MECANISME DE RESISTÈNCIA CEL.LULAR ENVERS LA TOXICITAT D’UN QUIMIOTERAPÈUTIC
Autor: Marc Viñas Vilaró
Centre: SANT MIQUEL DELS SANTS
Document:
L’objectiu del treball ha estat determinar el grau d’implicació d’una proteïna que sintetitza una línia cel•lular i que reverteix l’efecte citotòxic d’un agent quimioterapèutic. Per a l’estudi, s’han emprat les línies cel•lulars BxPC3 (pàncrees) i HT1080 (fibrosarcoma) i els agents quimioterapèutics Gemcitabina i Doxorubicina, respectivament.
Els resultats demostren que com més s’eleva la concentració de proteïna més proliferació cel•lular hi ha, és a dir, la proteïna és capaç de revertir l’efecte tòxic de l’agent quimioterapèutic. Malgrat tot, a partir de 750 nM per BxPC3 i 375 nM per la HT1080, la proteïna resulta tòxica per la pròpia cèl•lula, i s’arriba a concentracions que produeixen la mort cel•lular. Aquest fet planteja una possible via per a la cura de la malaltia.
Els resultats demostren que com més s’eleva la concentració de proteïna més proliferació cel•lular hi ha, és a dir, la proteïna és capaç de revertir l’efecte tòxic de l’agent quimioterapèutic. Malgrat tot, a partir de 750 nM per BxPC3 i 375 nM per la HT1080, la proteïna resulta tòxica per la pròpia cèl•lula, i s’arriba a concentracions que produeixen la mort cel•lular. Aquest fet planteja una possible via per a la cura de la malaltia.