Un viatge per la moda
Autor: Anna Clos Cuadros
Centre: INST.MANUEL BLANCAFORT
Document:
trec._un_viatge_per_la_modananina.pdf
(3.74 MB)
En aquest treball m’he centrat en conèixer l’evolució i els canvis produïts en la moda des de inicis del segle XX fins a l’actualitat.
Si no coneixem gaire sobre la moda és fàcil pensar que és un aspecte superficial de la vida, i és per això que tot i que aquest treball no consti d’una hipòtesi com a tal, si que hi ha una base sobre la qual he volgut treballar, i és el fet de veure de quina manera és aquesta un reflex de la societat en la que vivim o una manera de mostrar i expressar la personalitat de cadascú.
El primer pas a l’hora de realitzar aquest treball va ser definir i conèixer que és la moda, i com i quan aquest terme va passar a ser semblant a com avui en dia el coneixem. Seguidament vaig centrar-me en conèixer els esdeveniments que van canviar la manera de vestir, en gran part de les dones, ja que ha anat molt lligada amb les llibertats que poc a poc hem anat aconseguint, i en els dissenyadors que els van dur a terme.
La paraula moda, dins de l’àmbit que he treballat, s’associa a l’ús passatger que regula, segons els gustos del moment, la manera de viure, fer, pensar,... En definitiva, exerceix una mena de pressió sobre les persones que els indica com han d’actuar. Aquest terme, tot i que de manera inconscient, va sorgir a l’Edat Mitjana, quan es comença a utilitzar la roba com una manera de mostrar a quina classe social pertanyien les persones. Durant els segles següents es van anar introduint petites varietats en els vestits, fins a arribar al Renaixement, on la manera de vestir va quedar estancada fins a principis del segle XX.
Són molts els que afirmen que París és la ciutat i l’origen de la moda, ja que el fet que la moda del Renaixement es seguis imposant passats cinc segles, va ser en part perquè durant el segle XVIII, França, regnada per Lluís XIV, era la potència europea més poderosa, fent que el luxe passés a formar part de la vida quotidiana dels europeus. Va ser el mateix Lluís XIV qui va fer anar a París als millors modistes, sorgint així a mitjans del segle XIX, el primer dissenyador de moda com a tal, Charles Frederic Worth, considerat el pare i el creador de l’alta costura.
Els primers anys del segle XX van estar caracteritzats per l’elegància i l’aparença, cosa directament lligada amb els ideals estètics que s’imposaven a les dones, els quals no tenien en compte ni la comoditat ni el benestar d’aquestes, suposant així una restricció per la seva llibertat..
L’inici del canvi va arribar aproximadament l’any 1910, quan es dóna agilitat i fluïdesa a la silueta, a la vegada que s’escurcen les faldilles fins als turmells. Seguint amb les ganes d’innovar, i simplificar la roba, la Primera i Segona Guerra Mundial van permetre reduir a la força, les grans confeccions i elaboracions, introduint la simplicitat i l’estil garçonne (masculí). És en aquesta època quan s’impulsa l’ús del pantaló entre les dones, i desapareix la imposició del corsé.
No obstant, els problemes que havia deixat la Segona Guerra Mundial, van fer que retornés la necessitat d’aparentar que tot anava bé amb la creació del New Look, un estil que volia recuperar la feminitat perduda durant els anys de guerra. En aquesta dècada trobem a grans icones de moda, personatges públics que pel seu estil alhora de vestir, pentinar o maquillar, han influït d’una manera o altra dins la societat.
A començaments dels anys 60, però, es van anar abandonant els luxes i les aparences. Les dones van començar a lluir el cabell curt i els vestits amples, sense la necessitat de ressaltar la silueta femenina.
Dues de les tendències més icòniques de la dècada dels 70 i dels 80 van ser la hippies i la disco. Durant aquestes dècades, van créixer les ànsies de llibertat, i d’expressar-se segons la manera de ser i pensar. Als anys 90, aquesta rebel·lia d’ajuntar tendències i estils va passar a rebre el nom d’antimoda.
Els primers anys del segle XXI no van introduir grans canvis, ja que poc quedava per fer o innovar. Tot i això, el fet que dins d’una mateixa societat, hi hagi estils tan diferents, és el que fa possible que tothom pugui vestir-se segons la seva manera de ser.
A nivell pràctic, aquest treball, es divideix en dues parts. En primer lloc, vaig realitzar una visita a ESDi, on vaig poder realitzar unes preguntes a la responsable de moda i tendències. En segon lloc, gràcies a aquesta visita vaig poder customitzar una camisa, posant-me, en certa manera, en la pell d’un dissenyador de moda.
Finalment, després de les hores dedicades realitzant aquest treball he pogut confirmar que la moda és un reflex de la societat, ja que a part de basar-me en la informació buscada i amb les relacions que he pogut establir entre els moments històrics i els canvis de la moda, també he volgut donar importància a un comentari que em van fer en la visita a l’ESDi, i és el fet que la moda s’ha d’adequar al moment en que vivim. Anys endarrere, la gent anava a esmorzar a les cafeteries, i es quedaven allà, fent feina, parlant amb amics,... avui en dia, en canvi, tots anem amunt i avall, i només cal que anem a Barcelona per veure com és molt més probable que la gent agafi un cafè, i se l’emporti abans de prendre-se’l dins l’establiment. És per això que és necessari que la roba s’adapti a aquest nou estil de vida i ens proporcioni comoditat a la vegada que no es perdi mai l’essència artística de la moda.
Si no coneixem gaire sobre la moda és fàcil pensar que és un aspecte superficial de la vida, i és per això que tot i que aquest treball no consti d’una hipòtesi com a tal, si que hi ha una base sobre la qual he volgut treballar, i és el fet de veure de quina manera és aquesta un reflex de la societat en la que vivim o una manera de mostrar i expressar la personalitat de cadascú.
El primer pas a l’hora de realitzar aquest treball va ser definir i conèixer que és la moda, i com i quan aquest terme va passar a ser semblant a com avui en dia el coneixem. Seguidament vaig centrar-me en conèixer els esdeveniments que van canviar la manera de vestir, en gran part de les dones, ja que ha anat molt lligada amb les llibertats que poc a poc hem anat aconseguint, i en els dissenyadors que els van dur a terme.
La paraula moda, dins de l’àmbit que he treballat, s’associa a l’ús passatger que regula, segons els gustos del moment, la manera de viure, fer, pensar,... En definitiva, exerceix una mena de pressió sobre les persones que els indica com han d’actuar. Aquest terme, tot i que de manera inconscient, va sorgir a l’Edat Mitjana, quan es comença a utilitzar la roba com una manera de mostrar a quina classe social pertanyien les persones. Durant els segles següents es van anar introduint petites varietats en els vestits, fins a arribar al Renaixement, on la manera de vestir va quedar estancada fins a principis del segle XX.
Són molts els que afirmen que París és la ciutat i l’origen de la moda, ja que el fet que la moda del Renaixement es seguis imposant passats cinc segles, va ser en part perquè durant el segle XVIII, França, regnada per Lluís XIV, era la potència europea més poderosa, fent que el luxe passés a formar part de la vida quotidiana dels europeus. Va ser el mateix Lluís XIV qui va fer anar a París als millors modistes, sorgint així a mitjans del segle XIX, el primer dissenyador de moda com a tal, Charles Frederic Worth, considerat el pare i el creador de l’alta costura.
Els primers anys del segle XX van estar caracteritzats per l’elegància i l’aparença, cosa directament lligada amb els ideals estètics que s’imposaven a les dones, els quals no tenien en compte ni la comoditat ni el benestar d’aquestes, suposant així una restricció per la seva llibertat..
L’inici del canvi va arribar aproximadament l’any 1910, quan es dóna agilitat i fluïdesa a la silueta, a la vegada que s’escurcen les faldilles fins als turmells. Seguint amb les ganes d’innovar, i simplificar la roba, la Primera i Segona Guerra Mundial van permetre reduir a la força, les grans confeccions i elaboracions, introduint la simplicitat i l’estil garçonne (masculí). És en aquesta època quan s’impulsa l’ús del pantaló entre les dones, i desapareix la imposició del corsé.
No obstant, els problemes que havia deixat la Segona Guerra Mundial, van fer que retornés la necessitat d’aparentar que tot anava bé amb la creació del New Look, un estil que volia recuperar la feminitat perduda durant els anys de guerra. En aquesta dècada trobem a grans icones de moda, personatges públics que pel seu estil alhora de vestir, pentinar o maquillar, han influït d’una manera o altra dins la societat.
A començaments dels anys 60, però, es van anar abandonant els luxes i les aparences. Les dones van començar a lluir el cabell curt i els vestits amples, sense la necessitat de ressaltar la silueta femenina.
Dues de les tendències més icòniques de la dècada dels 70 i dels 80 van ser la hippies i la disco. Durant aquestes dècades, van créixer les ànsies de llibertat, i d’expressar-se segons la manera de ser i pensar. Als anys 90, aquesta rebel·lia d’ajuntar tendències i estils va passar a rebre el nom d’antimoda.
Els primers anys del segle XXI no van introduir grans canvis, ja que poc quedava per fer o innovar. Tot i això, el fet que dins d’una mateixa societat, hi hagi estils tan diferents, és el que fa possible que tothom pugui vestir-se segons la seva manera de ser.
A nivell pràctic, aquest treball, es divideix en dues parts. En primer lloc, vaig realitzar una visita a ESDi, on vaig poder realitzar unes preguntes a la responsable de moda i tendències. En segon lloc, gràcies a aquesta visita vaig poder customitzar una camisa, posant-me, en certa manera, en la pell d’un dissenyador de moda.
Finalment, després de les hores dedicades realitzant aquest treball he pogut confirmar que la moda és un reflex de la societat, ja que a part de basar-me en la informació buscada i amb les relacions que he pogut establir entre els moments històrics i els canvis de la moda, també he volgut donar importància a un comentari que em van fer en la visita a l’ESDi, i és el fet que la moda s’ha d’adequar al moment en que vivim. Anys endarrere, la gent anava a esmorzar a les cafeteries, i es quedaven allà, fent feina, parlant amb amics,... avui en dia, en canvi, tots anem amunt i avall, i només cal que anem a Barcelona per veure com és molt més probable que la gent agafi un cafè, i se l’emporti abans de prendre-se’l dins l’establiment. És per això que és necessari que la roba s’adapti a aquest nou estil de vida i ens proporcioni comoditat a la vegada que no es perdi mai l’essència artística de la moda.