Sabons casolans i naturals
Autor: Marta Sala Torrent
Centre: INST.ANTON BUSQUETS I PUNSET
Document: No hi ha fitxer associat
L’objectiu d’aquest treball és aprendre a fer sabó amb productes naturals i assequibles per qualsevol persona.
Com faré els sabons? D’una manera totalment artesanal, amb productes que estiguin a l’abast de tothom i a la vegada que es puguin elaborar d’una manera ràpida i senzilla. El color i l’olor també seran un punt important en la meva recerca.
Aquest treball està dividit en tres parts: la informació, l’experimentació i la conclusió.
- A la primera part hi consta la informació necessària per entendre la seva història: què és el sabó, quina és la seva reacció, perquè neteja...
- A la segona part o sigui dins la part d’experimentació, ens endinsem en el laboratori, per realitzar diferents sabons i observar-ne les característiques.
El procés seguit per realitzar sabó és més o menys igual per a tots i consisteix en posar la quantitat d’oli (segons el seu pes molecular) en una vas de precipitats, i afegir-hi la quantitat de la base (NaOH o KOH) necessari amb aigua destil•lada. Això provoca una reacció que produeix el sabó. Desprès d’estar una estona barrejant, finalment l’emmotllem. Dins d’aquest apartat també parlaré del perfum i el color, dues característiques per fer més agradable el sabó.
- Per últim, en l’apartat de conclusions explicaré tots els resultats obtinguts i tots els problemes que he trobat i faré propostes de nous treballs.
A continuació esmentaré les conclusions més importants extretes dels resultats obtinguts.
Tenim una taula amb els resultats que teòricament hem d’obtenir i comparant-los amb els nostres veiem que més o menys coincideixen les característiques teòriques amb les característiques obtingudes dels sabons. Forces aspectes coincideixen. Però n’hi ha d’altres que no. Aquests són:
- La quantitat d’espuma que varia mínimament en cada cas.
- El color i l’olor és semblant en tots els sabons, però no igual.
-Una altre diferència important és que observem que els sabons realitzats amb hidròxid de potassi costen molt de que s’assequin, són molt tous. Això ens fa pensar que serà la base pels sabons líquids.
A l’interior del treball hi ha una taula on tot això és veu més clarament.
En l’àmbit del color, volia intentar canviar el color de l’oli per un color més agradable, amb productes naturals i que fossin a l’abast de tothom. L’única solució trobada, que fos barata i quedes bé, va ser comprar colorants alimentaris, ja que amb el color dels pètals de roses i la farigola no ho vaig aconseguir. Els resultats més importants són: la diferència entre el color de l’oli de coco amb l’oli d’oliva. En l’oli de coco és veu un color vermell més viu, en canvi en l’oli d’oliva (afegint la mateixa quantitat de gotes de colorant) surt un color més apagat. També en algun sabó és pot apreciar la diferència de color amb el pas del temps.
En l’àmbit del perfum, volia aconseguir l’olor amb suc de llimona i amb aigua de farigola, però no vaig poder aconseguir la seva essència , ja que són substàncies molt volàtils. Finalment, vaig comprar essència de llimona i vaig aconseguir que romangués l’olor.
I finalment ,pel que fa al pH, realitzant els sabons de manera normal, vaig veure que aquest era molt bàsic, i tan bàsic és dolent per la pell. L’única manera d’acidificar-lo és amb un àcid molt fort. Així ho vaig fer i el resultat va ser un pH neutre.
Com faré els sabons? D’una manera totalment artesanal, amb productes que estiguin a l’abast de tothom i a la vegada que es puguin elaborar d’una manera ràpida i senzilla. El color i l’olor també seran un punt important en la meva recerca.
Aquest treball està dividit en tres parts: la informació, l’experimentació i la conclusió.
- A la primera part hi consta la informació necessària per entendre la seva història: què és el sabó, quina és la seva reacció, perquè neteja...
- A la segona part o sigui dins la part d’experimentació, ens endinsem en el laboratori, per realitzar diferents sabons i observar-ne les característiques.
El procés seguit per realitzar sabó és més o menys igual per a tots i consisteix en posar la quantitat d’oli (segons el seu pes molecular) en una vas de precipitats, i afegir-hi la quantitat de la base (NaOH o KOH) necessari amb aigua destil•lada. Això provoca una reacció que produeix el sabó. Desprès d’estar una estona barrejant, finalment l’emmotllem. Dins d’aquest apartat també parlaré del perfum i el color, dues característiques per fer més agradable el sabó.
- Per últim, en l’apartat de conclusions explicaré tots els resultats obtinguts i tots els problemes que he trobat i faré propostes de nous treballs.
A continuació esmentaré les conclusions més importants extretes dels resultats obtinguts.
Tenim una taula amb els resultats que teòricament hem d’obtenir i comparant-los amb els nostres veiem que més o menys coincideixen les característiques teòriques amb les característiques obtingudes dels sabons. Forces aspectes coincideixen. Però n’hi ha d’altres que no. Aquests són:
- La quantitat d’espuma que varia mínimament en cada cas.
- El color i l’olor és semblant en tots els sabons, però no igual.
-Una altre diferència important és que observem que els sabons realitzats amb hidròxid de potassi costen molt de que s’assequin, són molt tous. Això ens fa pensar que serà la base pels sabons líquids.
A l’interior del treball hi ha una taula on tot això és veu més clarament.
En l’àmbit del color, volia intentar canviar el color de l’oli per un color més agradable, amb productes naturals i que fossin a l’abast de tothom. L’única solució trobada, que fos barata i quedes bé, va ser comprar colorants alimentaris, ja que amb el color dels pètals de roses i la farigola no ho vaig aconseguir. Els resultats més importants són: la diferència entre el color de l’oli de coco amb l’oli d’oliva. En l’oli de coco és veu un color vermell més viu, en canvi en l’oli d’oliva (afegint la mateixa quantitat de gotes de colorant) surt un color més apagat. També en algun sabó és pot apreciar la diferència de color amb el pas del temps.
En l’àmbit del perfum, volia aconseguir l’olor amb suc de llimona i amb aigua de farigola, però no vaig poder aconseguir la seva essència , ja que són substàncies molt volàtils. Finalment, vaig comprar essència de llimona i vaig aconseguir que romangués l’olor.
I finalment ,pel que fa al pH, realitzant els sabons de manera normal, vaig veure que aquest era molt bàsic, i tan bàsic és dolent per la pell. L’única manera d’acidificar-lo és amb un àcid molt fort. Així ho vaig fer i el resultat va ser un pH neutre.