L'efecte antibacterià de la mel: estudi de la mel de timó sobre Staphylococcus epidermidis
Autor: Bandi Dragos-Luca
Centre: INST.LA SÉNIA
Document:
IDEA INICIAL
L'abús dels antibiòtics ha afavorit a la millora de les defenses dels bacteris davant de certs bactericides, com és el cas de l'estreptomicina. Si es respecten les pautes d'administració adequadament, els antibiòtics poden salvar infeccions i fins i tot vides, si és el cas d'infeccions molt greus. Tot i això, segons l'Eurobaròmetre, Espanya és un dels països amb més consum d'antibiòtics. Aquest fet pot portar a una major resistència bacteriana: els microbis muten de tal manera que poden arribar a resistir els efectes de certs antibiòtics.
Si aquesta resistència arribés a ser perjudicial per a la salut mundial, estarem immersos en una etapa en la qual moltes infeccions comunes tornaran a ser potencialment mortals. Sense nous antibiòtics, poca cosa es podrà fer. Haurem de trobar altres alternatives. Podria la mel funcionar de la mateixa manera que un antibiòtic convencional?
OBJECTIUS GENERALS
a) Fer una recerca sobre els mecanismes genètics que permeten als bacteris ser resistents davant d'un antibiòtic, així com de quina forma actuen els mateixos fàrmacs.
b) Cercar les propietats fisicoquímiques de la mel i el seu mecanisme d'acció davant infeccions bacterianes.
c) Dur a terme un experiemtn que pugui verificar o no la hipòtesi establerta. En aquest experiment s'observaran, si fos possible, els efectes de la mel sobre una soca determinada i es compararà el seu resultat amb els d'altres substàncies que es prendran com a referència: la sal comuna i el sucre.
d) Dur a terme un sondatge que comprovi la popularitat de la mel com un possible antibiòtic i esbrinar el coneixement que tenen sobre els antibiòtics i el fenomen de resistència bacteriana.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Fer créixer en un medi sòlid bacteris del gènere Staphylococcus epidermidis i utilitzar-los com agents sensibles als possibles efectes produïts per la mel, la sal comuna i el sucre.
RESULTATS
S'han utilitzat un total de 9 plaques de Petri en les quals s'han administrat diferents concentracions de mel, sal i sucre, agrupades de més diluïdes a més concentrades. S'esperava que en concentracions altes de mel no hi hagués creixement bacterià.
S'ha observat que en totes les plaques de Petri hi ha hagut creixement bacterià al voltant dels discs de paper impregnats amb mel, tot i que en algunes amb sal i sucre no s'ha observat creixement bacterià.
A grans termes, en el sondeig s'ha observat que hi ha hagut una major conscienciació en el fenomen de la resistència bacteriana i una visió optimista en la qual la mel seria una possible solució al problema de l'abús dels antibiòtics.
CONCLUSIONS
La hipòtesi establerta en el treball no ha pogut estar corroborada amb total seguretat. Encara que existeixin estudis que han pogut demostrar les propietats bacterianes de la mel, la pràctica duta a terme no ha facilitat l'extracció de conclusions clares i concises. D'acord amb els resultats de l'experiment, no es pot verificar que la mel pot ser una substància antibiòtica. Tot i això, com que s'ha subministrat calor per a esterilitzar les dissolucions i els recipients, és possible que la calor hagi desnaturalitzat els enzims responsables dels efectes antibiòtics de la mel. Per aquesta raó, en temperatures altes, la mel té efecte nul sobre els microbis.
L'abús dels antibiòtics ha afavorit a la millora de les defenses dels bacteris davant de certs bactericides, com és el cas de l'estreptomicina. Si es respecten les pautes d'administració adequadament, els antibiòtics poden salvar infeccions i fins i tot vides, si és el cas d'infeccions molt greus. Tot i això, segons l'Eurobaròmetre, Espanya és un dels països amb més consum d'antibiòtics. Aquest fet pot portar a una major resistència bacteriana: els microbis muten de tal manera que poden arribar a resistir els efectes de certs antibiòtics.
Si aquesta resistència arribés a ser perjudicial per a la salut mundial, estarem immersos en una etapa en la qual moltes infeccions comunes tornaran a ser potencialment mortals. Sense nous antibiòtics, poca cosa es podrà fer. Haurem de trobar altres alternatives. Podria la mel funcionar de la mateixa manera que un antibiòtic convencional?
OBJECTIUS GENERALS
a) Fer una recerca sobre els mecanismes genètics que permeten als bacteris ser resistents davant d'un antibiòtic, així com de quina forma actuen els mateixos fàrmacs.
b) Cercar les propietats fisicoquímiques de la mel i el seu mecanisme d'acció davant infeccions bacterianes.
c) Dur a terme un experiemtn que pugui verificar o no la hipòtesi establerta. En aquest experiment s'observaran, si fos possible, els efectes de la mel sobre una soca determinada i es compararà el seu resultat amb els d'altres substàncies que es prendran com a referència: la sal comuna i el sucre.
d) Dur a terme un sondatge que comprovi la popularitat de la mel com un possible antibiòtic i esbrinar el coneixement que tenen sobre els antibiòtics i el fenomen de resistència bacteriana.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Fer créixer en un medi sòlid bacteris del gènere Staphylococcus epidermidis i utilitzar-los com agents sensibles als possibles efectes produïts per la mel, la sal comuna i el sucre.
RESULTATS
S'han utilitzat un total de 9 plaques de Petri en les quals s'han administrat diferents concentracions de mel, sal i sucre, agrupades de més diluïdes a més concentrades. S'esperava que en concentracions altes de mel no hi hagués creixement bacterià.
S'ha observat que en totes les plaques de Petri hi ha hagut creixement bacterià al voltant dels discs de paper impregnats amb mel, tot i que en algunes amb sal i sucre no s'ha observat creixement bacterià.
A grans termes, en el sondeig s'ha observat que hi ha hagut una major conscienciació en el fenomen de la resistència bacteriana i una visió optimista en la qual la mel seria una possible solució al problema de l'abús dels antibiòtics.
CONCLUSIONS
La hipòtesi establerta en el treball no ha pogut estar corroborada amb total seguretat. Encara que existeixin estudis que han pogut demostrar les propietats bacterianes de la mel, la pràctica duta a terme no ha facilitat l'extracció de conclusions clares i concises. D'acord amb els resultats de l'experiment, no es pot verificar que la mel pot ser una substància antibiòtica. Tot i això, com que s'ha subministrat calor per a esterilitzar les dissolucions i els recipients, és possible que la calor hagi desnaturalitzat els enzims responsables dels efectes antibiòtics de la mel. Per aquesta raó, en temperatures altes, la mel té efecte nul sobre els microbis.