Grans històries en breus minuts
Autor: Eulàlia Llorens Alcon
Centre: XARXA ESCOLA
Document:
TDR.pdf
(14.62 MB)
Grans històries en breus minuts
Introducció
Durant la nostra etapa d’infantesa, quan encara no som prou madurs per tal de parar a escoltar un adult donant-nos lliçons sobre què és correcte o què no i sobre com s’experimenten certs sentiments i emocions, el nostre primer input són les famoses sèries de dibuixos animats o, més concretament, els curtmetratges animats.
Recordant alguns dels curtmetratges animats que els meus pares em posaven durant la meva infància, el que em va cridar l’atenció és que ni la història ni tampoc la tècnica eren molt complexes. Tot i així, com és que podien arribar a transmetre tants valors i sentiments si, a més, era una peça audiovisual de pocs minuts? A partir d’aquesta pregunta vaig saber a l’instant que el meu treball havia de ser sobre aquest tema.
Així doncs, vaig partir de la següent hipòtesi: ni la complexitat del dibuix ni tampoc la del procés d’elaboració determinen l’efectivitat de la transmissió dels valors que es volen fer arribar intencionadament. Per tal de poder afirmar o descartar la hipòtesi, el meu objectiu principal era demostrar si l’ús d’elements senzills, com els colors, la música i les formes geomètriques, eren capaços de comunicar els sentiments i emocions amb efectivitat.
Aquest treball és fruit de l’esforç i d’una barreja de tot tipus d’emocions. A més, m’ha ajudat a sortir de la zona de confort i a experimentar amb el que m’és desconegut. El més important és que m’ha transportat, de nou, al món on la imaginació no té límits.
Contingut
Amb l’objectiu de poder dur a terme les hipòtesis plantejades i arribar a una conclusió, vaig dividir el meu treball en dues parts diferenciades. Per una banda, la part teòrica, que és un recull d’aspectes bàsics i necessaris per tal de poder realitzar la segon part. Per altra banda, vaig passar a realitzar la part pràctica de la meva recerca formada per una anàlisi de cinc curtmetratges animats i la creació d’un d’ells.
La part teòrica inclou una pinzellada de conceptes sobre un curtmetratge animat, com ara la seva definició, el seu origen, els gèneres, així com també el seu procés d'elaboració. Paral·lelament, també inclou aspectes sobre el llenguatge audiovisual. Tota aquesta informació cercada té com a intenció principal ser útil a l’hora de realitzar la part pràctica.
La part pràctica està segmentada en dos apartats. El primer és l’anàlisi de cinc curtmetratges animats. Per tal de realitzar-lo, vaig dur a terme un criteri d’elecció, és a dir, un seguit de requisits que havia de complir el curtmetratge per ser analitzat. Així doncs, les característiques que havien de tenir els curtmetratges eren: ser mut, ja que el diàleg podia interferir en la transmissió del significat; tenir una duració no més llarga de deu minuts; la possessió de contingut emocional; i per últim, la utilització interessant de formes, línies, colors, etc. A més d’aquest criteri, vaig seguir una estructura formal, en la qual hi incloïa la fitxa tècnica basant-me en el nom, el creador, la data de publicació, els premis guanyats, l’estudi d’animació i el país d’origen. També, aspectes com el resum del contingut de l’obra, l’anàlisi d’elements visuals lligats amb el significat atribuït i una conclusió.
Per finalitzar, vaig dur a terme la creació d’un curtmetratge animat. El vaig realitzar a través de les aplicacions Sketchbook i Animation Desk. Vaig seguir el procés creatiu: preproducció, producció i postproducció. En primer lloc, en la fase de preproducció, hi vaig incloure la idea i l’argument, el concept art, el disseny i l’estil, l’Storyboard o guió gràfic i el color script. A continuació, dins la fase de producció, vaig realitzar l’animació en si mateixa, que va quedar parcialment completa. Finalment, l’última fase, la de postproducció, va quedar inacabada.
Conclusions
La conclusió final que puc extreure és, principalment, l’afirmació de la hipòtesi. Així doncs, la complexitat de l’animació i del procés d’elaboració d’un curtmetratge animat no determina l'efectivitat en què arriba el missatge emocional. He pogut determinar que els elements visuals i sonors que s’usen en l’animació són essencials per fer possible aquesta transmissió de valors i sensacions. Altrament, el procés de preproducció és molt important, ja que és el pilar de tota la peça audiovisual.
Tot el procés m’ha permès ampliar el coneixement sobre un àmbit que desconeixia. Paral·lelament, aquest treball m’ha fet obrir els ulls en el sentit que no m’hagués imaginat mai que el procés de creació fos tan complex i ocupés tant de temps. En definitiva, la dedicació, la passió, el treball en equip i la comunicació són elements clau per tal de fer funcionar un projecte..
Un cop acabat el treball, puc concloure que el que realment determina si el curtmetratge és capaç de despertar emocions, no és la capacitat tècnica que es mostra en l’animació, sinó la idea o l’argument que es vol donar a la història i la manera com es vol transmetre. És per això que la clau per aconseguir transmetre sentiments rau en el procés de preproducció. Si falta o falla quelcom, tota l’estructura cau i crea perjudicis en l’elaboració de la resta de passos i, per tant, en el resultat final.
Per acabar, el meu desig és que aquest treball serveixi per aportar al lector idees interessants sobre el significat visual dels curtmetratges animats que s’han analitzat. També m’agradaria fer veure que, per tal de transmetre uns valors que impactin, només cal complir amb la dita de “menys és més”.
Introducció
Durant la nostra etapa d’infantesa, quan encara no som prou madurs per tal de parar a escoltar un adult donant-nos lliçons sobre què és correcte o què no i sobre com s’experimenten certs sentiments i emocions, el nostre primer input són les famoses sèries de dibuixos animats o, més concretament, els curtmetratges animats.
Recordant alguns dels curtmetratges animats que els meus pares em posaven durant la meva infància, el que em va cridar l’atenció és que ni la història ni tampoc la tècnica eren molt complexes. Tot i així, com és que podien arribar a transmetre tants valors i sentiments si, a més, era una peça audiovisual de pocs minuts? A partir d’aquesta pregunta vaig saber a l’instant que el meu treball havia de ser sobre aquest tema.
Així doncs, vaig partir de la següent hipòtesi: ni la complexitat del dibuix ni tampoc la del procés d’elaboració determinen l’efectivitat de la transmissió dels valors que es volen fer arribar intencionadament. Per tal de poder afirmar o descartar la hipòtesi, el meu objectiu principal era demostrar si l’ús d’elements senzills, com els colors, la música i les formes geomètriques, eren capaços de comunicar els sentiments i emocions amb efectivitat.
Aquest treball és fruit de l’esforç i d’una barreja de tot tipus d’emocions. A més, m’ha ajudat a sortir de la zona de confort i a experimentar amb el que m’és desconegut. El més important és que m’ha transportat, de nou, al món on la imaginació no té límits.
Contingut
Amb l’objectiu de poder dur a terme les hipòtesis plantejades i arribar a una conclusió, vaig dividir el meu treball en dues parts diferenciades. Per una banda, la part teòrica, que és un recull d’aspectes bàsics i necessaris per tal de poder realitzar la segon part. Per altra banda, vaig passar a realitzar la part pràctica de la meva recerca formada per una anàlisi de cinc curtmetratges animats i la creació d’un d’ells.
La part teòrica inclou una pinzellada de conceptes sobre un curtmetratge animat, com ara la seva definició, el seu origen, els gèneres, així com també el seu procés d'elaboració. Paral·lelament, també inclou aspectes sobre el llenguatge audiovisual. Tota aquesta informació cercada té com a intenció principal ser útil a l’hora de realitzar la part pràctica.
La part pràctica està segmentada en dos apartats. El primer és l’anàlisi de cinc curtmetratges animats. Per tal de realitzar-lo, vaig dur a terme un criteri d’elecció, és a dir, un seguit de requisits que havia de complir el curtmetratge per ser analitzat. Així doncs, les característiques que havien de tenir els curtmetratges eren: ser mut, ja que el diàleg podia interferir en la transmissió del significat; tenir una duració no més llarga de deu minuts; la possessió de contingut emocional; i per últim, la utilització interessant de formes, línies, colors, etc. A més d’aquest criteri, vaig seguir una estructura formal, en la qual hi incloïa la fitxa tècnica basant-me en el nom, el creador, la data de publicació, els premis guanyats, l’estudi d’animació i el país d’origen. També, aspectes com el resum del contingut de l’obra, l’anàlisi d’elements visuals lligats amb el significat atribuït i una conclusió.
Per finalitzar, vaig dur a terme la creació d’un curtmetratge animat. El vaig realitzar a través de les aplicacions Sketchbook i Animation Desk. Vaig seguir el procés creatiu: preproducció, producció i postproducció. En primer lloc, en la fase de preproducció, hi vaig incloure la idea i l’argument, el concept art, el disseny i l’estil, l’Storyboard o guió gràfic i el color script. A continuació, dins la fase de producció, vaig realitzar l’animació en si mateixa, que va quedar parcialment completa. Finalment, l’última fase, la de postproducció, va quedar inacabada.
Conclusions
La conclusió final que puc extreure és, principalment, l’afirmació de la hipòtesi. Així doncs, la complexitat de l’animació i del procés d’elaboració d’un curtmetratge animat no determina l'efectivitat en què arriba el missatge emocional. He pogut determinar que els elements visuals i sonors que s’usen en l’animació són essencials per fer possible aquesta transmissió de valors i sensacions. Altrament, el procés de preproducció és molt important, ja que és el pilar de tota la peça audiovisual.
Tot el procés m’ha permès ampliar el coneixement sobre un àmbit que desconeixia. Paral·lelament, aquest treball m’ha fet obrir els ulls en el sentit que no m’hagués imaginat mai que el procés de creació fos tan complex i ocupés tant de temps. En definitiva, la dedicació, la passió, el treball en equip i la comunicació són elements clau per tal de fer funcionar un projecte..
Un cop acabat el treball, puc concloure que el que realment determina si el curtmetratge és capaç de despertar emocions, no és la capacitat tècnica que es mostra en l’animació, sinó la idea o l’argument que es vol donar a la història i la manera com es vol transmetre. És per això que la clau per aconseguir transmetre sentiments rau en el procés de preproducció. Si falta o falla quelcom, tota l’estructura cau i crea perjudicis en l’elaboració de la resta de passos i, per tant, en el resultat final.
Per acabar, el meu desig és que aquest treball serveixi per aportar al lector idees interessants sobre el significat visual dels curtmetratges animats que s’han analitzat. També m’agradaria fer veure que, per tal de transmetre uns valors que impactin, només cal complir amb la dita de “menys és més”.