Antibiòtics naturals i sintètics. Comparació del seu efecte en bacteris patògens.
Autor: Marina Feliu Hernàndez
Centre: INST.VILABLAREIX
Document:
El treball de recerca titulat Antibiòtics naturals i sintètics. Comparació del seu efecte en bacteris patògens té com a objectiu principal estudiar com es mesura l’efectivitat d’un antibiòtic i com es selecciona el més adequat per tractar un patogen. Per fer-ho s’han comparat els efectes de diversos antibiòtics naturals i sintètics davant de dues soques bacterianes comunes, i s’ha extret unes conclusions dels resultats.
M'he centrat molt en l'obtenció de resultats a través d'una experimentació pròpia, que consisteix en dues de les proves més habituals que serveixen per mesurar l'efectivitat dels antibiòtics sobre determinats bacteris: l'antibiograma i l'espectrofotometria. Amb l’antibiograma s'han comparat els halos d'inhibició en cada cas, i amb l'espectrofotometria s'han pogut calcular els percentatges de reducció de la població de bacteris durant la primera hora després d'introduir les substàncies antibiòtiques. D’altra banda, he combinat amb el treball de laboratori fonts d’informació com entrevistes a professionals d’aquests àmbits; he parlat amb un bioquímic de l’empresa HIPRA, amb un veterinari, i amb una responsable de la granja ecològica La Selvatana. Totes dues fonts han estat complementàries per tenir una visió global del tema.
Per fer les proves he utilitzat tres substàncies naturals amb propietats antibiòtiques (all, farigola i clau d’espècia) i tres antibiòtics comercials (amoxicil•lina, gentamicina i cefal•lexina), que han sigut testats sobre les soques bacterianes Escherichia coli i Staphylococcus aureus. Aquestes dues proves s'han dut a terme amb un control rigorós propi de qualsevol recerca científica, respectant sempre la fixació de variables i l'esterilització del medi.
Les conclusions que s’han extret del treball de laboratori han sigut força interessants. Segons els resultats de les proves que s’han dut a terme, es podria considerar, en alguns casos, un antibiòtic natural com a substància equiparable a un antibiòtic sintètic a l’hora d’actuar sobre un bacteri in vitro, no només sense perdre eficàcia, sinó fins i tot augmentant-la. Malgrat tot, cal destacar d’una banda que els resultats no són concloents perquè caldria augmentar el nombre de rèpliques i solucionar alguns imprevistos, com ara l’efecte del fort pigment del clau d’espècia, que ha provocat algun error de lectura, i d’altra banda cal tenir en compte que l’efecte que aquestes substàncies han tingut in vitro podria ser totalment diferent als resultats que s’obtindrien en un cas terapèutic real.
M'he centrat molt en l'obtenció de resultats a través d'una experimentació pròpia, que consisteix en dues de les proves més habituals que serveixen per mesurar l'efectivitat dels antibiòtics sobre determinats bacteris: l'antibiograma i l'espectrofotometria. Amb l’antibiograma s'han comparat els halos d'inhibició en cada cas, i amb l'espectrofotometria s'han pogut calcular els percentatges de reducció de la població de bacteris durant la primera hora després d'introduir les substàncies antibiòtiques. D’altra banda, he combinat amb el treball de laboratori fonts d’informació com entrevistes a professionals d’aquests àmbits; he parlat amb un bioquímic de l’empresa HIPRA, amb un veterinari, i amb una responsable de la granja ecològica La Selvatana. Totes dues fonts han estat complementàries per tenir una visió global del tema.
Per fer les proves he utilitzat tres substàncies naturals amb propietats antibiòtiques (all, farigola i clau d’espècia) i tres antibiòtics comercials (amoxicil•lina, gentamicina i cefal•lexina), que han sigut testats sobre les soques bacterianes Escherichia coli i Staphylococcus aureus. Aquestes dues proves s'han dut a terme amb un control rigorós propi de qualsevol recerca científica, respectant sempre la fixació de variables i l'esterilització del medi.
Les conclusions que s’han extret del treball de laboratori han sigut força interessants. Segons els resultats de les proves que s’han dut a terme, es podria considerar, en alguns casos, un antibiòtic natural com a substància equiparable a un antibiòtic sintètic a l’hora d’actuar sobre un bacteri in vitro, no només sense perdre eficàcia, sinó fins i tot augmentant-la. Malgrat tot, cal destacar d’una banda que els resultats no són concloents perquè caldria augmentar el nombre de rèpliques i solucionar alguns imprevistos, com ara l’efecte del fort pigment del clau d’espècia, que ha provocat algun error de lectura, i d’altra banda cal tenir en compte que l’efecte que aquestes substàncies han tingut in vitro podria ser totalment diferent als resultats que s’obtindrien en un cas terapèutic real.