La Congregació dels Dolors de Berga
Autor: Laura Villanueva Arias
Centre: INST.GUILLEM DE BERGUEDA
Document:
Objectiu
Les pàgines següents tracten sobre la història de la Congregació dels Dolors a Berga. Aquesta congregació tenia la seva capella a la nau lateral dreta de l’església parroquial de dita ciutat. Quant a l’objectiu del meu treball, és molt simple: conèixer jo mateixa i donar a conèixer als altres una petita porció de la història de la ciutat que m’ha vist néixer.
Pel que fa al mètode de treball, he consultat documents procedents de cinc arxius diferents:
- L’Arxiu Comarcal de Berga.
- L’Arxiu Parroquial de Berga.
- L’Arxiu de l’Àmbit de Recerques del Berguedà.
- L’Arxiu fotogràfic de Cal Luigi.
- L’Arxiu de Santa Maria de Mataró.
M’he entrevistat amb persones que integren actualment algunes de les Congregacions dels Dolors encara vives a Catalunya, com el Sr. Joan Rosàs, actual prior de la Congregació dels Dolors de Badalona, el Sr. Xavier Alarcón, congregant de la de Mataró, o el Sr. Jesús Ortiz, congregant de la de Girona.
A més, he consultat diversos llibres a la Biblioteca de Catalunya, concretament algunes obres didàctiques de les Congregacions dels Dolors que pertanyen al Fons de reserva d’aquesta biblioteca i que procedeixen de la Biblioteca Fatjó- Vilas de Vic. Altres obres didàctiques, com “Corona dolorosa y ramillete histórico”, les he consultades via Internet, a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
He visitat el Fons de reserva del Museu Comarcal de Berga, el Museu i la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró i la Capella dels Dolors de Berga.
Resultats i conclusions
Les Congregacions dels Dolors són fundacions servites, és a dir, tenen el seu origen en l’Orde dels Servents de Maria.
La Congregació dels Dolors es va fundar a Berga el dia 13 de setembre de l’any 1692.
A l’Arxiu Parroquial de Berga es conserva un llibre amb les despeses de la congregació des de l’any 1744 fins el 1787.
Durant la seva història, la congregació de Berga va gaudir d’un gran nombre d’indulgències i de diferents llicències.
La festa més important de la congregació era la de la Mare de Déu dels Dolors, el divendres anterior al Diumenge de Rams. Un altre dels actes més concorreguts era la Processó de Divendres Sant al vespre.
El 27 de març del 1711 es va fer la benedicció de la nova capella dels Dolors, decorada amb un magnífic retaule barroc i amb pintures que representaven els Set Dolors de la Verge.
Aquest retaule barroc ha estat atribuït per alguns autors a Pere Costa i al seu fill Antoni, encara que no coneixem cap document que vinculi la construcció del retaule amb aquests escultors.
El 1884 el pintor Josep Oromí va treballar decorant la capella. Abans, el 1869, ho havia fet el pintor Armengou.
Durant la Guerra Civil la capella fou destruïda.
Acabada la guerra, la capella va ser restaurada, però poc a poc va arribar la seva decadència.
L’any 1970 es va celebrar per última vegada la festa dels Dolors en aquesta capella.
Actualment, la capella serveix com a magatzem de trastos i pateix un alt estat de degradació.
En definitiva, és una llàstima que una capella d’aquestes característiques es trobi en un estat tan lamentable i que l’Administració no faci res per salvar el gran patrimoni artístic del qual disposem. Fins i tot en el seu estat actual és un lloc de gran bellesa, i si ens imaginem com deuria ser quan estava en tot el seu esplendor, amb els ciris, les pintures a la volta, els quadres a les parets, el cambril amb la Pietat, els bancs plens de gent... ens envaeix una gran tristesa.
Les pàgines següents tracten sobre la història de la Congregació dels Dolors a Berga. Aquesta congregació tenia la seva capella a la nau lateral dreta de l’església parroquial de dita ciutat. Quant a l’objectiu del meu treball, és molt simple: conèixer jo mateixa i donar a conèixer als altres una petita porció de la història de la ciutat que m’ha vist néixer.
Pel que fa al mètode de treball, he consultat documents procedents de cinc arxius diferents:
- L’Arxiu Comarcal de Berga.
- L’Arxiu Parroquial de Berga.
- L’Arxiu de l’Àmbit de Recerques del Berguedà.
- L’Arxiu fotogràfic de Cal Luigi.
- L’Arxiu de Santa Maria de Mataró.
M’he entrevistat amb persones que integren actualment algunes de les Congregacions dels Dolors encara vives a Catalunya, com el Sr. Joan Rosàs, actual prior de la Congregació dels Dolors de Badalona, el Sr. Xavier Alarcón, congregant de la de Mataró, o el Sr. Jesús Ortiz, congregant de la de Girona.
A més, he consultat diversos llibres a la Biblioteca de Catalunya, concretament algunes obres didàctiques de les Congregacions dels Dolors que pertanyen al Fons de reserva d’aquesta biblioteca i que procedeixen de la Biblioteca Fatjó- Vilas de Vic. Altres obres didàctiques, com “Corona dolorosa y ramillete histórico”, les he consultades via Internet, a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
He visitat el Fons de reserva del Museu Comarcal de Berga, el Museu i la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró i la Capella dels Dolors de Berga.
Resultats i conclusions
Les Congregacions dels Dolors són fundacions servites, és a dir, tenen el seu origen en l’Orde dels Servents de Maria.
La Congregació dels Dolors es va fundar a Berga el dia 13 de setembre de l’any 1692.
A l’Arxiu Parroquial de Berga es conserva un llibre amb les despeses de la congregació des de l’any 1744 fins el 1787.
Durant la seva història, la congregació de Berga va gaudir d’un gran nombre d’indulgències i de diferents llicències.
La festa més important de la congregació era la de la Mare de Déu dels Dolors, el divendres anterior al Diumenge de Rams. Un altre dels actes més concorreguts era la Processó de Divendres Sant al vespre.
El 27 de març del 1711 es va fer la benedicció de la nova capella dels Dolors, decorada amb un magnífic retaule barroc i amb pintures que representaven els Set Dolors de la Verge.
Aquest retaule barroc ha estat atribuït per alguns autors a Pere Costa i al seu fill Antoni, encara que no coneixem cap document que vinculi la construcció del retaule amb aquests escultors.
El 1884 el pintor Josep Oromí va treballar decorant la capella. Abans, el 1869, ho havia fet el pintor Armengou.
Durant la Guerra Civil la capella fou destruïda.
Acabada la guerra, la capella va ser restaurada, però poc a poc va arribar la seva decadència.
L’any 1970 es va celebrar per última vegada la festa dels Dolors en aquesta capella.
Actualment, la capella serveix com a magatzem de trastos i pateix un alt estat de degradació.
En definitiva, és una llàstima que una capella d’aquestes característiques es trobi en un estat tan lamentable i que l’Administració no faci res per salvar el gran patrimoni artístic del qual disposem. Fins i tot en el seu estat actual és un lloc de gran bellesa, i si ens imaginem com deuria ser quan estava en tot el seu esplendor, amb els ciris, les pintures a la volta, els quadres a les parets, el cambril amb la Pietat, els bancs plens de gent... ens envaeix una gran tristesa.