La genètica del gust amarg
Autor: Nerea Cortés Zardoya
Centre: INST.MARINA
Document:
la_genetica_del_gust_amarg_vic.pdf
(7.5 MB)
El meu treball de recerca com bé indica el títol, explica la genètica relacionada amb el gust amarg. Ho fem mitjançant la detecció d’un compost química anomenat feniltiocarbamida o PTC.
Els objectius principals del treball són: Comprovar com és el meu fenotip i el meu genotip respecte al gen que determina el gust amarg, comprovar els percentatges de gustadors i no gustadors dins de la meva població i comprovar que el caràcter s’hereta per herència mendeliana.
Per poder comprovar el primer objectiu vaig fer una extracció de DNA i vaig analitzar els resultats amb una electroforesi, els resultats van ser que jo era heterozigot (Tt), per contrastar-ho amb el fenotip vaig fet la prova de detecció de la PTC amb unes tires impregnades. El resultat va ser heterozigot altre cop, per tant podem afirmar que sóc gustadora Tt.
Per poder comprovar el segon objectiu vaig fer la prova de detecció de la PTC a un total de 50 persones sobre les que després vaig anar analitzant els resultats. Finalment vaig concloure que els percentatges de gustadors i no gustadors estan al voltant dels establerts, havent-hi un 78% de gustadors i un 22% de no gustadors.
I per comprovar l’últim objectiu vaig fer un arbre genealògic a partir del meu genotip comprovat i fent les proves de detecció de PTC a la meva família vaig poder establir els genotips de cadascú, demostrant així que si que s’hereta per herència mendeliana.
El treball també consta d’una part de bioinformàtica en la que apareix la seqüència del gen que determina el gust amarg (TAS2R38), la seva posició, la seqüència de la proteïna i la comparació de la seqüència del gen el l’espècie del ximpanzé, el bonobo i el goril·la.
Com a conclusió traiem que el gen TAS2R38 S’hereta mitjançant l’herència mendeliana, que la meva població està dins dels percentatges establerts de gustadors i no gustadors i que jo sóc gustadora Tt.
Els objectius principals del treball són: Comprovar com és el meu fenotip i el meu genotip respecte al gen que determina el gust amarg, comprovar els percentatges de gustadors i no gustadors dins de la meva població i comprovar que el caràcter s’hereta per herència mendeliana.
Per poder comprovar el primer objectiu vaig fer una extracció de DNA i vaig analitzar els resultats amb una electroforesi, els resultats van ser que jo era heterozigot (Tt), per contrastar-ho amb el fenotip vaig fet la prova de detecció de la PTC amb unes tires impregnades. El resultat va ser heterozigot altre cop, per tant podem afirmar que sóc gustadora Tt.
Per poder comprovar el segon objectiu vaig fer la prova de detecció de la PTC a un total de 50 persones sobre les que després vaig anar analitzant els resultats. Finalment vaig concloure que els percentatges de gustadors i no gustadors estan al voltant dels establerts, havent-hi un 78% de gustadors i un 22% de no gustadors.
I per comprovar l’últim objectiu vaig fer un arbre genealògic a partir del meu genotip comprovat i fent les proves de detecció de PTC a la meva família vaig poder establir els genotips de cadascú, demostrant així que si que s’hereta per herència mendeliana.
El treball també consta d’una part de bioinformàtica en la que apareix la seqüència del gen que determina el gust amarg (TAS2R38), la seva posició, la seqüència de la proteïna i la comparació de la seqüència del gen el l’espècie del ximpanzé, el bonobo i el goril·la.
Com a conclusió traiem que el gen TAS2R38 S’hereta mitjançant l’herència mendeliana, que la meva població està dins dels percentatges establerts de gustadors i no gustadors i que jo sóc gustadora Tt.