Quan ser fort és l'única opció
Autor: Elena Bramon Vinardell
Centre: INST.PERE ALSIUS I TORRENT
Document:
El meu pare va patir un limfoma de Hodgkin als 24 anys però, el fet que recaigués malalt per segona vegada als seus 50 anys d’un limfoma de no-Hodgkin va despertar en mi un interès cap al món d’aquesta malaltia i va ser la raó que em va motivar a triar aquest tema com a treball de recerca.
L'objectiu principal no era descobrir alguna cosa nova sobre el càncer sinó poder conèixer com era la malaltia que patia el meu pare i el que aquesta comportava.
La primera incògnita que em plantejava era esbrinar si els dos càncers patits tenien algun tipus de relació i la segona com es podia explicar el fet que el seu germà bessó idèntic no n'haguès patit cap.
A partir de les entrevistes que he realitzat he pogut concloure que els dos càncers no tenen cap relació però no he trobat una explicació sobre el fet que el seu germà no n'hagi patit cap.
El càncer ens ensenya a valorar més el dia a dia.
L'objectiu principal no era descobrir alguna cosa nova sobre el càncer sinó poder conèixer com era la malaltia que patia el meu pare i el que aquesta comportava.
La primera incògnita que em plantejava era esbrinar si els dos càncers patits tenien algun tipus de relació i la segona com es podia explicar el fet que el seu germà bessó idèntic no n'haguès patit cap.
A partir de les entrevistes que he realitzat he pogut concloure que els dos càncers no tenen cap relació però no he trobat una explicació sobre el fet que el seu germà no n'hagi patit cap.
El càncer ens ensenya a valorar més el dia a dia.