Projecte d'optimització energètica dels edificis municipals de la comarca d'Osona
Autor: Enric Pous i Rossinyol
Centre: INST. VIC
Document:
treball_entrega_concurs.pdf
(2.03 MB)
Aquest treball ha consistit en el fet de comprovar si és viable una comarca
d’Osona on el 100% del consum elèctric dels edificis municipals estigui
cobert amb sistemes fotovoltaics d’autoconsum. El projecte, l’he fet
conjuntament amb especialistes del sector energètic comarcal, gràcies als
quals he aconseguit moltes dades que m’han servit per a arribar a un
conclusió.
Aquest projecte de recerca no és només un treball de batxillerat, sinó que
també pot servir per a les administracions comarcals que hi estiguin
interessades. A més a més, actualment els òrgans de gestió energètica del
territori, com són el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona,
treballen en l’elaboració d’una base de dades que inclogui informació
addicional sobre tots els edificis municipals d’Osona, per tal de garantir
una major precisió a l’hora de portar a terme els projectes d’autoconsum
municipal.
La meva participació en aquest projecte ha consistit a calcular les
superfícies de tots els edificis municipals que s’adaptessin correctament a
la tecnologia fotovoltaica, per tal de comprovar si és possible reduir els
costos de la factura elèctrica dels ajuntaments. Un cop he tingut les
superfícies disponibles per a instal·lar-hi panells fotovoltaics calculades,
les he classificat segons la seva orientació (sud, sud-est-oest, est-oest),
cosa que influeix directament en el seu rendiment. El fet que hi hagi tants
edificis diferents, cadascun amb unes característiques concretes, fa difícil
l’obtenció d’un resultat genèric del treball, però dona una idea de la
viabilitat d’un projecte d’aquestes dimensions.
A part de classificar els edificis segons la seva orientació, també he calculat
altres variables indispensables, com són les HSP (hores de màxima
insolació sobre una superfície) mitjançant el programa PVGIS, el % de
cobertura energètica que s’aconseguiria o l’estalvi econòmic anual i per
tant també els anys d’amortització de la inversió.
Un cop calculades totes aquests variables he fet tres exemples de casos
pràctics ideals d’edificis amb règims de consum compatibles amb les
hores de producció dels sistemes fotovoltaics. I amb això he volgut donar
una idea aproximada dels avantatges econòmics d’instal·lar sistemes
fotovoltaics en edificis municipals de la nostra comarca.
d’Osona on el 100% del consum elèctric dels edificis municipals estigui
cobert amb sistemes fotovoltaics d’autoconsum. El projecte, l’he fet
conjuntament amb especialistes del sector energètic comarcal, gràcies als
quals he aconseguit moltes dades que m’han servit per a arribar a un
conclusió.
Aquest projecte de recerca no és només un treball de batxillerat, sinó que
també pot servir per a les administracions comarcals que hi estiguin
interessades. A més a més, actualment els òrgans de gestió energètica del
territori, com són el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona,
treballen en l’elaboració d’una base de dades que inclogui informació
addicional sobre tots els edificis municipals d’Osona, per tal de garantir
una major precisió a l’hora de portar a terme els projectes d’autoconsum
municipal.
La meva participació en aquest projecte ha consistit a calcular les
superfícies de tots els edificis municipals que s’adaptessin correctament a
la tecnologia fotovoltaica, per tal de comprovar si és possible reduir els
costos de la factura elèctrica dels ajuntaments. Un cop he tingut les
superfícies disponibles per a instal·lar-hi panells fotovoltaics calculades,
les he classificat segons la seva orientació (sud, sud-est-oest, est-oest),
cosa que influeix directament en el seu rendiment. El fet que hi hagi tants
edificis diferents, cadascun amb unes característiques concretes, fa difícil
l’obtenció d’un resultat genèric del treball, però dona una idea de la
viabilitat d’un projecte d’aquestes dimensions.
A part de classificar els edificis segons la seva orientació, també he calculat
altres variables indispensables, com són les HSP (hores de màxima
insolació sobre una superfície) mitjançant el programa PVGIS, el % de
cobertura energètica que s’aconseguiria o l’estalvi econòmic anual i per
tant també els anys d’amortització de la inversió.
Un cop calculades totes aquests variables he fet tres exemples de casos
pràctics ideals d’edificis amb règims de consum compatibles amb les
hores de producció dels sistemes fotovoltaics. I amb això he volgut donar
una idea aproximada dels avantatges econòmics d’instal·lar sistemes
fotovoltaics en edificis municipals de la nostra comarca.