Confecció d'una pròtesi de mà impresa en 3D i que funciona amb tecnologia EMG (Electromiograma)
Autor: Edgar Balagué López
Centre: INST.JOAN BRUDIEU
Document:
Partint de que provinc d’una família que està plenament involucrada en el món laboral de la medicina i de la meva afició a la biònica i al món de la ficció futurista, em vaig plantejar construir una pròtesi que substituís una mà amb una impressora 3D i que pogués ser controlada amb tecnologia EMG (electromiograma), de tal manera que es captessin els impulsos nerviosos de l’avantbraç i s’utilitzessin per donar-li mobilitat a la pròtesi; a més de fer una base teòrica sòlida pel meu treball sobre la anatomia muscular i el sistema nerviós, i la prostètica i biònica. Vaig dur a terme el muntatge a partir de diversos components electrònics basats en programació Arduino i vaig imprimir la base material amb tecnologia d'impressió 3D.
Així doncs, els meus objectius van ser: construir una pròtesi que funcioni amb tecnologia EMG i recollir els principis de la biònica i dels impulsos musculars. A ser possible, també m’hagués agradat poder provar la pròtesis en algú que la necessités i que donés la seva valoració després de passar uns dies utilitzant-la (tot i que no va ser possible per motius obis).
Una vegada vaig fer recerca d’informació i vaig redactar la base teòrica, vaig poder dedicar-me a construir la pròtesi. A continuació mostro una imatge del resultat final del treball: un prototip de pròtesi funcional que substitueix un braç dret.
Pel que fa a l’objectiu principal, construir una pròtesi impresa en 3D que funcionés amb tecnologia EMG, he aconseguit fer un prototip de pròtesi funcional amb un impresora 3D i diversos components amb una placa Arduino Nano com a nucli del circuit electrònic que funciona per mitjà de les ordres que se li envien des de l’ordinador. Així doncs, l’accionament de la pròtesi no ha sigut el desitjat ja que no ho fa per mitjà del sensor EMG sinó per la pròpia placa Arduino. No obstant he pogut solventar el problema i optar per una forma d’accionament alternativa que no depengui del sensor EMG. En aquest sentit, he pogut assolir la part pràctica de la prostètica però m’ha mancat la part on la biomedicina es veu involucrada. Les limitacions que han pogut causar aquest problema han estat varies. No obstant, sí he pogut assolir el segon objectiu, ja que he pogut crear una base teòrica on es recull tota la informació necessària per a entendre el funcionament de la pròtesi i fins i tot m’ha servit per a la pròpia creació d’aquesta. En quant al tercer objectiu, he decidit no intentar-lo, ja que era un objectiu opcional que m’havia proposat, però per dur a terme una vegada fos una pròtesi complerta al cent per cent i no un prototip.
Així doncs, els meus objectius van ser: construir una pròtesi que funcioni amb tecnologia EMG i recollir els principis de la biònica i dels impulsos musculars. A ser possible, també m’hagués agradat poder provar la pròtesis en algú que la necessités i que donés la seva valoració després de passar uns dies utilitzant-la (tot i que no va ser possible per motius obis).
Una vegada vaig fer recerca d’informació i vaig redactar la base teòrica, vaig poder dedicar-me a construir la pròtesi. A continuació mostro una imatge del resultat final del treball: un prototip de pròtesi funcional que substitueix un braç dret.
Pel que fa a l’objectiu principal, construir una pròtesi impresa en 3D que funcionés amb tecnologia EMG, he aconseguit fer un prototip de pròtesi funcional amb un impresora 3D i diversos components amb una placa Arduino Nano com a nucli del circuit electrònic que funciona per mitjà de les ordres que se li envien des de l’ordinador. Així doncs, l’accionament de la pròtesi no ha sigut el desitjat ja que no ho fa per mitjà del sensor EMG sinó per la pròpia placa Arduino. No obstant he pogut solventar el problema i optar per una forma d’accionament alternativa que no depengui del sensor EMG. En aquest sentit, he pogut assolir la part pràctica de la prostètica però m’ha mancat la part on la biomedicina es veu involucrada. Les limitacions que han pogut causar aquest problema han estat varies. No obstant, sí he pogut assolir el segon objectiu, ja que he pogut crear una base teòrica on es recull tota la informació necessària per a entendre el funcionament de la pròtesi i fins i tot m’ha servit per a la pròpia creació d’aquesta. En quant al tercer objectiu, he decidit no intentar-lo, ja que era un objectiu opcional que m’havia proposat, però per dur a terme una vegada fos una pròtesi complerta al cent per cent i no un prototip.