ser aquí quan va néixer la hipòtesi del meu treball: Ha disminuït la MGF a Catalunya durant els últims
anys?. Per veure si la hipòtesi plantejada era certa, vaig decidir centrar-me en els quatre temes més
importants a l’hora d’entendre aquesta pràctica : geogràfic a Catalunya, legal, sanitari i finalment
l’impacte de la MGF dins la societat catalana.
Per a la part pràctica vaig realitzar tres entrevistes relacionades amb aquests punts (sanitat, legal i
social), una enquesta a través de les xarxes socials per veure si les persones residents a Catalunya
saben en què consisteix la MGF i vaig mirar dos documentals de casos de MGF explicats en primera
persona. Barrejant la part pràctica i la teòrica vaig poder obtenir els resultats que necessitava per dur a
terme una conclusió final.
Com a conclusió d’aquest Treball de recerca puc afirmar la hipòtesi plantejada al seu inici. La MGF ha
disminuït a Catalunya durant els últims anys, els factors per els quals aquesta ha disminuït són diversos.
Principalment, degut al canvi de manera de pensar cultural de la societat africana, les dones mutilades
ja no volen que les seves filles també ho estiguin, creuen que és un “costum” antic. També perquè la
població s’ha anat adonant que tots els mites en relació amb les dones no mutilades eren falsos. Cal
destacar també la salut física, la sanitat.
A part d’això, la sororitat i les diverses associacions de dones africanes han ajudat molt a obrir la ment
de totes aquelles dones que recolzaven aquesta pràctica. És essencial veure la unió i la confiança entre
dones, tant en els àmbits més professionals com en els més familiars. I tot i que en els últims anys hagi
baixat en comparació amb l’última dècada o quan va haver la primera onada expansiva de migrants
procedents de Gàmbia o del Senegal a Catalunya, és una pràctica que encara no s’ha erradicat al
100%.
Falta més consciència i formació per part de la nostra societat, les persones que no la patim, per tal de
poder ajudar a les que sí ho fan.