Les colònies mineres de Cercs
Autor: Gerard Artigas Ponce
Centre: INST.GUILLEM DE BERGUEDA
Document: No hi ha fitxer associat
Es desconeix quan van començar a explotar-se les mines de Cercs però la primera data que coneixem és de finals del segle XVIII, quan Josep Solanell, de Ripoll, i Josep Farguell, de Berga, van demanar la concessió d’una farga de ferro en aquella zona per extreure carbó. El trasllat de les fargues de ferro de Ripoll, mercat principal del carbó que s’extreia, a Astúries i l’arribada de les tropes franceses a causa de la Guerra Gran van precipitar el tancament d’aquestes primeres explotacions.
Un seguit de petites empreses van explotar més tard aquests jaciments fins el 1893, quan l’empresari José Enrique de Olano y Loizaga va comprar l’empresa Ferrocarril y Minas de Berga i va fer construir un complex de tres colònies amb habitatges i serveis bàsics per als miners: Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació.
La importància de les inversions econòmiques que exigia la modernització de les mines va fer que Olano fundés una societat anònima: Carbones de Berga, SA. Tot i això, cal tenir en compte que Olano va ser un personatge políticament molt influent que va saber aprofitar aquesta posició per tal de satisfer els seus interessos empresarials. Això explicaria la visita que el rei Alfons XIII va fer al complex miner el 1908 i que Olano no tingués tantes dificultats per aconseguir fer arribar el ferrocarril a les colònies com van tenir les altres empreses que havien explotat la zona.
Un dels fets històrics més importants de la història de les colònies van ser, sens dubte, els Fets de Fígols. El 1932 les treballadores de la colònia tèxtil del Carme, que havia fet construir la família Olano per a les dones dels miners, es va declarar en vaga com a protesta per la no aplicació del conveni que els fabricants del tèxtil del Llobregat havien signat l’any anterior. Els miners, que vivien en unes condicions duríssimes, van solidaritzar-s’hi declarant-se en vaga i aixecant-se contra l’empresari. Altres zones mineres de Catalunya van unir-se a la causa, però el govern de la República va enviar la Guàrdia Civil i l’exèrcit per reprimir els revoltats.
Malgrat que el carbó de la zona no era de gran qualitat, la mineria va esdevenir el principal sector industrial de la comarca després del tèxtil fins als anys 60, quan la crescuda demogràfica i econòmica de la zona va començar a decaure. Olano havia mort trenta anys enrere i l’empresa tenia seriosos problemes per sortir-se’n. Carbones de Berga, SA, després d’una agonia de més de vint anys, va tancar el 1987.
Des de la seva inauguració el juny de 1999, el Museu de les Mines de Cercs ha vetllat per la conservació de la zona per tal de mostrar al públic l’estil de vida que hi havia durant l’explotació de les mines. Pretén ser una eina didàctica en l’àmbit històric i tècnic però també un centre d’interpretació de la relació existent entre el carbó i la comarca del Berguedà.
Des del moment de tancament de l’empresa, les tres colònies han seguit camins diferents. Sant Corneli encara està habitat i és on s’ha ubicat el Museu de les Mines de Cercs i Sant Josep també conserva els habitatges on encara hi viu gent. El cas de la Consolació, però, és d’abandonament total: els edificis s’enrunen, la vegetació cobreix el complex i s’ha perdut tota traça de l’esplendor que va tenir durant els anys de funcionament de les mines.
Un seguit de petites empreses van explotar més tard aquests jaciments fins el 1893, quan l’empresari José Enrique de Olano y Loizaga va comprar l’empresa Ferrocarril y Minas de Berga i va fer construir un complex de tres colònies amb habitatges i serveis bàsics per als miners: Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació.
La importància de les inversions econòmiques que exigia la modernització de les mines va fer que Olano fundés una societat anònima: Carbones de Berga, SA. Tot i això, cal tenir en compte que Olano va ser un personatge políticament molt influent que va saber aprofitar aquesta posició per tal de satisfer els seus interessos empresarials. Això explicaria la visita que el rei Alfons XIII va fer al complex miner el 1908 i que Olano no tingués tantes dificultats per aconseguir fer arribar el ferrocarril a les colònies com van tenir les altres empreses que havien explotat la zona.
Un dels fets històrics més importants de la història de les colònies van ser, sens dubte, els Fets de Fígols. El 1932 les treballadores de la colònia tèxtil del Carme, que havia fet construir la família Olano per a les dones dels miners, es va declarar en vaga com a protesta per la no aplicació del conveni que els fabricants del tèxtil del Llobregat havien signat l’any anterior. Els miners, que vivien en unes condicions duríssimes, van solidaritzar-s’hi declarant-se en vaga i aixecant-se contra l’empresari. Altres zones mineres de Catalunya van unir-se a la causa, però el govern de la República va enviar la Guàrdia Civil i l’exèrcit per reprimir els revoltats.
Malgrat que el carbó de la zona no era de gran qualitat, la mineria va esdevenir el principal sector industrial de la comarca després del tèxtil fins als anys 60, quan la crescuda demogràfica i econòmica de la zona va començar a decaure. Olano havia mort trenta anys enrere i l’empresa tenia seriosos problemes per sortir-se’n. Carbones de Berga, SA, després d’una agonia de més de vint anys, va tancar el 1987.
Des de la seva inauguració el juny de 1999, el Museu de les Mines de Cercs ha vetllat per la conservació de la zona per tal de mostrar al públic l’estil de vida que hi havia durant l’explotació de les mines. Pretén ser una eina didàctica en l’àmbit històric i tècnic però també un centre d’interpretació de la relació existent entre el carbó i la comarca del Berguedà.
Des del moment de tancament de l’empresa, les tres colònies han seguit camins diferents. Sant Corneli encara està habitat i és on s’ha ubicat el Museu de les Mines de Cercs i Sant Josep també conserva els habitatges on encara hi viu gent. El cas de la Consolació, però, és d’abandonament total: els edificis s’enrunen, la vegetació cobreix el complex i s’ha perdut tota traça de l’esplendor que va tenir durant els anys de funcionament de les mines.