Skip to main content

El català, una assignatura pendent

Autor: Mercè Feliu Cuberes
Centre: INST.TREMP
Premi: 2n premi ex aequo
En tenir clar que volia plantejar-me un treball basat en el català, vaig anar a parlar amb el meu actual tutor sobre un tema concret que a poc a poc ha anat canviant fins al punt en què estem ara; parlarem del procés de normalització lingüística. Investigaré la salut del català a Catalunya.
Era un tema que estava a l’abast de les meves possibilitats; m’interessava, m’il·lusionava, i tenia tot l’interès a trobar les respostes per saber si el català ja estava normalitzat, com el procés havia repercutit; quins canvis havia implantat a la població, i de quina manera havia augmentat l’ús del català; en l’àmbit de la política, de la cultura, i de l’ús social de la llengua. Aquestes són algunes qüestions que m’han motivat a realitzar-lo.
Durant la dictadura franquista, una etapa de repressió, va néixer un moviment de resistència de la llengua que ens ha ajudat que perduri fins a l’actualitat. Acabat el mandat de Francisco Franco, es restablí la democràcia i amb ella el restabliment de drets; tant en la Constitució com en l’Estatut, garantia legal de l’ús de la llengua.
El català és una llengua molt vital (és un procés admirable en una llengua que havia estat tan reprimida, i s’ha aconseguit èxit en àmbits com l’educació i mitjans de comunicació), però̀ està amenaçada per la manca de reconeixement i pels atacs constants que rep per part de l’Estat (com en seria un exemple el recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei 7/1983 o la disputa per a l’aprovació de la Llei 1/1998).
M’he adonat que necessitem lleis que emparin les llengües, aquest és el cas d’un repertori de decrets i lleis aprovades que ajuden que el català continuï a l’administració, escoles... Però no són suficients, ergo no emparen tots els àmbits:
En l’àmbit de l’Educació: S’ha consolidat el model català. La població té alts nivells de català, això ha estat possible gràcies a l’obligatorietat del català a l’educació, i serveis d’ensenyament que han fet institucions com el CPLN. La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat va crear una nova classificació en assignatures de llengües cooficials, en passar d'assignatures troncals a assignatures d'especialització opcionals.
En l’àmbit de la Justícia: Les llengües necessiten un suport legal. El català també és llei, per aquest motiu podem adreçar-nos a l’administració, institucions, jutjats, en català o amb documents en català, i seran igualment oficials. Però hi ha un alt nombre de sentències i escrits judicials i notarials que són en castellà ja que qui l’ha escrit prové de fora de Catalunya, es tracta d’un tema delicat ja que no es disposa d’un acord absolut, tot i que es pot instar un servei de traducció.
En l’àmbit dels mitjans de comunicació: L’any 1983 va néixer TV3, amb l’objectiu principal de contribuir a la normalització lingüística i cultural del país, i avui dia és el principal mitjà de comunicació de Catalunya i la televisió de referència d’una gran majoria dels seus ciutadans. Catalunya Ràdio va néixer també el 1983 amb l'objectiu de promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes. Encara que anterior a aquests trobem la desconnexió catalana de mitjans espanyols. El català és present en tots els mitjans de comunicació; televisió en català, ràdio i premsa. Però tenim un nombre baix de mitjans de comunicació en català respecte a la gran oferta que es disposa en castellà.
En l’àmbit literari: La literatura juvenil i infantil és llegida gràcies a les escoles, però la literatura per a adults en català es llegeix poc, i és per això que tal com em deia la Maria Barbal, la literatura va sobrevivint però sense fer miracles.
En l’àmbit musical: El català és viu en música, disposem d’un nombre elevat d’artistes que tenen cançons en català, però en temps de repressió existia música sancionada o cantada en la clandestinitat.
Nou àmbit: En aquests darrers anys el català s’ha trobat amb nous usos lingüístics, l’Internet i les xarxes. Les grans marques (tot i no tenir la seu a Catalunya) ofereixen el castellà de llengua d’inici al 80% de les seves webs, el català al 15% i és disponible a gairebé el 30% de les seves webs, un nombre especialment baix.
He vist que actualment se’ns ofereixen bastants recursos per a l’ús i correcció de la llengua, seria el cas d’Optimot, Wordreference, ..., i l’ampli ventall de diccionaris en paper i en línia. Un avenç per als usuaris de la llengua.
Des de la Secretaria de Política Lingüística, un organisme que vetlla pels drets i el coneixement del català i a partir de la Llei de Normalització lingüística, s’han promogut diverses campanyes per fomentar l’ús del català entre la societat.
Tal com he vist a les enquestes el català s’usa de manera més habitual en àmbits rurals, i la nostra Conca de Tremp en forma part. Gràcies a mestres sense por com la Maria Flors Farré (professora, jubilada del Col·legi Maria Immaculada de Tremp), revistes en català, o contes i novel·les. El català ha estat present en el nostre territori gràcies a la voluntat de transmetre’l, així com em deia el MHP Carles Puigdemont i en Jordi Mir, fet que en molts casos no es compleix. M’he adonat que majoritàriament aquesta voluntat no existia; convivim amb castellanoparlants que continuen dirigint-se en castellà, ja que mai han tingut la necessitat d’aprendre a parlar en català.
Una altra conclusió que obtinc de l’anàlisi de les enquestes, és que molta gent està a favor que el català sigui reconegut per Europa; el Parlament Europeu (per exemple) no reconeix el català com a llengua oficial.
Malgrat la feina que hi ha feta, i tal com em comentava Gabriel Bibiloni, en una situació de normalitat la llengua pròpia del territori seria sabuda i parlada per tothom, parlin o no altres llengües. Podríem parlar de normalitat quan tota persona (funcionaris, servidors públics o proveïdors de serveis) a qui jo m'adreci en català em respongui en català. I quan tota empresa que em doni serveis m'ofereixi tota la documentació en català sense que jo ho hagi de demanar, aleshores el català estarà normalitzat.
La llengua era, és i serà sempre cosa de tots. Ho va ser durant les dues dictadures; ho va ser en la represa democràtica per normalitzar el seu ús en tots els terrenys: des de l’escola fins als mitjans de comunicació; i ho és ara, quan després d’anys ens trobem que l’idioma continua coix en l’ús al carrer, al cinema, a la justícia, als patis de les escoles... Per tant no es compleix la meva hipòtesi, el català no està normalitzat en tots els àmbits.
El català està arrelat en la nostra cultura. Volem que ens faciliti expressar-nos còmodament en tota circumstància i realitat. És del tot necessari, encara avui en dia, continuar treballant pel català, i no només en el terreny polític i social. S’ha d’utilitzar, clau important per transmetre’l. El català és una eina tan estimada com fràgil, per això hem de cuidar-la, és la nostra llengua.