Skip to main content

La bioremediació aplicada en sòls contaminats per hidrocarburs

Autor: Adrià Grifol Izquierdo
Centre: INST.CIRVIANUM DE TORELLO
El present treball de recerca té la finalitat d’estudiar la bioremediació, una biotecnologia fonamentada en l’activitat de determinants bacteris que està guanyant rellevància com a mesura correctora de diverses contaminacions. Concretament, i tal com indica el títol, el treball es focalitza en l’ús d’aquesta tècnica per reparar la contaminació de sòls per hidrocarburs (en aquest cas, per un oli mineral).

Tanmateix, es posa especial èmfasi en el paper que hi tenen els bacteris i en com influeixen determinades propietats del sòl en la seva activitat i eficiència.

OBJECTIUS I METODOLOGIA
L’objectiu principal és determinar si, en un vessament concret d’oli mineral (amb una antiguitat d’uns tres anys), hi ha presència de bacteris capaços de biodegradar-lo. Per assolir-lo, es realitza el mostreig del vessament en qüestió.

Per tal de valorar la possible activitat dels suposats bacteris, s’utilitza la fertilitat del sòl (i, per tant, la germinació i el desenvolupament vegetal que pot sostenir), ja que es parteix de la premissa que la seva contaminació comporta una menor fertilitat. Per això es prepara una mostra de sòl contaminada expressament amb oli i amb un extracte (elaborat a partir del vessament objecte d’estudi) dels suposats bacteris capaços de biodegradar-lo (i, per tant, disminuir-ne la concentració). Així doncs, en el cas que els bacteris siguin biodegradadors, la fertilitat d’aquest sòl hauria de ser major que la d’una mostra de sòl de les mateixes característiques i contaminat amb el mateix volum d’oli, però sense bacteris. Es parteix de la hipòtesi que hi haurà presència de bacteris capaços de biodegradar l'oli mineral amb què es va realitzar el vessament.

Anteriorment, però, es realitza una pràctica amb l’objectiu de certificar la relació entre la contaminació d’un sòl i la seva fertilitat i comprovar si la magnitud dels efectes és suficient per poder utilitzar-ho com a criteri de la presència dels bacteris en qüestió. La hipòtesi és que, efectivament, la fertilitat es veu disminuïda per la seva contaminació.

Paral·lelament, hi ha un tercer objectiu que, de la mateixa manera que l’anterior, està supeditat al principal. Es tracta d’analitzar la textura del sòl per poder comprendre àmpliament els resultats obtinguts en les dues anteriors pràctiques. La hipòtesi és que es tracta d'un sòl de textura franca.

RESULTATS
Pel que fa a la relació entre la contaminació i la fertilitat del sòl, s’obtenen uns resultats evidents. El nombre de llavors germinades, de fulles i l’alçada mitjana de les plantes sembrades en un sòl sense oli és major que en el sòl amb oli.

Quant a l’anàlisi textural del sòl, resulta tenir una textura franca. És a dir, unes proporcions equilibrades de les tres partícules, de diferent mida, que conformen el sòl: sorres, llims i argiles.

En referència a la pràctica principal, no s’obtenen resultats quantitatius, ja que no germina cap llavor ni en el tractament amb bacteris ni en el que no en té. Malgrat que no s’obtenen els resultats esperats, se n’obtenen de qualitatius: els tractaments
amb bacteris presenten més absorbància de l’aigua i també aigua condensada a les parets del recipient.

CONCLUSIONS
La primera conclusió és que la fertilitat és un bon indicador de la quantitat d’oli en un sòl i, per tant, és un bon criteri per determinar la presència de bacteris capaços de biodegradar l’oli (i millorar la fertilitat del sòl contaminat).

Per altra banda, la textura franca del sòl i les propietats fisicoquímiques que en deriven comporten que pugui allotjar una activitat bacteriana “mitjana”.

Finalment, pel que fa a la pràctica i a l’objectiu principal, s’arriba a la conclusió que, tot i no haver observat una millora en la fertilitat del sòl, es pot afirmar la presència de bacteris, ja que l’aigua condensada només pot provenir de l’activitat bacteriana. Així mateix, la diferència en l’absorció d’aigua és també un indicador que el tractament amb bacteris té una menor concentració d’oli i, per tant, que els bacteris n’han degradat.

A tall de conclusió, els resultats obtinguts concorden amb les hipòtesis formulades.