60% mental 40% físic?
Autor: Marc Ortega Cáceres
Centre: XARXA ESCOLA
Document:
tdr_final-entrega_uvic_pdf.pdf
(3.66 MB)
Farà uns 3 anys aproximadament que els Ultra Trails van començar a despertar en mi molt d’interès. Captivat, vaig decidir anar a veure l’emblemàtica Ultra Pirineu i allà vaig descobrir un món diferent del què tots vivim. Un món on durant uns 100 km i escaig, el corredor està sol en la gran immensitat de la muntanya. Ell, el seu cos i el seu pensament. Aquell 2014, vaig observar com diferents corredors abandonaven degut a molèsties físiques, per problemes gastrointestinals però també, que deien una frase curiosa: “avui el cap m’ha jugat una mala passada”.
Un dia mentre pensava en quin seria el tema del meu treball de recerca, la frase dels corredors que havien abandonat la cursa no per molèsties físiques va aparèixer de sobte al meu cap. A partir d’aquell moment, vaig decidir començar el treball amb l’objectiu de demostrar si realment era més important el cos o la ment, la preparació física o la psíquica.
Cal dir que en aquest treball també trobareu conceptes bàsics de les curses de muntanya, tipus de curses, atletes més destacats, una dieta i un pla d’entrenament realitzats per professionals de l’esport. Fins i tot, podreu trobar les tècniques motivacionals donades pels propis corredors amateurs i professionals juntament amb les dels psicòlegs, extretes de les 10 entrevistes que he realitzat.
Un altre aspecte que cal ressaltar són els resultats de les 384 enquestes que he realitzat per tal de corroborar la hipòtesi principal: “És més important la ment que el cos”. Tanmateix, he fet un seguiment de corredors amateurs i professionals a l’Ultra Pirineu 2016 per tal d’observar les principals diferències.
Un resultat molt curiós és el de la següent pregunta: “Quins són els motius que et porten a córrer un ultra?” On l’1% dels corredors han respost que ho fan perquè actualment hi ha un boom i si no fas una ultra et sents un corredor menys valorat. Un altre resultat que m’ha cridat l’atenció és el de la pregunta: “Un Ultra t’endureix el caràcter?” on el 61,9% creuen que sí i un 38,1% creuen que no.
Quan vaig fer el seguiment de 4 corredors amateurs i d’1 professional (Cristòbal Adell, de la Sportiva) el que vaig observar és que entre el corredor popular i el professional no hi ha gaires diferències pel que fa a l’aspecte físic perquè cap d’ells va tenir cap alteració física, tots van gestionar els nervis correctament i van encarar la cursa amb bones sensacions després de l’últim entrenament. Però la principal diferència va ser que el corredor professional, quan té un pensament negatiu ràpidament sap com treure-se’l de sobre i al corredor amateur li costa més. Era l’aspecte psicològic el que diferenciava l’un de l’altre.
Una altra característica és que Adell, el corredor professional, no utilitza cap estratègia mental per enfonsar el rival. Ja que segons ell: “Personalment, no m’agrada fer-ho.”
M’atreveixo a dir amb total seguretat que la psicologia és un dels factors claus per acabar una cursa de llarga distància. A través dels diversos corredors entrevistats es demostra que el factor mental suposaria el 60% i el factor físic el 40% de l’èxit. Ho puc explicar a través de l’experiència de l’Aitor, un jove amb molt potencial físic però que a causa d’un pensament negatiu no va acabar l’Ultra Pirineu 2016. (Entrevista al Treball)
I també ho puc demostrar amb les respostes obtingudes a la següent pregunta realitzada als enquestats: “Quin és el factor més determinant en els resultats d’una cursa?. On el 68,5% dels corredors van respondre que el factor determinant és l’estat mental.
Així doncs, com a conclusió final dir que la hipòtesi principal del treball “És més important la ment que el cos” queda demostrada.
Un dia mentre pensava en quin seria el tema del meu treball de recerca, la frase dels corredors que havien abandonat la cursa no per molèsties físiques va aparèixer de sobte al meu cap. A partir d’aquell moment, vaig decidir començar el treball amb l’objectiu de demostrar si realment era més important el cos o la ment, la preparació física o la psíquica.
Cal dir que en aquest treball també trobareu conceptes bàsics de les curses de muntanya, tipus de curses, atletes més destacats, una dieta i un pla d’entrenament realitzats per professionals de l’esport. Fins i tot, podreu trobar les tècniques motivacionals donades pels propis corredors amateurs i professionals juntament amb les dels psicòlegs, extretes de les 10 entrevistes que he realitzat.
Un altre aspecte que cal ressaltar són els resultats de les 384 enquestes que he realitzat per tal de corroborar la hipòtesi principal: “És més important la ment que el cos”. Tanmateix, he fet un seguiment de corredors amateurs i professionals a l’Ultra Pirineu 2016 per tal d’observar les principals diferències.
Un resultat molt curiós és el de la següent pregunta: “Quins són els motius que et porten a córrer un ultra?” On l’1% dels corredors han respost que ho fan perquè actualment hi ha un boom i si no fas una ultra et sents un corredor menys valorat. Un altre resultat que m’ha cridat l’atenció és el de la pregunta: “Un Ultra t’endureix el caràcter?” on el 61,9% creuen que sí i un 38,1% creuen que no.
Quan vaig fer el seguiment de 4 corredors amateurs i d’1 professional (Cristòbal Adell, de la Sportiva) el que vaig observar és que entre el corredor popular i el professional no hi ha gaires diferències pel que fa a l’aspecte físic perquè cap d’ells va tenir cap alteració física, tots van gestionar els nervis correctament i van encarar la cursa amb bones sensacions després de l’últim entrenament. Però la principal diferència va ser que el corredor professional, quan té un pensament negatiu ràpidament sap com treure-se’l de sobre i al corredor amateur li costa més. Era l’aspecte psicològic el que diferenciava l’un de l’altre.
Una altra característica és que Adell, el corredor professional, no utilitza cap estratègia mental per enfonsar el rival. Ja que segons ell: “Personalment, no m’agrada fer-ho.”
M’atreveixo a dir amb total seguretat que la psicologia és un dels factors claus per acabar una cursa de llarga distància. A través dels diversos corredors entrevistats es demostra que el factor mental suposaria el 60% i el factor físic el 40% de l’èxit. Ho puc explicar a través de l’experiència de l’Aitor, un jove amb molt potencial físic però que a causa d’un pensament negatiu no va acabar l’Ultra Pirineu 2016. (Entrevista al Treball)
I també ho puc demostrar amb les respostes obtingudes a la següent pregunta realitzada als enquestats: “Quin és el factor més determinant en els resultats d’una cursa?. On el 68,5% dels corredors van respondre que el factor determinant és l’estat mental.
Així doncs, com a conclusió final dir que la hipòtesi principal del treball “És més important la ment que el cos” queda demostrada.