Si no ho veig no m'ho crec
Autor: Albert Grau Canturri
Centre: JOVIAT, ESCOLA
Document: No hi ha fitxer associat
L’home és un processador actiu d’informació, la seva vida no es desenvolupa en el buit, sinó que rep unes energies físiques de l’entorn anomenades estímuls. Aquests es reben en gran quantitat i constantment. La primera informació que ens arriba s’anomena sensació.
La retina s’encarrega de transformar aquestes senyals lluminoses en senyals bioelèctriques, que és l’únic llenguatge que necessita el cervell per poder interpretar el que es veu (fenomen de transducció). El nervi òptic transporta l’energia bioelèctrica al cervell i per mitjà de la percepció s’organitzen i interpreten les imatges. La sensació és instantània, en canvi la percepció va més enllà i és selectiva perquè només prestem atenció a una part de tot el que
capta la nostra vista. El cervell emmagatzema a la memòria les imatges per quan sigui necessari utilitzar-les.
Percebre és difícil perque les imatges de l’entorn són en tres dimensions, la retina les capta en dos dimensions i el cervell les ha de transformar en tres dimensions.
La percepció està condicionada per factors externs (com canvis de lluminància, forma, profunditat i distància) i per factors interns (com la memòria, la intel·ligència, l’educació rebuda, les experiències i fins i tot l’estat emocional). A més a més les expectatives i la imaginació poden modificar-la i distorsionar la
realitat.
Per explicar el procés de la percepció hi ha diferents teories: associacionista, cognitiva, i de la Gestalt. Aquesta última és la més important, el seu nom prové de l’alemany i significa forma. Explica que no percebem estímuls aïllats sinó totalitats organitzades; l’home al percebre un conjunt de sensacions les organitza en una forma o gestalt i cada part perd el seu valor si la retirem del context on es troba.
Les lleis de la Gestalt volien demostrar que en cada acte perceptiu el cervell fa la millor organització possible dels elements que percep. Aquestes lleis no actuen de manera independent, sinó que ho fan a la vegada i s’influencien mútuament. La llei general de figura i fons explica que la figura sempre es percep sobre un fons, però segons on centrem l’atenció poden sorgir figures del que abans consideràvem fons. La segona llei és la de la bona forma, on el
cervell organitza les formes el més simètriques, definides i regulars possible (tot el que està poc definit crea confusió). Seguidament hi ha la llei del tancament que explica que la nostra ment tendeix a completar tot allò que està inacabat, ja que prèviament es té un coneixement d’aquella forma o figura. La llei del contrast diu que la grandària d’un element ve influenciada per la relació que aquest manté amb els altres elements del conjunt. Un altre llei és la de la
proximitat que fa referència a la tendència d’agrupar i considerar els elements que es troben a menys distància com un conjunt. La sisena llei és la de la semblança que es caracteritza per la tendència a agrupar els elements que s’assemblen, així elements desconeguts ens poden resultar familiars. I per últim la llei del moviment comú on es fa referència als elements que es desplacen en la mateixa direcció són observats com un grup o conjunt.
De vegades el que els nostres sentits perceben la nostra ment o interpreta malament. Una il·lusió òptica és una distorsió d’una percepció sensorial, però cal saber que formen part de la nostra vida quotidiana i no indiquen cap anomalia. Hi ha dues classes d’il·lusions òptiques, les fisiològiques que són degudes a les limitacions físiques de l’ull (es deuen a un excés d’estímul visual
de lluentor, moviment, parpelleig i color) i les cognitives causades per la interpretació errònia que fa el nostre cervell.
La retina s’encarrega de transformar aquestes senyals lluminoses en senyals bioelèctriques, que és l’únic llenguatge que necessita el cervell per poder interpretar el que es veu (fenomen de transducció). El nervi òptic transporta l’energia bioelèctrica al cervell i per mitjà de la percepció s’organitzen i interpreten les imatges. La sensació és instantània, en canvi la percepció va més enllà i és selectiva perquè només prestem atenció a una part de tot el que
capta la nostra vista. El cervell emmagatzema a la memòria les imatges per quan sigui necessari utilitzar-les.
Percebre és difícil perque les imatges de l’entorn són en tres dimensions, la retina les capta en dos dimensions i el cervell les ha de transformar en tres dimensions.
La percepció està condicionada per factors externs (com canvis de lluminància, forma, profunditat i distància) i per factors interns (com la memòria, la intel·ligència, l’educació rebuda, les experiències i fins i tot l’estat emocional). A més a més les expectatives i la imaginació poden modificar-la i distorsionar la
realitat.
Per explicar el procés de la percepció hi ha diferents teories: associacionista, cognitiva, i de la Gestalt. Aquesta última és la més important, el seu nom prové de l’alemany i significa forma. Explica que no percebem estímuls aïllats sinó totalitats organitzades; l’home al percebre un conjunt de sensacions les organitza en una forma o gestalt i cada part perd el seu valor si la retirem del context on es troba.
Les lleis de la Gestalt volien demostrar que en cada acte perceptiu el cervell fa la millor organització possible dels elements que percep. Aquestes lleis no actuen de manera independent, sinó que ho fan a la vegada i s’influencien mútuament. La llei general de figura i fons explica que la figura sempre es percep sobre un fons, però segons on centrem l’atenció poden sorgir figures del que abans consideràvem fons. La segona llei és la de la bona forma, on el
cervell organitza les formes el més simètriques, definides i regulars possible (tot el que està poc definit crea confusió). Seguidament hi ha la llei del tancament que explica que la nostra ment tendeix a completar tot allò que està inacabat, ja que prèviament es té un coneixement d’aquella forma o figura. La llei del contrast diu que la grandària d’un element ve influenciada per la relació que aquest manté amb els altres elements del conjunt. Un altre llei és la de la
proximitat que fa referència a la tendència d’agrupar i considerar els elements que es troben a menys distància com un conjunt. La sisena llei és la de la semblança que es caracteritza per la tendència a agrupar els elements que s’assemblen, així elements desconeguts ens poden resultar familiars. I per últim la llei del moviment comú on es fa referència als elements que es desplacen en la mateixa direcció són observats com un grup o conjunt.
De vegades el que els nostres sentits perceben la nostra ment o interpreta malament. Una il·lusió òptica és una distorsió d’una percepció sensorial, però cal saber que formen part de la nostra vida quotidiana i no indiquen cap anomalia. Hi ha dues classes d’il·lusions òptiques, les fisiològiques que són degudes a les limitacions físiques de l’ull (es deuen a un excés d’estímul visual
de lluentor, moviment, parpelleig i color) i les cognitives causades per la interpretació errònia que fa el nostre cervell.