Experimentació genètica amb Drosophila melanogaster
Autor: Violeta Heras / Maria Planas
Centre: INST.PERE BARNILS
Document: No hi ha fitxer associat
El nostre treball de recerca es basa en una petita investigació genètica per comprovar si les lleis de Mendel i la resta de lleis de l’herència es verifiquen en un cas real. Per aquest motiu vam triar experimentar amb un tipus de mosca anomenat Drosophila melanogaster que es caracteritza per tenir tan sols quatre parells de cromosomes, cosa que facilita molt la feina quan es tracta de fer encreuaments. Al principi no teníem cap referència de com manipular aquestes mosques. Per aquest motiu, quan vam anar a la Universitat de Barcelona perquè ens donessin les mosques, ens van assessorar sobre com manipular-les i encreuar-les. Vam agafar mosques de tres varietats diferents.
• Salvatge: És el tipus silvestre i normal de la Drosophila. Té els ulls vermells i les ales grans.
• Ebony: Presenta un cos fosc, casi bé negre, que es va enfosquint amb l’edat. La mutació resideix en el cromosoma 3, responsable del color normal. Si falta aquest gen, el pigment negre s’acumula en tot el cos.
• Ales vestigials: Té les ales molt petites. Aquesta mutació es presenta en el cromosoma 2 i és de caràcter recessiu.
Un cop vam tenir les tres varietats de mosques vam començar a fer els encreuaments. Abans, però, vam estar unes setmanes estudiant les mosques per poder conèixer bé el seu comportament mentre duressin els encreuaments. Durant aquest temps les mosques de la varietat d’ales vestigials van quedar molt debilitades fins el punt que quasi bé no en van quedar de vives. Per aquest motiu només vam poder fer un creuament amb el tipus vestigial, que va ser el de les salvatges i ales vestigials, a part dels creuament entre salvatges i ebony.
Així doncs vam tornar a demanar mosques però quan vam fer l’encàrrec al CDEC ens van dir que no disposaven de la varietat ebony però que en tenien d’una altra varietat anomenada yellow, que es caracteritza per tenir el cos d’un to groguenc. Buscant informació ens vam adonar que en aquest cas la mutació resideix en el cromosoma sexual X i que per tant es tractava d’herència lligada al sexe. Això va fer canviar totes les nostres pautes. Així doncs vam fer tots els creuaments possibles.
Abans de fer els creuaments, però, vam fer un estudi de les condicions ambientals més òptimes pel desenvolupament de les mosques. Ens vam basar en la informació que havíem trobat en l’apartat de recerca d’informació per poder tenir una hipòtesi. Vam controlar la temperatura, la llum i la humitat del medi en el qual viuen, buscant diferents variables i fixant les altres dues condicions que no s’estudiaven en els punts que havíem trobat més òptims en la recerca d’informació. Un cop fet l’experiment vam poder comprovar que, efectivament, la informació que havíem trobat coincidia amb els resultats de la nostra investigació.
Pel que fa als creuaments, la nostra metodologia va ser bàsicament seguir aquests passos: Situar les mosques en un lloc i temperatura adequada, introduir-les en un medi de cultiu amb llevat en pols prèviament preparat, anestesiar les mosques per separar-les segons sexe o edat, aconseguir femelles verges per fer els encreuaments i un cop posades les mosques que volíem creuar en un flascó, esperar 10 dies aproximadament per recollir els resultats. Vam fer un conjunt de quadres seguint les lleis de Mendel i altres lleis de l’herència per veure com haurien de ser els resultats dels creuaments que nosaltres efectuéssim aproximadament. La majoria de resultats ens han sortit molt semblants als quadres que vam fer, tot i que en algun cas no van ser del tot exactes. Això és normal tenint en compte que treballàvem amb un nombre de mosques reduït i que per tant els percentatges no eren del tot fiables.
En aquest quadre podem veure quins eren els caràcters que estudiàvem en cada creuament.
• Salvatge: És el tipus silvestre i normal de la Drosophila. Té els ulls vermells i les ales grans.
• Ebony: Presenta un cos fosc, casi bé negre, que es va enfosquint amb l’edat. La mutació resideix en el cromosoma 3, responsable del color normal. Si falta aquest gen, el pigment negre s’acumula en tot el cos.
• Ales vestigials: Té les ales molt petites. Aquesta mutació es presenta en el cromosoma 2 i és de caràcter recessiu.
Un cop vam tenir les tres varietats de mosques vam començar a fer els encreuaments. Abans, però, vam estar unes setmanes estudiant les mosques per poder conèixer bé el seu comportament mentre duressin els encreuaments. Durant aquest temps les mosques de la varietat d’ales vestigials van quedar molt debilitades fins el punt que quasi bé no en van quedar de vives. Per aquest motiu només vam poder fer un creuament amb el tipus vestigial, que va ser el de les salvatges i ales vestigials, a part dels creuament entre salvatges i ebony.
Així doncs vam tornar a demanar mosques però quan vam fer l’encàrrec al CDEC ens van dir que no disposaven de la varietat ebony però que en tenien d’una altra varietat anomenada yellow, que es caracteritza per tenir el cos d’un to groguenc. Buscant informació ens vam adonar que en aquest cas la mutació resideix en el cromosoma sexual X i que per tant es tractava d’herència lligada al sexe. Això va fer canviar totes les nostres pautes. Així doncs vam fer tots els creuaments possibles.
Abans de fer els creuaments, però, vam fer un estudi de les condicions ambientals més òptimes pel desenvolupament de les mosques. Ens vam basar en la informació que havíem trobat en l’apartat de recerca d’informació per poder tenir una hipòtesi. Vam controlar la temperatura, la llum i la humitat del medi en el qual viuen, buscant diferents variables i fixant les altres dues condicions que no s’estudiaven en els punts que havíem trobat més òptims en la recerca d’informació. Un cop fet l’experiment vam poder comprovar que, efectivament, la informació que havíem trobat coincidia amb els resultats de la nostra investigació.
Pel que fa als creuaments, la nostra metodologia va ser bàsicament seguir aquests passos: Situar les mosques en un lloc i temperatura adequada, introduir-les en un medi de cultiu amb llevat en pols prèviament preparat, anestesiar les mosques per separar-les segons sexe o edat, aconseguir femelles verges per fer els encreuaments i un cop posades les mosques que volíem creuar en un flascó, esperar 10 dies aproximadament per recollir els resultats. Vam fer un conjunt de quadres seguint les lleis de Mendel i altres lleis de l’herència per veure com haurien de ser els resultats dels creuaments que nosaltres efectuéssim aproximadament. La majoria de resultats ens han sortit molt semblants als quadres que vam fer, tot i que en algun cas no van ser del tot exactes. Això és normal tenint en compte que treballàvem amb un nombre de mosques reduït i que per tant els percentatges no eren del tot fiables.
En aquest quadre podem veure quins eren els caràcters que estudiàvem en cada creuament.