L'ÚS DE LES XARXES SOCIALS I ELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS DEL PLA D'URGELL
Autor: Jana Llobera Simó
Centre: LA SALLE-MOLLERUSSA
Document:
1. Justificació
En l’actualitat, l’ús d’Internet i les xarxes socials ha afectat dràsticament els nostres hàbits pel que fa a la forma amb què ens comuniquem i relacionem amb els altres. Especialment, aquest gran canvi ha estat més accentuat en el rang de la població més vulnerable, els adolescents.
Així doncs, el tema central del meu treball ha estat motivat pel meu gran interès, com a
adolescent que sóc, en conèixer la relació de l’ús de les xarxes socials amb les possibles afectacions d’aquest a nivell de salut mental en els adolescents del Pla d’Urgell.
Els problemes psicològics o trastorns mentals derivats de l’ús de les xarxes socials són
varis, entre els quals en destaco principalment: l’addicció, la depressió, l’ansietat, el
síndrome FOMO, la baixa autoestima, la falta de son i el ciberassetjament.
2. Objectius / Hipòtesis de treball
L’objectiu principal del treball és investigar sobre l’ús de la varietat de plataformes digitals i estudiar la seva influència en la salut mental dels joves, en concret, dels adolescents que viuen a la comarca del Pla d’Urgell.
Més detalladament, m’he proposat ampliar els coneixements sobre les plataformes digitals, classificar-les segons els seus diferents tipus, estudiar quines són les més exitoses entre els joves, avaluar els perjudicis en la salut mental en cas d’un mal ús d’aquestes analitzant els efectes i les conseqüències que aquestes els provoquen, definir els diferents tipus d’afectacions psicològiques i descriure els símptomes de cadascuna.
3. Metodologia
L’aplicació pràctica comporta la realizació d’un estudi mitjançant els resultats obtinguts de tres instruments de recollida de dades diferents.
En primer lloc, una enquesta sobre les xarxes socials i la salut mental difosa a 387
adolescents d’entre 12 a 18 anys de la comarca del Pla d’Urgell.
En segon lloc, una entrevista al psicòleg especialista en noves tecnologies de la
comunicació i informació, Sr. Àlex Palau, del centre CSMIJ de Sant Joan de Déu Terres de Lleida.
I finalment, una entrevista enregistrada en format vídeo representativa de l’opinió
adolescent i les seves pròpies creences sobre les xarxes socials i la influència i repercussió en la seva salut mental, amb la participació de sis d’ells.
4. Resultats i Conclusions Finals
A partir dels resultats extrets dels tres instruments de recollida de dades descrits
anteriorment, s’ha destacat les següents observacions:
Els adolescents utilitzen les xarxes socials majoritàriament com a mitjà d’entreteniment, i en segon lloc, per comunicar-se amb els amics i conèixer gent nova.
Malgrat el fet que que la gran majoria hi passen moltes hores connectats (entre 4 i 6 hores diàries) creient controlar l’ús que en fan, cal indicar que, segons el psicòleg expert en el tema, en general no es té consciència del temps que es dedica a les xarxes, sinó que la sensació experimentada és simplement d’un terç.
La plataforma digital que més afecta a la salut mental dels joves en l’actualitat és Instagram.
Tot i això, la raó per què els adolescents presenten problemes psicològics derivats de l’ús de les xarxes i sobretot d’Instagram és a causa del descontrol del temps i la generació de dependència. Això els pot originar addicció, o bé altres problemàtiques observades en l’enquesta com ara la falta de son i el síndrome FOMO, degut a la necessitat de romandre connectats contínuament.
D’altra banda, quan parlem de xarxes on hi predomina la imatge i el vídeo, apareixen
situacions en les que els adolescents es troben diàriament i poden no ser beneficioses en termes de la seva salut mental. Els estereotips i ideals de bellesa els fan dubtar de la seva aparença i els porta a establir comparacions que afecten negativament a la seva autoestima, autoconcepte i imatge corporal.
Alhora, la publicació d’imatges i vídeos que simulen una vida perfecta els pot fer arribar a patir ansietat i depressió, observant totes les coses positives i els èxits de la vida de les persones a causa de la superficialitat que es mostra a les xarxes.
Del meu estudi, extrec que de tots els problemes psicològics derivats de l’ús i l’abús de les xarxes socials anomenats en el treball, l’afectació en l’autoestima és la principal entre els joves de la comarca del Pla d’Urgell.
Per concloure, crec que és de gran importància que es prengui consciència del perill que suposa l’abús de les xarxes, essent aquesta la principal causa capaç d’afectar en la salut mental dels usuaris.
Un bon nivell de consciència pot reduir els riscos i perjudicis i fer-nos gaudir de les xarxes socials sense preocupació, però amb prudència.
En l’actualitat, l’ús d’Internet i les xarxes socials ha afectat dràsticament els nostres hàbits pel que fa a la forma amb què ens comuniquem i relacionem amb els altres. Especialment, aquest gran canvi ha estat més accentuat en el rang de la població més vulnerable, els adolescents.
Així doncs, el tema central del meu treball ha estat motivat pel meu gran interès, com a
adolescent que sóc, en conèixer la relació de l’ús de les xarxes socials amb les possibles afectacions d’aquest a nivell de salut mental en els adolescents del Pla d’Urgell.
Els problemes psicològics o trastorns mentals derivats de l’ús de les xarxes socials són
varis, entre els quals en destaco principalment: l’addicció, la depressió, l’ansietat, el
síndrome FOMO, la baixa autoestima, la falta de son i el ciberassetjament.
2. Objectius / Hipòtesis de treball
L’objectiu principal del treball és investigar sobre l’ús de la varietat de plataformes digitals i estudiar la seva influència en la salut mental dels joves, en concret, dels adolescents que viuen a la comarca del Pla d’Urgell.
Més detalladament, m’he proposat ampliar els coneixements sobre les plataformes digitals, classificar-les segons els seus diferents tipus, estudiar quines són les més exitoses entre els joves, avaluar els perjudicis en la salut mental en cas d’un mal ús d’aquestes analitzant els efectes i les conseqüències que aquestes els provoquen, definir els diferents tipus d’afectacions psicològiques i descriure els símptomes de cadascuna.
3. Metodologia
L’aplicació pràctica comporta la realizació d’un estudi mitjançant els resultats obtinguts de tres instruments de recollida de dades diferents.
En primer lloc, una enquesta sobre les xarxes socials i la salut mental difosa a 387
adolescents d’entre 12 a 18 anys de la comarca del Pla d’Urgell.
En segon lloc, una entrevista al psicòleg especialista en noves tecnologies de la
comunicació i informació, Sr. Àlex Palau, del centre CSMIJ de Sant Joan de Déu Terres de Lleida.
I finalment, una entrevista enregistrada en format vídeo representativa de l’opinió
adolescent i les seves pròpies creences sobre les xarxes socials i la influència i repercussió en la seva salut mental, amb la participació de sis d’ells.
4. Resultats i Conclusions Finals
A partir dels resultats extrets dels tres instruments de recollida de dades descrits
anteriorment, s’ha destacat les següents observacions:
Els adolescents utilitzen les xarxes socials majoritàriament com a mitjà d’entreteniment, i en segon lloc, per comunicar-se amb els amics i conèixer gent nova.
Malgrat el fet que que la gran majoria hi passen moltes hores connectats (entre 4 i 6 hores diàries) creient controlar l’ús que en fan, cal indicar que, segons el psicòleg expert en el tema, en general no es té consciència del temps que es dedica a les xarxes, sinó que la sensació experimentada és simplement d’un terç.
La plataforma digital que més afecta a la salut mental dels joves en l’actualitat és Instagram.
Tot i això, la raó per què els adolescents presenten problemes psicològics derivats de l’ús de les xarxes i sobretot d’Instagram és a causa del descontrol del temps i la generació de dependència. Això els pot originar addicció, o bé altres problemàtiques observades en l’enquesta com ara la falta de son i el síndrome FOMO, degut a la necessitat de romandre connectats contínuament.
D’altra banda, quan parlem de xarxes on hi predomina la imatge i el vídeo, apareixen
situacions en les que els adolescents es troben diàriament i poden no ser beneficioses en termes de la seva salut mental. Els estereotips i ideals de bellesa els fan dubtar de la seva aparença i els porta a establir comparacions que afecten negativament a la seva autoestima, autoconcepte i imatge corporal.
Alhora, la publicació d’imatges i vídeos que simulen una vida perfecta els pot fer arribar a patir ansietat i depressió, observant totes les coses positives i els èxits de la vida de les persones a causa de la superficialitat que es mostra a les xarxes.
Del meu estudi, extrec que de tots els problemes psicològics derivats de l’ús i l’abús de les xarxes socials anomenats en el treball, l’afectació en l’autoestima és la principal entre els joves de la comarca del Pla d’Urgell.
Per concloure, crec que és de gran importància que es prengui consciència del perill que suposa l’abús de les xarxes, essent aquesta la principal causa capaç d’afectar en la salut mental dels usuaris.
Un bon nivell de consciència pot reduir els riscos i perjudicis i fer-nos gaudir de les xarxes socials sense preocupació, però amb prudència.