L'actitud, un antídot menystingut?
Autor: Nina Amela Navarro
Centre: INST.TONA
Document:
tr_actitud_i_cancer.pdf
(1.39 MB)
L’ACTITUD, UN ANTÍDOT MENYSTINGUT?
L’objectiu clar del treball L’actitud, un antídot menystingut? ha estat demostrar com l’actitud és un factor cabdal per conviure amb un càncer i demostrar com pot influir de manera molt beneficiosa en el procés de curació de la malaltia.
A partir d’aquest objectiu es va elaborar una memòria que va tractar diversos temes. Es va començar per fer una distinció entre els termes actitud i aptitud, ja que degut a la seva semblança formal(paronímia) molt sovint es confonen; després es va passar a fer una breu explicació de què és el càncer i els tipus més comuns, per continuar seguidament, per les etapes del càncer (o del dol) i per parlar també de quin és el paper de l’estrès quan es pateix una malaltia d’aquest tipus. Tot seguit es dedica un apartat a parlar de com influeix l’actitud positiva en el procés de curació de la malaltia i ,finalment, per concloure la part teòrica, es dedica un ampli apartat als factors que ajuden a mantenir una actitud positiva (es fa referència a aliments, a persones, a activitats quotidianes i a les teràpies alternatives).
La part pràctica ha contemplat diverses perspectives; es va encetar amb un estudi del Dr. Jeffrey Spiegel (molt conegut), en el qual planteja, a partir de dos grups de 43 dones amb el mateix tipus de càncer, que un esdevingui el grup de suport i l’altre el de control. El Dr. Spiegel fa èmfasi en què la diferència de supervivència dels diferents grups, el de suport té una mitjana de supervivència de 36,6 mesos i el de control només de 18,9, rau en la importància d’estar en aquest grup de suport i de la companyia amb gent que entén la situació del malalt/a; un fet que, segons l’expert, va fer que les pacients estiguessin molt més receptives i acceptessin de molt més bon grat les prescripcions mèdiques o la dieta.
En segon lloc hi ha els dos tipus d’enquestes que es van elaborar: unes consten de 13 preguntes i van dirigides als malalts; les altres, adreçades a les persones del seu entorn, comprenen 8 preguntes, també reveladores. D’aquesta manera es va poder comprovar com ho viu un malalt i també una persona propera a ell/a (amic, familiar, etc.).
Com a tercer element va semblar necessari incloure-hi entrevistes a professionals per saber quin era el seu punt de vista. Per tant, hi apareixen 10 preguntes dirigides a experts en la matèria.
Per finalitzar el treball, es dedica un apartat on s’exposa la meva opinió sobre la relació entre els dos factors i unes conclusions generals de tota la memòria.
Tota la recerca em va conduir a uns resultats que van confirmar la meva hipòtesi: l’actitud positiva és cabdal i molt beneficiosa quan s’està patint un càncer.
Després d’exposar tota la recerca vaig elaborar-ne unes conclusions:
He constatat que l’actitud és una qualitat molt influent en el guariment del càncer, tot i no ser el factor decisiu que cura la malaltia.
Així mateix, puc afirmar que l’actitud, un fet que pot semblar obvi, depèn única i exclusivament del que pensem. Per tant, només està en la nostra ment i podem modificar-la.
Per últim, l’haver fet entrevistes també m’ha fet veure què és el que està més documentat pels professionals i què no, com es pot veure en una manca d’informació i/o formació en el cas de l’ús de l’alimentació.
PSEUDÒNIM: Ravaiya
L’objectiu clar del treball L’actitud, un antídot menystingut? ha estat demostrar com l’actitud és un factor cabdal per conviure amb un càncer i demostrar com pot influir de manera molt beneficiosa en el procés de curació de la malaltia.
A partir d’aquest objectiu es va elaborar una memòria que va tractar diversos temes. Es va començar per fer una distinció entre els termes actitud i aptitud, ja que degut a la seva semblança formal(paronímia) molt sovint es confonen; després es va passar a fer una breu explicació de què és el càncer i els tipus més comuns, per continuar seguidament, per les etapes del càncer (o del dol) i per parlar també de quin és el paper de l’estrès quan es pateix una malaltia d’aquest tipus. Tot seguit es dedica un apartat a parlar de com influeix l’actitud positiva en el procés de curació de la malaltia i ,finalment, per concloure la part teòrica, es dedica un ampli apartat als factors que ajuden a mantenir una actitud positiva (es fa referència a aliments, a persones, a activitats quotidianes i a les teràpies alternatives).
La part pràctica ha contemplat diverses perspectives; es va encetar amb un estudi del Dr. Jeffrey Spiegel (molt conegut), en el qual planteja, a partir de dos grups de 43 dones amb el mateix tipus de càncer, que un esdevingui el grup de suport i l’altre el de control. El Dr. Spiegel fa èmfasi en què la diferència de supervivència dels diferents grups, el de suport té una mitjana de supervivència de 36,6 mesos i el de control només de 18,9, rau en la importància d’estar en aquest grup de suport i de la companyia amb gent que entén la situació del malalt/a; un fet que, segons l’expert, va fer que les pacients estiguessin molt més receptives i acceptessin de molt més bon grat les prescripcions mèdiques o la dieta.
En segon lloc hi ha els dos tipus d’enquestes que es van elaborar: unes consten de 13 preguntes i van dirigides als malalts; les altres, adreçades a les persones del seu entorn, comprenen 8 preguntes, també reveladores. D’aquesta manera es va poder comprovar com ho viu un malalt i també una persona propera a ell/a (amic, familiar, etc.).
Com a tercer element va semblar necessari incloure-hi entrevistes a professionals per saber quin era el seu punt de vista. Per tant, hi apareixen 10 preguntes dirigides a experts en la matèria.
Per finalitzar el treball, es dedica un apartat on s’exposa la meva opinió sobre la relació entre els dos factors i unes conclusions generals de tota la memòria.
Tota la recerca em va conduir a uns resultats que van confirmar la meva hipòtesi: l’actitud positiva és cabdal i molt beneficiosa quan s’està patint un càncer.
Després d’exposar tota la recerca vaig elaborar-ne unes conclusions:
He constatat que l’actitud és una qualitat molt influent en el guariment del càncer, tot i no ser el factor decisiu que cura la malaltia.
Així mateix, puc afirmar que l’actitud, un fet que pot semblar obvi, depèn única i exclusivament del que pensem. Per tant, només està en la nostra ment i podem modificar-la.
Per últim, l’haver fet entrevistes també m’ha fet veure què és el que està més documentat pels professionals i què no, com es pot veure en una manca d’informació i/o formació en el cas de l’ús de l’alimentació.
PSEUDÒNIM: Ravaiya