Sexisme i infància: la continuïtat d'una societat sexista
Autor: Júlia Sancho Aza
Centre: INST.RAMON BERENGUER IV-AMP.
Document:
La finalitat del treball és oferir una lectura de diferents conceptes com són el de sexe i gènere vists com a construccions culturals. A més, analitzar com afecta l'educació que reben els infants per part de les famílies en la continuïtat d'una societat sexista.
El projecte ha anat sorgint a partir de la investigació i el treball de camp mitjançant entrevistes, enquestes, grups de discussió, anàlisi de comportament, recerques per internet i lectures. A partir de tot aquest procés, he acabat construint el que a continuació llegireu, un treball que tant de bo trobeu interessant i us faci reflexionar sobre la lluita constant a la qual ens veiem involucrades les dones.
Els resultats obtinguts un cop acabada la part teòrica i pràctica del treball han estat els següents: en primer lloc, puc concloure que tant el gènere com el sexe són construccions socials, encara que el sexe es consideri una condició biològica.
En segon lloc, he pogut comprovar que la sexualitat està molt arrelada a la nostra cultura i que les dones acostumen a veure’s afectades de forma negativa en aquest àmbit. Arriben a sentir-se reprimides per la pressió social del que diran o el que pensaran els altres.
Puc afirmar que el sexisme consisteix a discriminar les persones del sexe oposat i que actualment, aquest continua molt present cap a les dones en la nostra societat. Antigament, la por que les dones poguessin arribar a ser més sàvies era el que portava als homes a discriminar-les. Avui dia, podem relacionar la discriminació cap a les dones amb la visió de les dones com un objecte, fruit de desig i, fins i tot d’intercanvi.
Destacar que com a societat hem progressat, ja que les entrevistes i l’enquesta m’han permès observar de forma clara els canvis i guanys que les dones hem anat adquirint amb els anys. Per sobre de tot hem guanyat molta llibertat respecte a com vivien les dones anys enrere, tanmateix, no vivim en una societat igualitària i totes les dones a les quals he entrevistat han admès que queda molt camí per recórrer.
He pogut comprovar que tot i que les famílies afirmen que intenten educar els seus infants tenint en compte i remarcant la igualtat, aquest treball no s’acaba de veure reflectit en el comportament dels infants. Sovint moltes famílies posen en comú situacions quotidianes que es produeixen a la llar donant a entendre que treballen molt la igualtat amb els infants, però també n’hi ha d’altres que ho afirmen simplement.
A mode de conclusió general, podem concloure que les dones ens hem anat alliberant de la repressió dels homes rebuda a casa, si més no, a mesura que ens hem anat deslliurant han anat incrementant les agressions i la por al carrer. Per tant, és com si ens haguéssim alliberat per una part, però continuéssim reprimides per una altra.
El projecte ha anat sorgint a partir de la investigació i el treball de camp mitjançant entrevistes, enquestes, grups de discussió, anàlisi de comportament, recerques per internet i lectures. A partir de tot aquest procés, he acabat construint el que a continuació llegireu, un treball que tant de bo trobeu interessant i us faci reflexionar sobre la lluita constant a la qual ens veiem involucrades les dones.
Els resultats obtinguts un cop acabada la part teòrica i pràctica del treball han estat els següents: en primer lloc, puc concloure que tant el gènere com el sexe són construccions socials, encara que el sexe es consideri una condició biològica.
En segon lloc, he pogut comprovar que la sexualitat està molt arrelada a la nostra cultura i que les dones acostumen a veure’s afectades de forma negativa en aquest àmbit. Arriben a sentir-se reprimides per la pressió social del que diran o el que pensaran els altres.
Puc afirmar que el sexisme consisteix a discriminar les persones del sexe oposat i que actualment, aquest continua molt present cap a les dones en la nostra societat. Antigament, la por que les dones poguessin arribar a ser més sàvies era el que portava als homes a discriminar-les. Avui dia, podem relacionar la discriminació cap a les dones amb la visió de les dones com un objecte, fruit de desig i, fins i tot d’intercanvi.
Destacar que com a societat hem progressat, ja que les entrevistes i l’enquesta m’han permès observar de forma clara els canvis i guanys que les dones hem anat adquirint amb els anys. Per sobre de tot hem guanyat molta llibertat respecte a com vivien les dones anys enrere, tanmateix, no vivim en una societat igualitària i totes les dones a les quals he entrevistat han admès que queda molt camí per recórrer.
He pogut comprovar que tot i que les famílies afirmen que intenten educar els seus infants tenint en compte i remarcant la igualtat, aquest treball no s’acaba de veure reflectit en el comportament dels infants. Sovint moltes famílies posen en comú situacions quotidianes que es produeixen a la llar donant a entendre que treballen molt la igualtat amb els infants, però també n’hi ha d’altres que ho afirmen simplement.
A mode de conclusió general, podem concloure que les dones ens hem anat alliberant de la repressió dels homes rebuda a casa, si més no, a mesura que ens hem anat deslliurant han anat incrementant les agressions i la por al carrer. Per tant, és com si ens haguéssim alliberat per una part, però continuéssim reprimides per una altra.