Maladaptive Daydreaming: La realitat que amaga la imaginació
Autor: Neus Jiménez Fàbregas
Centre: XARXA ESCOLA
Document:
maladaptive_daydreaming-_tdr_1.pdf
(3.55 MB)
Deixar la ment en blanc, no parar atenció a tot el que t’envolta, viure la teva realitat feta a la teva mida. Aquestes són algunes de les característiques que presenten les persones que pateixen “Maladaptive Daydreaming”, un constructe flamant estudiat pel psicòleg israelià Eli Somer.
D’entrada, quan sorgeix un possible trastorn, cal ser molt cautelós per tal de detallar ben bé què hi ha de diferent en aquest i no en altres de semblants. Bé, Maladaptive Daydreaming (MaDD) és un constructe psicològic que tracta a persones que afirmen ensomniar durant moltes hores, la qual cosa no els permet dur a terme les tasques diàries d’una vida quotidiana.
Aquestes ensomniacions són molt diverses depenent de la persona. Per a la realització d’aquest treball s’han entrevistat a tres psicòlegs i a quaranta persones auto diagnosticades d’arreu del món, amb les quals m’he pogut posar en contacte a través de fòrums d’ajuda.
Les ensomniacions d’aquests individus tenen un contingut directament relacionat amb les seves vicissituds des de la infantesa, la qual, en general, ha estat traumàtica i plena d’abusos. Així doncs, haurien intentat evadir-se de la seva realitat a través de la seva imaginació, creant històries molt detallades en les quals ells tinguin el control de la situació, i no necessàriament des d’una perspectiva més agradable.
Pel que fa a l’edat de les persones afectades és diversa, tot i que predominen els joves d’entre quinze i vint-i-cinc anys i que curiosament solen patir un altre trastorn diagnosticat mèdicament, entre els més populars depressió, autisme, ansietat, TOC i TDAH.
Els objectius d’aquest treball són diversos: primerament considerar si és o no una patologia per tal de donar-li visibilitat i ajudar així a la gran quantitat de persones que pateixen sense saber-ne de la seva existència. En segon lloc, es busca donar validesa a aquest constructe, marcant les diferències més accentuades amb altres trastorns mentals lleugerament similars.
A més a més, arran d’observar que moltes persones han estat diagnosticades d’altres trastorns, es valora la possibilitat que sigui o no un trastorn independent o bé comòrbid, i si es tracta d’un trastorn, un hàbit, una addicció o una branca de TDAH.
Un altre aspecte que es volia valorar és el mètode d’autodefensa dels infants quan no poden fugir d’un entorn desastrós, patint agressions físiques, psicològiques o sexuals. Així doncs, és sorprenent fins a quin punt aquells individus que han patit, per exemple, agressions sexuals, ensomnien amb escenes de caire carnal, freqüentment agressiu i no necessàriament agradable, essent això una mostra de com agafen inspiració en anècdotes que han vist o viscut per a tornar-les a imaginar d’una altra manera.
La psicoanàlisi en dona una explicació dient que és una manifestació inconscient de desitjos reprimits, d’allò que volem o ens amoïna. Aquesta hipòtesi explicaria el per què del contingut en el qual la persona que els té és la protagonista, però també podria donar una explicació als somnis negatius i a les pors.
El MaDD comporta una sèrie de comportaments quan els subjectes ensomnien molt peculiars, començant per la necessitat d’estar en moviment, escoltant música o agafant un objecte. Caminar en cercles és freqüent, així com emocionar-se, és a dir, si ensomnien amb alguna escena trista, podrien plorar. Si en canvi es tracta d’un moment graciós o còmic, sovint riuen en veu alta, així com saltar o donar cops de puny enlaire si és d’acció.
Tanmateix, els subjectes són plenament conscients que el que ensomnien no és real, que és una fantasia, raó per la qual ja queden descartats altres trastorns com l’esquizofrènia, i a més a més poden parar de fer-ho en qualsevol moment, tot i que puguin estar més ansiosos o tristos després. Fins i tot, sovint són conscients que el seu comportament no és “normal” i es culpabilitzen per fer-ho.
El fet que poden diferenciar la realitat és la clau per entendre el trastorn, ja que hem pogut concloure que el que comença com a un hàbit en un infant amb gran capacitat per utilitzar la seva imaginació quan necessita desconnectar del seu entorn, esdevé una addició en el moment en què no poden realitzar la seva vida amb normalitat, ja que alguns individus confessen haver passat fins a dotze hores ensomniant, fet que provoca insomni.
Gràcies a l’ajuda de tres psicòlegs diferents, he pogut intentar comprendre diversos aspectes de les persones que pateixen trastorns mentals i dels mètodes d’autodefensa dels individus, així com la manera com ens afecta tots aquells traumes que patim al llarg de la vida. Per últim, arran d’aquest treball m’han sorgit noves preguntes que es podrien respondre en un altre projecte:
• És el Maladaptive Daydreaming una característica relacionada amb l’autisme?
• Hi ha una relació entre el coeficient intel·lectual i la capacitat d’ensomniar?
Certes característiques, com la de necessitar aguantar un objecte mentre ensomnien, semblen indicar la presència d’actituds autistes, raó per la qual considero que podria ser una investigació interessant.
D’altra banda, parlant amb els individus enquestats m’he adonat que tenen una gran capacitat per a memoritzar, possiblement a causa de l’exercitació diària del cervell, que els permet seguir trames detallades al mil·límetre durant anys.
En conclusió, el MaDD és un constructe gens conegut que afecta persones amb experiències traumàtiques. Sembla ser una addició a evadir-se de la realitat i experimentar una vida molt més plaent. Aquest projecte ha estat una gran experiència i gràcies a això m’he decidit a estudiar psicologia en un futur pròxim.
D’entrada, quan sorgeix un possible trastorn, cal ser molt cautelós per tal de detallar ben bé què hi ha de diferent en aquest i no en altres de semblants. Bé, Maladaptive Daydreaming (MaDD) és un constructe psicològic que tracta a persones que afirmen ensomniar durant moltes hores, la qual cosa no els permet dur a terme les tasques diàries d’una vida quotidiana.
Aquestes ensomniacions són molt diverses depenent de la persona. Per a la realització d’aquest treball s’han entrevistat a tres psicòlegs i a quaranta persones auto diagnosticades d’arreu del món, amb les quals m’he pogut posar en contacte a través de fòrums d’ajuda.
Les ensomniacions d’aquests individus tenen un contingut directament relacionat amb les seves vicissituds des de la infantesa, la qual, en general, ha estat traumàtica i plena d’abusos. Així doncs, haurien intentat evadir-se de la seva realitat a través de la seva imaginació, creant històries molt detallades en les quals ells tinguin el control de la situació, i no necessàriament des d’una perspectiva més agradable.
Pel que fa a l’edat de les persones afectades és diversa, tot i que predominen els joves d’entre quinze i vint-i-cinc anys i que curiosament solen patir un altre trastorn diagnosticat mèdicament, entre els més populars depressió, autisme, ansietat, TOC i TDAH.
Els objectius d’aquest treball són diversos: primerament considerar si és o no una patologia per tal de donar-li visibilitat i ajudar així a la gran quantitat de persones que pateixen sense saber-ne de la seva existència. En segon lloc, es busca donar validesa a aquest constructe, marcant les diferències més accentuades amb altres trastorns mentals lleugerament similars.
A més a més, arran d’observar que moltes persones han estat diagnosticades d’altres trastorns, es valora la possibilitat que sigui o no un trastorn independent o bé comòrbid, i si es tracta d’un trastorn, un hàbit, una addicció o una branca de TDAH.
Un altre aspecte que es volia valorar és el mètode d’autodefensa dels infants quan no poden fugir d’un entorn desastrós, patint agressions físiques, psicològiques o sexuals. Així doncs, és sorprenent fins a quin punt aquells individus que han patit, per exemple, agressions sexuals, ensomnien amb escenes de caire carnal, freqüentment agressiu i no necessàriament agradable, essent això una mostra de com agafen inspiració en anècdotes que han vist o viscut per a tornar-les a imaginar d’una altra manera.
La psicoanàlisi en dona una explicació dient que és una manifestació inconscient de desitjos reprimits, d’allò que volem o ens amoïna. Aquesta hipòtesi explicaria el per què del contingut en el qual la persona que els té és la protagonista, però també podria donar una explicació als somnis negatius i a les pors.
El MaDD comporta una sèrie de comportaments quan els subjectes ensomnien molt peculiars, començant per la necessitat d’estar en moviment, escoltant música o agafant un objecte. Caminar en cercles és freqüent, així com emocionar-se, és a dir, si ensomnien amb alguna escena trista, podrien plorar. Si en canvi es tracta d’un moment graciós o còmic, sovint riuen en veu alta, així com saltar o donar cops de puny enlaire si és d’acció.
Tanmateix, els subjectes són plenament conscients que el que ensomnien no és real, que és una fantasia, raó per la qual ja queden descartats altres trastorns com l’esquizofrènia, i a més a més poden parar de fer-ho en qualsevol moment, tot i que puguin estar més ansiosos o tristos després. Fins i tot, sovint són conscients que el seu comportament no és “normal” i es culpabilitzen per fer-ho.
El fet que poden diferenciar la realitat és la clau per entendre el trastorn, ja que hem pogut concloure que el que comença com a un hàbit en un infant amb gran capacitat per utilitzar la seva imaginació quan necessita desconnectar del seu entorn, esdevé una addició en el moment en què no poden realitzar la seva vida amb normalitat, ja que alguns individus confessen haver passat fins a dotze hores ensomniant, fet que provoca insomni.
Gràcies a l’ajuda de tres psicòlegs diferents, he pogut intentar comprendre diversos aspectes de les persones que pateixen trastorns mentals i dels mètodes d’autodefensa dels individus, així com la manera com ens afecta tots aquells traumes que patim al llarg de la vida. Per últim, arran d’aquest treball m’han sorgit noves preguntes que es podrien respondre en un altre projecte:
• És el Maladaptive Daydreaming una característica relacionada amb l’autisme?
• Hi ha una relació entre el coeficient intel·lectual i la capacitat d’ensomniar?
Certes característiques, com la de necessitar aguantar un objecte mentre ensomnien, semblen indicar la presència d’actituds autistes, raó per la qual considero que podria ser una investigació interessant.
D’altra banda, parlant amb els individus enquestats m’he adonat que tenen una gran capacitat per a memoritzar, possiblement a causa de l’exercitació diària del cervell, que els permet seguir trames detallades al mil·límetre durant anys.
En conclusió, el MaDD és un constructe gens conegut que afecta persones amb experiències traumàtiques. Sembla ser una addició a evadir-se de la realitat i experimentar una vida molt més plaent. Aquest projecte ha estat una gran experiència i gràcies a això m’he decidit a estudiar psicologia en un futur pròxim.