Skip to main content

L'apoptosi, l'inici d'un final. Estudi del procés de mort cel·lular programada i la seva importància en determinades malalties.

Autor: Aina Pagès Barfull
Centre: ESCORIAL
Premi: 2n premi
Document:
Aquest treball de recerca consisteix en un estudi sobre l’apoptosi, un mecanisme de mort cel·lular que s’activa durant la vida dels éssers vius i és essencial pel manteniment de la homeòstasi cel·lular i desenvolupament dels organismes.
Tanmateix, quan es produeixen alteracions o desregulacions diverses que afecten l’apoptosi, poden aparèixer malalties. D’una banda, l’activació excessiva de l’apoptosi pot causar la mort de cèl·lules funcionals necessàries per l’organisme. Això succeeix en patologies com l’Alzheimer o la SIDA, en les quals moren cèl·lules que no haurien de morir. D’altra banda, una activació insuficient de l’apoptosi pot provocar la supervivència i proliferació de cèl·lules no funcionals que haurien de ser eliminades. Si no es produeix apoptosi les cèl·lules s’acumulen als teixits i provoquen alteracions en l’individu. En són un exemple les malalties autoimmunes, les infeccions virals o el càncer.
L’objectiu principal del treball és conèixer l’apoptosi i analitzar la relació que s'estableix entre l'apoptosi i l'origen de nombroses patologies, posant el càncer com a exemple. El darrer objectiu és aprendre els protocols del laboratori i sobretot mostrar la importància de la investigació científica.
Per fer possible la comprensió del complex mecanisme d’acció de l’apoptosi vaig haver de documentar-me, la major part de la informació la vaig obtenir d’articles científics penjats a Internet. També vaig tenir la oportunitat de provocar l’apoptosi experimentalment a partir del tractament d’una línia cel·lular amb estaurosporina (un compost inductor de l’apoptosi). Segons la hipòtesi, si la concentració d’aquest producte era més elevada, el nombre de cèl·lules que moririen per apoptosi seria major. Al contrari, si la concentració d’estaurosporina era inferior, hi hauria menys cèl·lules mortes per apoptosi.
Els resultats de l’experimentació van confirmar la hipòtesi plantejada, ja que a més concentració d’estaurosporina més cèl·lules van morir per apoptosi. També es van observar canvis morfològics cel·lulars durant l’apoptosi a partir de les fotografies realitzades per extreure els resultats.
En conclusió, l’estudi sobre l’apoptosi ha anat avançant al llarg de la història i actualment resulta ser un dels àmbits cabdals en recerca biomèdica degut principalment a la relació que hi ha entre l’apoptosi i nombroses malalties.
Concretament, en el cas del càncer una insuficiència o inhibició de l’apoptosi causa la proliferació de cèl·lules canceroses, aparició d’un tumors i augment del risc de mort del malalt. És per aquest motiu que actualment hi ha equips de recerca que intenten evitar la desregulació apoptòtica en cas de càncer i així trobar un tractament específic contra la malaltia.
En definitiva, m’he adonat que resulta fonamental dedicar-se a la recerca científica i entendre l’apoptosi perquè la seva comprensió permetrà trobar nous tractaments necessaris per combatre malalties en un futur.