Realització d'una aplicació mòbil en java i xml que analitza la personalitat i els comportaments més comuns en àmbits socials.
Autor: Agnés Masip Gómez
Centre: LA SALLE-MOLLERUSSA
Document:
treball_de_recerca_sense_noms.pdf
(7.68 MB)
L’objectiu d’aquest treball de recerca és crear una eina, específicament una aplicació mòbil, que permeti a qualsevol persona analitzar la seva pròpia personalitat i la dels altres. També analitza els comportaments més comuns en qualsevol context social, per exemple, una cafeteria. Per fer-ho, vaig fer un estudi de diverses teories de personalitat i una investigació de les diferents variables que donen informació sobre com som. Després d'analitzar totes les dades, vaig elegir com seria l'anàlisi de personalitat i el de comportaments, i vaig convertir aquestes variables amb càlculs algorítmics que pugues fer una aplicació informàtica.
Al programar l’aplicació únicament per dispositius Android, la base de dades està escrita en Java i la interfície en XML. Aquesta aplicació va ser programada amb la finalitat de què qualsevol usuari pugui realitzar els anàlisis ni no tenir coneixement de llenguatge no verbal ni personalitat. També està dissenyada perquè gent amb problemes visuals la pugui fer servir.
Acabada la programació, vaig realitzar diversos dissenys estadístics per demostrar la fiabilitat de l'aplicació. En la part de personalitat, seguint el mètode experimental i en la part d'estudi de comportaments, fent ús del dissenys quasi-experimental i preexperimental. El disseny experimental comprovava dins d’una
població calculada la variació dels resultats de l’aplicació amb els del test oficial de personalitat. En el test de comportaments, persones diferents van ser analitzades en tres llocs molt diferents; una cafeteria, la cua d’un museu i en un examen, i els resultats de l’aplicació van ser compartits amb ells, aquests determinaven si estaven incomodes, frustrats o confiats, entre d’altres.
Els participants, quan se’ls hi va preguntar sobre la precisió dels seus comportaments i dels seus tipus de personalitat, van estar d’acord amb els resultats.
Les conclusions del treball van ser que la gent al realitzar l'anàlisi de personalitat respondia diferent a la mateixa pregunta al fer el test dues vegades. Això demostra una manca de reflexió personal. També en la part de comportaments vaig observar que el comportament de què algú menteix no va sortir en cap anàlisi. Fet que demostra que el llenguatge no verbal no és suficient per reconèixer una mentida. L'última conclusió és que ni crear una eina que t'analitzi com ets i perquè actues com actues, l'aplicació sol ha de donar un punt de vista objectiu. De cap manera es pot interpretar els resultats de l'aplicació com a dogmes irrefutables.
Al programar l’aplicació únicament per dispositius Android, la base de dades està escrita en Java i la interfície en XML. Aquesta aplicació va ser programada amb la finalitat de què qualsevol usuari pugui realitzar els anàlisis ni no tenir coneixement de llenguatge no verbal ni personalitat. També està dissenyada perquè gent amb problemes visuals la pugui fer servir.
Acabada la programació, vaig realitzar diversos dissenys estadístics per demostrar la fiabilitat de l'aplicació. En la part de personalitat, seguint el mètode experimental i en la part d'estudi de comportaments, fent ús del dissenys quasi-experimental i preexperimental. El disseny experimental comprovava dins d’una
població calculada la variació dels resultats de l’aplicació amb els del test oficial de personalitat. En el test de comportaments, persones diferents van ser analitzades en tres llocs molt diferents; una cafeteria, la cua d’un museu i en un examen, i els resultats de l’aplicació van ser compartits amb ells, aquests determinaven si estaven incomodes, frustrats o confiats, entre d’altres.
Els participants, quan se’ls hi va preguntar sobre la precisió dels seus comportaments i dels seus tipus de personalitat, van estar d’acord amb els resultats.
Les conclusions del treball van ser que la gent al realitzar l'anàlisi de personalitat respondia diferent a la mateixa pregunta al fer el test dues vegades. Això demostra una manca de reflexió personal. També en la part de comportaments vaig observar que el comportament de què algú menteix no va sortir en cap anàlisi. Fet que demostra que el llenguatge no verbal no és suficient per reconèixer una mentida. L'última conclusió és que ni crear una eina que t'analitzi com ets i perquè actues com actues, l'aplicació sol ha de donar un punt de vista objectiu. De cap manera es pot interpretar els resultats de l'aplicació com a dogmes irrefutables.