L'empremta dactilar com a marca d'identificació personal
Autor: Abril Valls Millà
Centre: INST.MOIANES
Document:
tdr_darrera_versio.pdf
(4.19 MB)
Quan els primers investigadors es van plantejar la identificació biomètrica, no imaginaven que en el futur s'utilitzarien les característiques físiques d'una persona per a identificar-la. L'objectiu del meu treball és buscar les bases científiques de la formació de les empremtes i la seva singularitat, reproduint alhora el procés manual dactiloscòpic.
Al marc teòric es descriu la formació dels dactilogrames, detalls rellevants I curiositats com ara si els bessons tenen les mateixes empremtes dactilars. Pel que fa a la part pràctica, es va crear un cas fictici on les empremtes eren la prova clau per inculpar el “criminal”.A més, es van dur a terme dues proves estadístiques amb dactilogrames recollits. Les conclusions més rellevants que es van extreure són que les nostres empremtes venen donades per uns patrons inicials condicionats per la genètica, tot i que l'ambient n'és el determinant.
Al marc teòric es descriu la formació dels dactilogrames, detalls rellevants I curiositats com ara si els bessons tenen les mateixes empremtes dactilars. Pel que fa a la part pràctica, es va crear un cas fictici on les empremtes eren la prova clau per inculpar el “criminal”.A més, es van dur a terme dues proves estadístiques amb dactilogrames recollits. Les conclusions més rellevants que es van extreure són que les nostres empremtes venen donades per uns patrons inicials condicionats per la genètica, tot i que l'ambient n'és el determinant.