Dieu, entre la foi et la science
Autor: Maria Castaño Prat
Centre: INST.GUILLEM DE BERGUEDA
Document:
tdr.pdf
(5.98 MB)
Objectiu:
L’objectiu d’aquest TDR és aproximar-se a quelcom que tothom ha sentit parlar, que potser ningú ha vist i que té els seus orígens ja a la prehistòria. M’agradaria trobar una resposta, la més objectiva possible, a una pregunta que han passat al llarg de la història pel cap de moltíssima gent: Déu existeix?
Inevitablement, aquesta pregunta desencadena en una llista llarguíssima d’altres preguntes que neixen de la necessitat d’explicar els orígens i el sentit de la nostra vida.
Només hi ha un Déu?
Quin ha estat el paper de Déu i la religió durant la història?
És compatible Déu i la ciència?
Existeix una espiritualitat sense religió?
Etc.
Sent molt optimista, després de la recerca de les respostes d’aquestes preguntes, hauria de ser capaç de contestar la primera: Déu existeix? Al final del treball descobrirem si la meva resposta podrà ser clara o només es quedarà en un intent. Estic segura que el camí haurà valgut la pena.
Contingut amb resultats
El treball s’estructura en diferents parts teòriques sobre Déu i la religió que m’han permès conèixer el punt de partida del meu treball per finalment poder-ho contrastar amb diferents persones entrevistades (part pràctica) i poder arribar a les meves conclusions.
La història de la religió
Els orígens de la religió els trobem ja a la prehistòria i els hem de buscar en els orígens del què és sagrat, el culte a la mort i en l’aparició de la primera deessa de la història. Però a mesura que anava canviant la manera de viure dels humans i les necessitats socials, també ho feia la religió, perdent bona part de la seva essència espiritual o mística per passar a convertir-se en una manera de control de la societat.
La concepció cristiana de Déu des del punt de vista filosòfic, literari i científic
Des del segle XVI fins al XXI hi ha hagut diferents pensadors, alguns d’aquests filòsofs i/o científics que s’han qüestionat l’existència de Déu. Montaigne (s. XVI), greument malalt, incurable per part de la ciència, va trobar el confort en la fe en Déu, per una banda i en la saviesa filosòfica i literària per l’altre. Per a Pascal (s. XVII), allà on la ciència no arriba és la fe en Déu qui l’ajudarà o salvarà. Per altra banda, Charles Darwin, filòsof i científic del segle XX es pot considerar agnòstic. I així podríem continuar amb una llarga llista de reflexions de grans pensadors de la història.
La concepció de Déu a l’actualitat
Actualment està creixent el nombre de persones que es decanten cap a una espiritualitat laica. Aquest és el cas de la filosofia perenne. La veritat eterna que promou aquesta filosofia és “coneixe’t a tu mateix i coneixeràs l’univers”. Cada vegada hi ha menys gent que creu en les institucions religioses i més gent que està en contacte amb la seva dimensió espiritual. Aleshores desapareix la necessitat d’intermediaris (papes, cardenals, imams, etc.) entre la nostra fe o espiritualitat i Déu. Per això, actualment, presenciem una lenta i progressiva orientalització de la societat, que està més interessada a mirar a l’interior de les persones que en estudiar els rituals externs de les religions.
Part pràctica: entrevistes
Per tal de poder ampliar aquest marc teòric, vaig entrevistar a diverses persones amb diverses professions, ideologies i/o religions (tres cristians, dos musulmans, una sik, un budista, dos filòsofs, una mestra de ioga i una professora de ciències) a les quals vaig fer les mateixes preguntes relacionadess amb Déu, la fe i la ciència:
1. Què és Déu per vostè?
2. Déu i el destí són compatibles?
3. Pots ser feliç sense creure en Déu?
4. Quins arguments donaries a una persona que no creu en Déu per fer-li creure?
5. Tu creus en la ciència?
Sí- Com podeu creure amb la ciència i amb Déu a la mateixa vegada?
Segons la ciència l’Univers va ser creat per unes circumstàncies científiques (física, química…) i segons la religió Déu va ser el creador de l’Univers.
6. Què és la fe per vostè?
7. Què és l’esperança per vostè?
8. Quin és l’origen de l’Univers segons vostè?
9. Què hi ha després de la mort per vostè?
10. Per què ens passen coses dolentes si “hi ha un Déu que ens cuida”?
Les seves respostes, contrastades amb tota la bibliografia que jo ja havia consultat, em van permetre arribar a les meves conclusions.
Conclusions
En definitiva, jo no sóc ningú per dir si Déu existeix o no, però sí que he arribat a la conclusió que davant de qualsevol problema existencial, és una bona opció mirar a dins teu i connectar amb alguna cosa que va més enllà del nostre “ego”, de les nostres ambicions i que ens connecta amb alguna cosa molt profunda, que ens fa sentir pau, benestar i armonia amb tot l’univers. Quelcom que ens uneix i no ens destrueix. És Déu? Qui sap?
“Déu no té religió.” (Mahatma Gandi)
“La distància entre Déu i tu es tan curta que no cap en un camí.” (Wei Wu Wei:)
“Buda va dir: sigui el què sigui que et diguin, i sigui qui sigui qui ho digui, no ho creguis. Escolta, medita i si creus que que és bo, accepta-ho i si no, oblida-ho.” (Thubten Gyatso)
“Les teves visions només es faran clares quan puguis mirar el propi cor. Qui mira a fora somia, qui mira a dins, desperta.” (Carl Jung)
L’objectiu d’aquest TDR és aproximar-se a quelcom que tothom ha sentit parlar, que potser ningú ha vist i que té els seus orígens ja a la prehistòria. M’agradaria trobar una resposta, la més objectiva possible, a una pregunta que han passat al llarg de la història pel cap de moltíssima gent: Déu existeix?
Inevitablement, aquesta pregunta desencadena en una llista llarguíssima d’altres preguntes que neixen de la necessitat d’explicar els orígens i el sentit de la nostra vida.
Només hi ha un Déu?
Quin ha estat el paper de Déu i la religió durant la història?
És compatible Déu i la ciència?
Existeix una espiritualitat sense religió?
Etc.
Sent molt optimista, després de la recerca de les respostes d’aquestes preguntes, hauria de ser capaç de contestar la primera: Déu existeix? Al final del treball descobrirem si la meva resposta podrà ser clara o només es quedarà en un intent. Estic segura que el camí haurà valgut la pena.
Contingut amb resultats
El treball s’estructura en diferents parts teòriques sobre Déu i la religió que m’han permès conèixer el punt de partida del meu treball per finalment poder-ho contrastar amb diferents persones entrevistades (part pràctica) i poder arribar a les meves conclusions.
La història de la religió
Els orígens de la religió els trobem ja a la prehistòria i els hem de buscar en els orígens del què és sagrat, el culte a la mort i en l’aparició de la primera deessa de la història. Però a mesura que anava canviant la manera de viure dels humans i les necessitats socials, també ho feia la religió, perdent bona part de la seva essència espiritual o mística per passar a convertir-se en una manera de control de la societat.
La concepció cristiana de Déu des del punt de vista filosòfic, literari i científic
Des del segle XVI fins al XXI hi ha hagut diferents pensadors, alguns d’aquests filòsofs i/o científics que s’han qüestionat l’existència de Déu. Montaigne (s. XVI), greument malalt, incurable per part de la ciència, va trobar el confort en la fe en Déu, per una banda i en la saviesa filosòfica i literària per l’altre. Per a Pascal (s. XVII), allà on la ciència no arriba és la fe en Déu qui l’ajudarà o salvarà. Per altra banda, Charles Darwin, filòsof i científic del segle XX es pot considerar agnòstic. I així podríem continuar amb una llarga llista de reflexions de grans pensadors de la història.
La concepció de Déu a l’actualitat
Actualment està creixent el nombre de persones que es decanten cap a una espiritualitat laica. Aquest és el cas de la filosofia perenne. La veritat eterna que promou aquesta filosofia és “coneixe’t a tu mateix i coneixeràs l’univers”. Cada vegada hi ha menys gent que creu en les institucions religioses i més gent que està en contacte amb la seva dimensió espiritual. Aleshores desapareix la necessitat d’intermediaris (papes, cardenals, imams, etc.) entre la nostra fe o espiritualitat i Déu. Per això, actualment, presenciem una lenta i progressiva orientalització de la societat, que està més interessada a mirar a l’interior de les persones que en estudiar els rituals externs de les religions.
Part pràctica: entrevistes
Per tal de poder ampliar aquest marc teòric, vaig entrevistar a diverses persones amb diverses professions, ideologies i/o religions (tres cristians, dos musulmans, una sik, un budista, dos filòsofs, una mestra de ioga i una professora de ciències) a les quals vaig fer les mateixes preguntes relacionadess amb Déu, la fe i la ciència:
1. Què és Déu per vostè?
2. Déu i el destí són compatibles?
3. Pots ser feliç sense creure en Déu?
4. Quins arguments donaries a una persona que no creu en Déu per fer-li creure?
5. Tu creus en la ciència?
Sí- Com podeu creure amb la ciència i amb Déu a la mateixa vegada?
Segons la ciència l’Univers va ser creat per unes circumstàncies científiques (física, química…) i segons la religió Déu va ser el creador de l’Univers.
6. Què és la fe per vostè?
7. Què és l’esperança per vostè?
8. Quin és l’origen de l’Univers segons vostè?
9. Què hi ha després de la mort per vostè?
10. Per què ens passen coses dolentes si “hi ha un Déu que ens cuida”?
Les seves respostes, contrastades amb tota la bibliografia que jo ja havia consultat, em van permetre arribar a les meves conclusions.
Conclusions
En definitiva, jo no sóc ningú per dir si Déu existeix o no, però sí que he arribat a la conclusió que davant de qualsevol problema existencial, és una bona opció mirar a dins teu i connectar amb alguna cosa que va més enllà del nostre “ego”, de les nostres ambicions i que ens connecta amb alguna cosa molt profunda, que ens fa sentir pau, benestar i armonia amb tot l’univers. Quelcom que ens uneix i no ens destrueix. És Déu? Qui sap?
“Déu no té religió.” (Mahatma Gandi)
“La distància entre Déu i tu es tan curta que no cap en un camí.” (Wei Wu Wei:)
“Buda va dir: sigui el què sigui que et diguin, i sigui qui sigui qui ho digui, no ho creguis. Escolta, medita i si creus que que és bo, accepta-ho i si no, oblida-ho.” (Thubten Gyatso)
“Les teves visions només es faran clares quan puguis mirar el propi cor. Qui mira a fora somia, qui mira a dins, desperta.” (Carl Jung)