Dels peus al plat. Per què els peus fan olor de formatge?
Autor: Nora Prat Planellas
Centre: INST.BOSC DE LA COMA
Document:
Sempre s’ha dit que l’olor dels peus és igual a la del formatge, forma part d’una de les moltes curiositats que ens envolten i que tots acceptem preguntat-nos rarament el perquè. En aquesta investigació, es deixa que l'interès per conèixer el motiu del que semblen casualitats, invadeixi el pensament i doni lloc a un treball que pretén explicar per què els peus fan olor de formatge.
L’objectiu principal d’aquest treball és entendre per què l’olor dels peus i del formatge és tan similar, però per fer-ho, es fa un viatge en el món de la formatgeria i la podologia per conèixer amb detall els protagonistes del treball: els peus i el formatge.
Pel que fa als peus, s’estudia l’ecosistema que constitueixen donant un cop d’ull als agents que hi habiten que tal com s’exposa al treball són majoritàriament bacteris i en menor mesura fongs.
De la mateixa manera, per tal de conèixer millor el formatge, es recull el procés d’elaboració d’aquest producte làctic així com els ingredients que s’utilitzen per elaborar-lo. Cal destacar que en dur a terme el recull d’ingredients que s'utilitzen es va trobar que es fa ús d’un bacteri de color taronja, el Brevibacterium linens, que aporta la coloració ataronjada a més de la olor punyent característica a alguns formatges.
A partir d’aquesta informació, es va dur a terme el primer experiment de la investigació que va consistir en fer un cultiu d’una mostra de formatge i de dues mostres de peus amb l’objectiu d’intentar detectar-hi, a totes 3, la presència d’una espècie bacteriana d’aspecte taronja, és a dir, del Brevibacterium linens.
Els resultats obtinguts del cultiu de microorganismes presents a les 2 mostres de peus i a la mostra de formatge van ser que en totes 3 mostres es va detectar la presència d’un bacteri d’aspecte taronja, que es sospitava que era el Brevibacterium linens.
Per concloure la investigació calia verificar que l’espècie bacteriana trobada es tractava del Brevibacterium linens però com que no es comptava amb les instal·lacions ni eines convencionals, per dur a terme la identifcació bacteriana es va proposar un experiment. Aquest, consistia en elaborar 4 formatges; 2 utilitzant els microorganismes presents a les mostres de peus, 1 utilitzant els presents a la mostra del formatge i l’últim utilitzant directament Brevibacterium linens prestat per un formatger. D’aquesta manera, si, passat el temps de maduració, els formatges elaborats amb les mostres de peus i del formatge adquirien una coloració taronja significava que l’espècie bacteriana ataronjada trobada a les mostres es tractava de Brevibacterium linens perquè se sabia que aquest bacteri és l’encarregat d’aportar la coloració taronja als formatges.
Els resultats obtinguts de l’elaboració dels 3 formatges elaborats amb les mostres cultivades van ser que tots 3 van adoptar un color taronja. També va adoptar una coloració taronjada el formatge elaborat amb la mostra de Brevibacterium linens, com ja era d’esperar.
Fent un recull dels resultats obtinguts, es va arribar a la conclusió que si el Brevibacterium linens és l’encarregat de donar la coloració taronja als formatges, a més d’aportar-los la olor característica, i tots els formatges elaborats van adquirir aquest color, llavors volia dir que tots els formatges havien de contenir Brevibacterium linens. Així doncs, els formatges elaborats amb microorganismes dels peus, també havien de contenir aquesta espècie bacteriana i per tant, es va concloure que els peus fan olor de formatge perquè en ambdós llocs hi habita el Brevibacterium linens.
L’objectiu principal d’aquest treball és entendre per què l’olor dels peus i del formatge és tan similar, però per fer-ho, es fa un viatge en el món de la formatgeria i la podologia per conèixer amb detall els protagonistes del treball: els peus i el formatge.
Pel que fa als peus, s’estudia l’ecosistema que constitueixen donant un cop d’ull als agents que hi habiten que tal com s’exposa al treball són majoritàriament bacteris i en menor mesura fongs.
De la mateixa manera, per tal de conèixer millor el formatge, es recull el procés d’elaboració d’aquest producte làctic així com els ingredients que s’utilitzen per elaborar-lo. Cal destacar que en dur a terme el recull d’ingredients que s'utilitzen es va trobar que es fa ús d’un bacteri de color taronja, el Brevibacterium linens, que aporta la coloració ataronjada a més de la olor punyent característica a alguns formatges.
A partir d’aquesta informació, es va dur a terme el primer experiment de la investigació que va consistir en fer un cultiu d’una mostra de formatge i de dues mostres de peus amb l’objectiu d’intentar detectar-hi, a totes 3, la presència d’una espècie bacteriana d’aspecte taronja, és a dir, del Brevibacterium linens.
Els resultats obtinguts del cultiu de microorganismes presents a les 2 mostres de peus i a la mostra de formatge van ser que en totes 3 mostres es va detectar la presència d’un bacteri d’aspecte taronja, que es sospitava que era el Brevibacterium linens.
Per concloure la investigació calia verificar que l’espècie bacteriana trobada es tractava del Brevibacterium linens però com que no es comptava amb les instal·lacions ni eines convencionals, per dur a terme la identifcació bacteriana es va proposar un experiment. Aquest, consistia en elaborar 4 formatges; 2 utilitzant els microorganismes presents a les mostres de peus, 1 utilitzant els presents a la mostra del formatge i l’últim utilitzant directament Brevibacterium linens prestat per un formatger. D’aquesta manera, si, passat el temps de maduració, els formatges elaborats amb les mostres de peus i del formatge adquirien una coloració taronja significava que l’espècie bacteriana ataronjada trobada a les mostres es tractava de Brevibacterium linens perquè se sabia que aquest bacteri és l’encarregat d’aportar la coloració taronja als formatges.
Els resultats obtinguts de l’elaboració dels 3 formatges elaborats amb les mostres cultivades van ser que tots 3 van adoptar un color taronja. També va adoptar una coloració taronjada el formatge elaborat amb la mostra de Brevibacterium linens, com ja era d’esperar.
Fent un recull dels resultats obtinguts, es va arribar a la conclusió que si el Brevibacterium linens és l’encarregat de donar la coloració taronja als formatges, a més d’aportar-los la olor característica, i tots els formatges elaborats van adquirir aquest color, llavors volia dir que tots els formatges havien de contenir Brevibacterium linens. Així doncs, els formatges elaborats amb microorganismes dels peus, també havien de contenir aquesta espècie bacteriana i per tant, es va concloure que els peus fan olor de formatge perquè en ambdós llocs hi habita el Brevibacterium linens.