Tecnolecte futbolístic català
Autor: David Iglesias Masó
Centre: INST.MONTSORIU
Document: No hi ha fitxer associat
Resum
El treball consta d’una part de recerca d’informació: un petit resum sobre la història del
futbol des que es va crear l’esport del futbol el segle XIX, a partir d’altres jocs similars,
fins a l’actualitat; un resum de l’evolució de la llengua catalana en els anys en què ha
estat en contacte amb el futbol (des de finals del segle XIX fins avui en dia); un
explicació del llenguatge futbolístic, considerat un llenguatge especialitzat parlat en dos
àmbits diferents: un de més col·loquial (el parlat per futbolistes i afeccionats) i un de
més culte (l’utilitzat pels periodistes), i dels diferents processos de formació mitjançant
els quals els diferents termes adquireixen un significat futbolístic (metàfora, metonímia,
composició, especificació de sentit...); i l’evolució del llenguatge del futbol en català,
llenguatge que al principi del segle XX estava format mitjançant anglicismes, però que
es va anar enriquint cap als anys 60 i 70 donant lloc a altres processos de formació,
destacant-ne les metàfores (a causa tant de circumstàncies històriques, com és el
franquisme, que va causar la subordinació de la llengua catalana a la castellana; com de
circumstàncies del mateix esport, que va evolucionar donant lloc a noves situacions i
jugades que requerien un nou terme per ser designades).
Els següents apartats del treball són la recollida dels termes futbolístics estudiats, en
l’àmbit de la rematada i el gol, tant en català (en què s’han recollit sintagmes nominals i
sintagmes verbals), com en altres vuit llengües: italià, castellà, anglès, francès,
neerlandès, polonès, portuguès i gallec (en què només han estat recollits sintagmes
nominals). La informació obtinguda dels prop de 400 termes estudiats (en català: la
definició del terme, el diccionari al que apareix en cas de ser normatiu, el procediment
de formació utilitzat i, en alguns casos, curiositats sobre els termes; en les altres
llengües: el terme futbolístic català, la traducció literal i informació sobre el
procediment de formació) ha estat inclosa als annexos.
A partir d’aquesta informació, s’ha passat a un apartat que inclou el gràfic que serveix
per analitzar cadascuna de les llengües estudiades i un comentari del gràfic, explicant
quins són els processos més utilitzats en cada llengua i el perquè. S’ha observat que en
català, el procés de formació més utilitzat és la composició, seguit de la metàfora,
l’especificació de sentit, el manlleu i, en menor nombre, la derivació la metonímia, el
calc i altres (elisió, epònim...). d’altra banda, s’ha observat que els processos de
formació utilitzats en altres llengües no presenten massa diferències respecte al català.
A banda d’aquesta conclusió (la semblança entre la terminologia futbolística catalana i
d’altres llengües, pel que fa als processos de formació) també s’ha observat que molts
dels termes estudiats en català no estan recollits en cap dels diccionaris consultats, i que
hi ha una relació directe entre la terminologia futbolística d’un lloc amb la història
d’aquest lloc (per la qual cosa, per exemple, en català i gallec s’utilitzen molts
anglicismes que es van implantar durant l’època franquista) i entre la terminologia
futbolística amb l’evolució del futbol (per la qual cosa en anglès, la primera llengua
utilitzada en el món del futbol, no hi ha manlleus; mentre que les altres llengües, que es
van emmirallar en l’anglès, tenen bastants anglicismes).
El treball consta d’una part de recerca d’informació: un petit resum sobre la història del
futbol des que es va crear l’esport del futbol el segle XIX, a partir d’altres jocs similars,
fins a l’actualitat; un resum de l’evolució de la llengua catalana en els anys en què ha
estat en contacte amb el futbol (des de finals del segle XIX fins avui en dia); un
explicació del llenguatge futbolístic, considerat un llenguatge especialitzat parlat en dos
àmbits diferents: un de més col·loquial (el parlat per futbolistes i afeccionats) i un de
més culte (l’utilitzat pels periodistes), i dels diferents processos de formació mitjançant
els quals els diferents termes adquireixen un significat futbolístic (metàfora, metonímia,
composició, especificació de sentit...); i l’evolució del llenguatge del futbol en català,
llenguatge que al principi del segle XX estava format mitjançant anglicismes, però que
es va anar enriquint cap als anys 60 i 70 donant lloc a altres processos de formació,
destacant-ne les metàfores (a causa tant de circumstàncies històriques, com és el
franquisme, que va causar la subordinació de la llengua catalana a la castellana; com de
circumstàncies del mateix esport, que va evolucionar donant lloc a noves situacions i
jugades que requerien un nou terme per ser designades).
Els següents apartats del treball són la recollida dels termes futbolístics estudiats, en
l’àmbit de la rematada i el gol, tant en català (en què s’han recollit sintagmes nominals i
sintagmes verbals), com en altres vuit llengües: italià, castellà, anglès, francès,
neerlandès, polonès, portuguès i gallec (en què només han estat recollits sintagmes
nominals). La informació obtinguda dels prop de 400 termes estudiats (en català: la
definició del terme, el diccionari al que apareix en cas de ser normatiu, el procediment
de formació utilitzat i, en alguns casos, curiositats sobre els termes; en les altres
llengües: el terme futbolístic català, la traducció literal i informació sobre el
procediment de formació) ha estat inclosa als annexos.
A partir d’aquesta informació, s’ha passat a un apartat que inclou el gràfic que serveix
per analitzar cadascuna de les llengües estudiades i un comentari del gràfic, explicant
quins són els processos més utilitzats en cada llengua i el perquè. S’ha observat que en
català, el procés de formació més utilitzat és la composició, seguit de la metàfora,
l’especificació de sentit, el manlleu i, en menor nombre, la derivació la metonímia, el
calc i altres (elisió, epònim...). d’altra banda, s’ha observat que els processos de
formació utilitzats en altres llengües no presenten massa diferències respecte al català.
A banda d’aquesta conclusió (la semblança entre la terminologia futbolística catalana i
d’altres llengües, pel que fa als processos de formació) també s’ha observat que molts
dels termes estudiats en català no estan recollits en cap dels diccionaris consultats, i que
hi ha una relació directe entre la terminologia futbolística d’un lloc amb la història
d’aquest lloc (per la qual cosa, per exemple, en català i gallec s’utilitzen molts
anglicismes que es van implantar durant l’època franquista) i entre la terminologia
futbolística amb l’evolució del futbol (per la qual cosa en anglès, la primera llengua
utilitzada en el món del futbol, no hi ha manlleus; mentre que les altres llengües, que es
van emmirallar en l’anglès, tenen bastants anglicismes).