Estudi epidemiològic de les lesions al voleibol lleidatà
Autor: Dídac Salas Urbiola
Centre: INST.JOAN ORÓ-LLEIDA
Document:
L’objectiu principal d’aquest treball és esbrinar quines són les lesions més freqüents en el voleibol d’àmbit lleidatà. Descobrir-ne la seva tipologia, localització, severitat i causes. A més a més, és vol determinar quina és la evolució de les lesions segons la categoria esportiva en la que juga el jugador es troba, i quines són les lesions més recurrents segons la posició específica en la que juga cada esportista. Tot seguit, també és vol identificar en quin moment de la temporada hi ha un nombre més elevat de les lesions, i determinar en quina situació de joc, en competició o bé en entrenament, es produeixen més lesions. D’altra banda la hipòtesi plantejada en el treball és la següent: les lesions produïdes en un nivell formatiu i/o amateur són diferents quantitativament i qualitativament a les produïdes als esportistes professionals.
En aquest treball s’ha empleat dos tipus de metodologia. En primer lloc, per obtenir les dades d’àmbit lleidatà s’ha realitzat una enquesta elaborada a partir de les directrius de la Federació Internacional de Voleibol. Aquesta va ser contestada per un total de 68 jugadors i jugadores de clubs de Lleida, que havien tingut qualsevol tipus de lesió en les últimes cinc temporades. En segon lloc s’ha realitzat un anàlisi de contingut dels comunicats mèdics procedents de la Federació Catalana de Voleibol de la temporada 2017-2018. En aquesta segona metodologia estava composada per un total de 758 jugadors i jugadores de qualsevol club d’arreu de Catalunya.
En relació als resultats i les conclusions finals, podem dir que en relació a la tipologia i la localització de les lesions, les lesions més recurrents en els jugadors estudiats, són articulars, i es localitzen majoritàriament en les extremitats inferiors. A més a més, les causes de lesions més freqüents són el contacte amb un altre jugador, el traumatisme sense contacte i la sobrecàrrega. La severitat més freqüent és moderada, deixant el jugador inhabilitat entre 8 a 28 dies. D’altra banda el moment de la temporada on és localitzen un nombre més elevat de lesions és a mitjans de temporada entre els mesos de Gener i Març, i les lesions es distribueixen per igual en entrenaments i partits, tot i això, proporcionalment hi ha més risc lesional en la competició.
En aquest treball s’ha empleat dos tipus de metodologia. En primer lloc, per obtenir les dades d’àmbit lleidatà s’ha realitzat una enquesta elaborada a partir de les directrius de la Federació Internacional de Voleibol. Aquesta va ser contestada per un total de 68 jugadors i jugadores de clubs de Lleida, que havien tingut qualsevol tipus de lesió en les últimes cinc temporades. En segon lloc s’ha realitzat un anàlisi de contingut dels comunicats mèdics procedents de la Federació Catalana de Voleibol de la temporada 2017-2018. En aquesta segona metodologia estava composada per un total de 758 jugadors i jugadores de qualsevol club d’arreu de Catalunya.
En relació als resultats i les conclusions finals, podem dir que en relació a la tipologia i la localització de les lesions, les lesions més recurrents en els jugadors estudiats, són articulars, i es localitzen majoritàriament en les extremitats inferiors. A més a més, les causes de lesions més freqüents són el contacte amb un altre jugador, el traumatisme sense contacte i la sobrecàrrega. La severitat més freqüent és moderada, deixant el jugador inhabilitat entre 8 a 28 dies. D’altra banda el moment de la temporada on és localitzen un nombre més elevat de lesions és a mitjans de temporada entre els mesos de Gener i Març, i les lesions es distribueixen per igual en entrenaments i partits, tot i això, proporcionalment hi ha més risc lesional en la competició.