musicalMENT
Autor: Ariadna Tena Borrego
Centre: ESC.FAM.AGRA.CAMP JOLIU DEL P.
Document:
tr_final_-_vic.pdf
(3.36 MB)
Objectiu:
S’ha realitzat un estudi clínic únic per a investigar si l’aprenentatge musical aporta
efectes beneficiosos en la rehabilitació motora de pacients que han patit un ictus tant a
curt com a llarg termini.
Resultats:
Malgrat que ambdós pacients inicien les seves respectives teràpies amb la mateixa
capacitat motora, el pacient tractat amb MST millora progressivament i notablement
tant la seva funció motora unilateral com la funció motora bilateral un cop fetes les vint
sessions de teràpia mentre que el progrés del pacient tractat amb teràpia convencional
és inferior.
Tres mesos després, són clars els efectes positius del MST, ja que el pacient tractat
amb aquest tipus de teràpia segueix progressant, aconseguint una total recuperació de
la funció motora. Tanmateix, passat aquest període de temps, l’altre pacient pateix un
deteriorament funcional.
Conclusions:
A nivell motor, la teràpia amb suport musical aporta dues millores respecte la teràpia
convencional:
1- Pel que entenem per curt termini (1 mes), el MST en la rehabilitació d’un ictus és
capaç d’aportar millores més notables que la teràpia convencional.
2- A llarg termini (3 mesos), l’aprenentatge musical continua incrementant gradualment
la millora de la funció motora del pacient que realitza la teràpia fins al punt
d’aconseguir una total rehabilitació mentre que la teràpia convencional no és capaç de
mantenir els avanços obtinguts just després de realitzar la teràpia.
L’aprenentatge musical també millora la qualitat de vida permetent al pacient fer la vida
d’una persona sense cap discapacitat, fet que la teràpia convencional no és capaç de
dur a terme.
S’ha realitzat un estudi clínic únic per a investigar si l’aprenentatge musical aporta
efectes beneficiosos en la rehabilitació motora de pacients que han patit un ictus tant a
curt com a llarg termini.
Resultats:
Malgrat que ambdós pacients inicien les seves respectives teràpies amb la mateixa
capacitat motora, el pacient tractat amb MST millora progressivament i notablement
tant la seva funció motora unilateral com la funció motora bilateral un cop fetes les vint
sessions de teràpia mentre que el progrés del pacient tractat amb teràpia convencional
és inferior.
Tres mesos després, són clars els efectes positius del MST, ja que el pacient tractat
amb aquest tipus de teràpia segueix progressant, aconseguint una total recuperació de
la funció motora. Tanmateix, passat aquest període de temps, l’altre pacient pateix un
deteriorament funcional.
Conclusions:
A nivell motor, la teràpia amb suport musical aporta dues millores respecte la teràpia
convencional:
1- Pel que entenem per curt termini (1 mes), el MST en la rehabilitació d’un ictus és
capaç d’aportar millores més notables que la teràpia convencional.
2- A llarg termini (3 mesos), l’aprenentatge musical continua incrementant gradualment
la millora de la funció motora del pacient que realitza la teràpia fins al punt
d’aconseguir una total rehabilitació mentre que la teràpia convencional no és capaç de
mantenir els avanços obtinguts just després de realitzar la teràpia.
L’aprenentatge musical també millora la qualitat de vida permetent al pacient fer la vida
d’una persona sense cap discapacitat, fet que la teràpia convencional no és capaç de
dur a terme.