Descripció paleoambiental de les Margues de Coll de Malla, Eocè marí de Vic
Autor: Ernest Onetti Marti
Centre: INST.REGUISSOL
Document:
Aquest treball pretén l’elaboració d’una descripció reconstructiva del paleoambient d’una formació sedimentària del Terciari: les Margues de Coll de Malla. Durant l’Eocè, ara fa uns 55 Ma, dues grans conques d’avantpaís s’estenien, envaïdes pel mar, al llarg dels marges nord i sud dels Pirineus en formació. El territori que avui dia coneixem com a Catalunya central, aleshores el marge oriental de la conca sud, l’anomenada Conca de l’Ebre, es trobava encaixat entre Pirineus (pel nord) i el Massís dels Catalànides (pel sud i sud-est). En aquesta conca sedimentària s’hi van acumular els materials erosionats dels esmentats relleus muntanyosos, deixant com a testimoni un registre molt complet que avui observem en formacions rocoses sedimentàries. Gràcies a l’evolució de diferents transgressions i regressions marines al llarg de l’Eocè, part d’aquest registre sedimentari es correspon a roques formades en ambients costaners. És a partir de l’estratigrafia i dels abundants fòssils d’invertebrats continguts en les roques que es pot obtenir informació sobre l’ambient en què es van desenvolupar els processos geològics. La presència d’espècies característiques de la zona fòtica i d’aigües més o menys agitades permeten, juntament amb els canvis en la composició rocosa (de calcàries bioclàstiques a margues i, finalment, gresos), deduir que hi ha haver, en termes generals, una pèrdua de profunditat i d’apropament de la línia de costa al llarg de la successió estudiada. Combinant la informació de fonts bibliogràfiques i d’observacions pròpies, s’arriba a una descripció d’un paleoambient d’aigües càlides i poc profundes que va evolucionar al llarg del temps, sobretot marcat pels canvis en la distància de la costa, la profunditat i el règim sedimentari deltaic, corroborant la informació coneguda.