Els ratpenats. Com són? Com viuen? Amb quins ulls els mirem?
Autor: Ferran Bertomeu Pagà
Centre: INST.DELTEBRE
Document:
tr_els_ratpenats.pdf
(18.41 MB)
Els ratpenats.
Com són?
Com viuen?
Amb quins ulls els mirem?
«Els ratpenats s’han adaptat molt millor que els humans»
Una verdadera passió per la naturalesa i el medi ambient van transmetre’m la necessitat de participar activament amb un projecte on s’implica la cerca de l’equilibri entre l’activitat humana i la conservació del nínxol ecològic de l’entorn. Després de descobrir la constància, dedicació i esforç de persones que dedicaven gran part de la seva vida a la investigació de certs animalons, van transmetre’m un perfil exemplar el qual volia seguir. Arran d’aquest fet, vaig sentir-me molt atret per la quiropterologia.
En relació amb els ratpenats, els humans tenen molts de prejudicis envers ells. Però, són els ratpenats tan malvats com puguin semblar en un principi? I si tinguessin un paper important a la natura que pogués resultar beneficiós per a l’home?
Aquest estudi quiropterològic pretén conèixer els ratpenats tant físicament i morfològic com en l’àmbit d’ecosistema natural i entorn humà per tal de fer adonar a la població del veritable rol d’espècies que semblen insignificants.
Objectius
-Fer una recerca completa sobre els quiròpters que inclourà aspectes que ajudaran al descobriment del món de la quiropterologia i del seu àmbit.
-Descobrir on, com, quan, i perquè tenen aquesta forma de vida.
-Fer una anàlisi superficial de les famílies de ratpenats que habiten per tot el món i investigar amb major profunditat les espècies catalanes i, principalment, les que habiten al delta de l’Ebre (zona humida d’importància internacional inclosa a la Xarxa Ramsar de Catalunya i integrada dintre de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre)
-Esbrinar quina és la seva funció dintre de l’ecosistema.
-Analitzar l’impacte que causa l’aportació de caixes refugi (llocs de residència per a colònies de ratpenats) i si aquest fet afavorirà o no al medi ambient.
-Demostrar la veritable imatge i rol d’aquests animalons refutant la gran quantitat de prejudicis dels humans envers els ratpenats.
-Georeferenciar el màxim nombre de caixes niu situades al delta de l’Ebre per tal d’identificar el tipus de caixa i material, l’orientació respecte als punts cardinals, la presència d’excrements (símbol de possibilitat de colonització) i, darrerament, si hi habita colònia de cria. Amb aquesta tasca es facilitarà, com a mínim, l’acció de revisar, modificar i restaurar els refugis on habiten colònies de ratpenats.
-L’objectiu principal d’aquest projecte és conscienciar i fer adonar a la població de la necessitat de cuidar el medi que ens envolta.
Es pretén d’esbrinar la biologia dels quiròpters, el paper que juguen a l’ecosistema i canviar la malvada percepció que en tenen els humans.
Aquest està compost per una part descriptiva i explicativa, de catalogació i comparativa de diferents espècies de quiròpters en la qual es mostra com són, com viuen i el paper essencial que exerceixen. Als diferents apartats s’ha optat pel sistema pregunta-resposta, tot triant les qüestions més curioses i desconegudes.
La estructura d’treball és, en primer lloc, una introducció. A continuació, hi ha la part teòrica centrada en la biologia dels ratpenats i en les accions i fets que poden contribuir a eliminar els prejudicis dels humans envers aquests.
Per últim, també hi ha una part sobre el treball de camp en què s’explica com s’han catalogat les caixes refugi escampades per tot el Delta i en la qual també es fa una anàlisi de les dades obtingudes.
L’anàlisi de les dades obtingudes ha resultat molt satisfactori i enriquidor. S’ha observat que una espècie que habita al Parc Natural del Delta de l’Ebre és la que controla una de les plagues més grans que hi ha en aquest territori.
El ratpenat Pipistrel·la nana (Pipistrellus Pygmaeus) ho fa simplement ingerint les papallones del chilo de l’arròs (Chilo supressalis). Gràcies a l’existència d’aquesta cadena tròfica, es pot reduir al màxim la fumigació amb productes fitosanitaris suprimint, de manera directa, els residus que causen i, a més es produeix un estalvi de despeses per part de l’agricultor, ja que és un control permanent. Cal destacar que potenciant un augment de la població de ratpenats al Delta, s’aconseguiria una notable disminució de la plaga. Els ratpenats però, no només ens aporten això. Als excrements d’aquests també hi ha presència d’altres insectes com ara el mosquit.
Una bona conscienciació dels agricultors de les Terres de l’Ebre ajudaria a l’augment de la població de ratpenats en aquesta zona (aquest experiment es pot extrapolar a altres cultius) i els ajudaria a tirar endavant, de manera més natural i econòmica.
Després d’haver georeferenciat un nombre de 461 caixes refugi, el projecte d’esbrinar a quina zona del Delta hi ha més colonització de les caixes no s’ha acabat de concloure pel fet que aquesta tasca requereix un seguiment al llarg d’un període temporal molt llarg.
Cal dir que la realització d’aquest treball ha estat fascinant i alhora motivador per tal de tirar endavant en l’estudi dels animals de l’entorn i en els meus plans de futur. Gràcies al temps de dedicació, m’he iniciat com a quiropteròleg i com a conseqüència, he reafirmat la meva passió per la biologia.
El món dels ratpenats és un món increïble que proporciona milers de sorpreses i noves portes per poder obrir i descobrir. Penso que els humans hauríem de reflexionar per tal de valorar els petits enigmes que ens envolten.