Els plàstics fantasmes
Autor: Gemma Gavaldà Alsina
Centre: INST.LLUíS DOMENECH I MONTANER
Document:
els_plasics_fantasmes_uv.pdf
(17.66 MB)
Tot buscant temes pel treball de recerca vaig arribar a un article del Diari Ara a on es parlava sobre els microplàstics, uns plàstics de mida molt petita que es poden trobar en productes d'higiene corporal com ara els exfoliants. Aquests, després del seu ús van a parar al mar a on poden ser ingerits pels organismes i fins i tot arribar al nostre organisme a través dels aliments. Aquest tema em va picar molt la curiositat i em va portar a establir uns objectius. A més, fent recerca sobre els microplàstics vaig descobrir que també hi havien microplàstics en forma de fibra que es desprenien de la roba i pel desaigüe de la rentadora anaven a parar al mar. El treball també ha girat entorn aquest origen de les micropartícules entre d'altres més secundaris. Els objectius marcats han estat fonamentalment esbrinar per una banda en què consisteixen els microplàstics, quines aplicacions tenen i quins efectes tenen al medi ambient i a la nostra salut. Per l'altra realitzar unes parts pràctiques per tal de contrastar les hipòtesis (H1: Hi ha microplàstics en productes d'ús ben habitual que poden anar a parar al mar, H2: la conscienciació i legislació no és igual a tots els països) i observar de ben aprop els microplàstics i finalment informar-me sobre la legislació actual, sobre les campanyes que es duen a terme i realitzar unes propostes didàctiques per tal de conscienciar als més petits.
Pel que fa a les conclusions:
Els microplàstics són unes partícules de plàstic molt petites de menys de 5 mil·límetres que segons els seu origen es classifiquen en diferents grups i poden trobar-se amb diferents formes. Poden ser el resultat d’una gran quantitat de processos, però n’hi ha dos que ens toquen de molt a prop, els procedents dels cosmètics i productes d'higiene i els procedents de microfibres de la roba.
Pel que fa a la localització, tant als mars com als oceans s’hi poden trobar zones d’altes i baixes concentracions de microplàstics.Cada plàstic en funció de la seva densitat es situarà en una posició de la columna d’aigua i estarà a l’abast d’uns organismes o d’uns altres. Així doncs, un cop han arribat al mar, es produeix el problema: els microplàstics arriben a l’interior dels organismes com a conseqüència d’una exposició externa, en entrar a través de les brànquies, o interna, com a conseqüència de la seva ingesta. Van passant pels nivells de la cadena alimentaria fins a arribar a nosaltres en alguns casos. Les conseqüències que aquests poden tenir tant no estan molt clares i es necessitarien molt més estudis per tal d’arribar a una conclusió definitiva (manquen molts estudis a llarg plaç, per exemple). Tot indica però, que les conseqüències poden ser molt perjudicials. La simple ingesta de plàstic ja és perillosa, ja que petites partícules es poden quedar circulant durant mesos i mesos a l’interior dels organismes i moltes vegades ja porten additius perillosos. A més, però, com més temps passin al mar poden atraure components tòxics molt perillosos els quals s’han relacionat amb anomalies en el comportament i els defectes de naixement d’alguns ocells, peixos i mamífers. En les persones, s’han lligat a conseqüències adverses a la salut pel que fa a la reproducció, al desenvolupament, al comportament, a aspectes neurològics, a aspectes endocrins i immunològics.
La realització de la part pràctica m’ha permès comprovar la presència de microplàstics al meu voltant en productes tan comuns com exfoliants (facials, de mans i corporals) i la roba, podent verificar així la primera hipòtesi plantejada. També m'ha permès comprovar tot reforçant-ho amb una part de recerca que la legislació no es la mateixa aquí que a Anglaterra ( verificant així la segona hipòtesi).
Al realitzar les propostes didàctiques per a millorar la conscienciació dels més petits, m'he adonat que fer activitats d'aquest estil no costa gaire i poden salvar o almenys ajudar al planeta.
No vaig tenir problemes importants alhora de realitzar les parts pràctiques i en vaig obtenir bons resultats, alguns d'ells sorprenents com per exemple l'enorme quantitat de microfibres que es desprenen al posar una rentadora o l'aparença dels microplàstics continguts en exfoliants sota el microscopi.
Pel que fa a les conclusions:
Els microplàstics són unes partícules de plàstic molt petites de menys de 5 mil·límetres que segons els seu origen es classifiquen en diferents grups i poden trobar-se amb diferents formes. Poden ser el resultat d’una gran quantitat de processos, però n’hi ha dos que ens toquen de molt a prop, els procedents dels cosmètics i productes d'higiene i els procedents de microfibres de la roba.
Pel que fa a la localització, tant als mars com als oceans s’hi poden trobar zones d’altes i baixes concentracions de microplàstics.Cada plàstic en funció de la seva densitat es situarà en una posició de la columna d’aigua i estarà a l’abast d’uns organismes o d’uns altres. Així doncs, un cop han arribat al mar, es produeix el problema: els microplàstics arriben a l’interior dels organismes com a conseqüència d’una exposició externa, en entrar a través de les brànquies, o interna, com a conseqüència de la seva ingesta. Van passant pels nivells de la cadena alimentaria fins a arribar a nosaltres en alguns casos. Les conseqüències que aquests poden tenir tant no estan molt clares i es necessitarien molt més estudis per tal d’arribar a una conclusió definitiva (manquen molts estudis a llarg plaç, per exemple). Tot indica però, que les conseqüències poden ser molt perjudicials. La simple ingesta de plàstic ja és perillosa, ja que petites partícules es poden quedar circulant durant mesos i mesos a l’interior dels organismes i moltes vegades ja porten additius perillosos. A més, però, com més temps passin al mar poden atraure components tòxics molt perillosos els quals s’han relacionat amb anomalies en el comportament i els defectes de naixement d’alguns ocells, peixos i mamífers. En les persones, s’han lligat a conseqüències adverses a la salut pel que fa a la reproducció, al desenvolupament, al comportament, a aspectes neurològics, a aspectes endocrins i immunològics.
La realització de la part pràctica m’ha permès comprovar la presència de microplàstics al meu voltant en productes tan comuns com exfoliants (facials, de mans i corporals) i la roba, podent verificar així la primera hipòtesi plantejada. També m'ha permès comprovar tot reforçant-ho amb una part de recerca que la legislació no es la mateixa aquí que a Anglaterra ( verificant així la segona hipòtesi).
Al realitzar les propostes didàctiques per a millorar la conscienciació dels més petits, m'he adonat que fer activitats d'aquest estil no costa gaire i poden salvar o almenys ajudar al planeta.
No vaig tenir problemes importants alhora de realitzar les parts pràctiques i en vaig obtenir bons resultats, alguns d'ells sorprenents com per exemple l'enorme quantitat de microfibres que es desprenen al posar una rentadora o l'aparença dels microplàstics continguts en exfoliants sota el microscopi.