Les distopies es couen a 451º
Autor: Itziar Colomo Aparicio
Centre: LA SALLE MANLLEU
Document:
LES_DISTOPIES_ES_COUEN_A_451º.pdf
(1.54 MB)
En aquest treball s’estudia el fenomen literari de la distopia, com es va crear aquesta,
i es pretén elaborar un curt relat distòpic a partir de l’anàlisi de l’obra Fahrenheit 451 de Ray
Bradbury. Per a aconseguir-ho s’ha emprat una metodologia bibliogràfica i creativa. La recerca
ha inclòs una extensa lectura de relats, contes individuals, capítols d’altres obres, assajos i,
evidentment, Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. També s’han llegit altres distopies i s’han
visualitzat les dues pel·lícules de Fahrenheit 451 juntament amb més films distòpics. A més
les eines emprades han estat entrevistar tres editorials i un escriptor de ciència-ficció per tal
d’obtenir informació arran de la seva experiència i coneixement. Així doncs, s’ha pogut
observar que sí que és possible escriure un relat distòpic després d’analitzar les
característiques bàsiques que segueixen la majoria de distopies. Aquestes característiques
només es compleixen en les distopies clàssiques, ja que en les més contemporànies s’ha
optat per trencar els esquemes i els estereotips i no encaixen amb el relat d’aquest treball ni
el seu estudi.
i es pretén elaborar un curt relat distòpic a partir de l’anàlisi de l’obra Fahrenheit 451 de Ray
Bradbury. Per a aconseguir-ho s’ha emprat una metodologia bibliogràfica i creativa. La recerca
ha inclòs una extensa lectura de relats, contes individuals, capítols d’altres obres, assajos i,
evidentment, Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. També s’han llegit altres distopies i s’han
visualitzat les dues pel·lícules de Fahrenheit 451 juntament amb més films distòpics. A més
les eines emprades han estat entrevistar tres editorials i un escriptor de ciència-ficció per tal
d’obtenir informació arran de la seva experiència i coneixement. Així doncs, s’ha pogut
observar que sí que és possible escriure un relat distòpic després d’analitzar les
característiques bàsiques que segueixen la majoria de distopies. Aquestes característiques
només es compleixen en les distopies clàssiques, ja que en les més contemporànies s’ha
optat per trencar els esquemes i els estereotips i no encaixen amb el relat d’aquest treball ni
el seu estudi.