Gaudir del son, un luxe contemporani
Autor: Anna Batlle Fernández
Centre: INST.CAP NORFEU
Document:
3099_Gaudir del son un luxe contemporani.pdf
(24.34 MB)
Aquest treball de recerca tracta sobre el son. Consta d’una investigació detallada sobre la possible relació que hi ha entre l’estat d’ansietat i una de les patologies del son per la qual es veu més afectada la nostra societat, la síndrome d’apnea-hipopnea (SAHS). El tema és d’interès creixent, ja que estudis científics afirmen que aquesta síndrome és un problema major de salut pública. Altrament, el treball consta d’una observació de l’evolució d’aquest trastorn del son en un pacient sotmès a un tractament alternatiu al CPAP, en aquest cas, el dispositiu d’avanç mandibular (DAM).
Els objectius han estat: veure com afecta la qualitat del son a la vida de les persones, informar-me sobre tècniques de diagnòstic per a les patologies del son, comparar l’evolució de pacients diagnosticats de SAHS sotmesos a diferents tractaments o bé, no tractats i buscar la relació entre els trastorns del son i l’estat d’ansietat del pacient.
Per últim, l’objectiu de la recerca més rellevant ha estat veure les evidències científiques del trastorn, amb la finalitat d’aprendre respostes i solucions que afavoreixin la identificació de sospita clínica de la SAHS, així com investigar sistemes diagnòstics eficaços i conèixer els tractaments i el seu control.
La recerca s’ha dut a terme a partir del mètode científic. He realitzat dos estudis diferents dins del treball de camp. Del primer estudi, he pogut concloure, que la presència de SAHS i l'estat d'ansietat del pacient no mantenen una relació directa (no puc afirmar que a més problemes derivats del trastorn del son més nivell d'ansietat presenta la persona, i al revés). Si s’hagués complert aquesta premissa, hauria volgut dir que la qualitat de vida dels pacients estudiats que pateixen SAHS es veuen afectades en l’aspecte emocional i d’estat d’ànim i no ha estat així.
Del segon estudi, en l'anàlisi de les dades recollides he pogut observar que el pacient estudiat redueix significativament el nombre d'apnees i millora la saturació d’oxigen, tot i que empitjora el nombre de roncs. Per tant, s'arriba a la conclusió que millora en dos dels tres paràmetres estudiats amb l'ús del DIA durant dos mesos i a més, que el tractament odontològic pot reajustar-se de manera fàcil i ràpida a través de l'avançament del DIA, fins que s'aconsegueixi la millora en tots tres paràmetres, també en el ronc. I en conseqüència, puc afirmar que les tècniques actuals de diagnòstic i tractament per a patologies del son, dins l’àmbit de l’odontologia, permeten una bona evolució del pacient en la malaltia, i fins i tot la seva eliminació. Finalment, a partir de la recollida i l’anàlisi dels paràmetres analitzo i observo que el nivell de severitat de SAHS disminueix i que, per tant, la patologia millora considerablement gràcies al dispositiu intraoral.
Els objectius han estat: veure com afecta la qualitat del son a la vida de les persones, informar-me sobre tècniques de diagnòstic per a les patologies del son, comparar l’evolució de pacients diagnosticats de SAHS sotmesos a diferents tractaments o bé, no tractats i buscar la relació entre els trastorns del son i l’estat d’ansietat del pacient.
Per últim, l’objectiu de la recerca més rellevant ha estat veure les evidències científiques del trastorn, amb la finalitat d’aprendre respostes i solucions que afavoreixin la identificació de sospita clínica de la SAHS, així com investigar sistemes diagnòstics eficaços i conèixer els tractaments i el seu control.
La recerca s’ha dut a terme a partir del mètode científic. He realitzat dos estudis diferents dins del treball de camp. Del primer estudi, he pogut concloure, que la presència de SAHS i l'estat d'ansietat del pacient no mantenen una relació directa (no puc afirmar que a més problemes derivats del trastorn del son més nivell d'ansietat presenta la persona, i al revés). Si s’hagués complert aquesta premissa, hauria volgut dir que la qualitat de vida dels pacients estudiats que pateixen SAHS es veuen afectades en l’aspecte emocional i d’estat d’ànim i no ha estat així.
Del segon estudi, en l'anàlisi de les dades recollides he pogut observar que el pacient estudiat redueix significativament el nombre d'apnees i millora la saturació d’oxigen, tot i que empitjora el nombre de roncs. Per tant, s'arriba a la conclusió que millora en dos dels tres paràmetres estudiats amb l'ús del DIA durant dos mesos i a més, que el tractament odontològic pot reajustar-se de manera fàcil i ràpida a través de l'avançament del DIA, fins que s'aconsegueixi la millora en tots tres paràmetres, també en el ronc. I en conseqüència, puc afirmar que les tècniques actuals de diagnòstic i tractament per a patologies del son, dins l’àmbit de l’odontologia, permeten una bona evolució del pacient en la malaltia, i fins i tot la seva eliminació. Finalment, a partir de la recollida i l’anàlisi dels paràmetres analitzo i observo que el nivell de severitat de SAHS disminueix i que, per tant, la patologia millora considerablement gràcies al dispositiu intraoral.