INFLUÈNCIA DEL SILICI I DE LES NOVES TECNOLOGIES DE CONSERVACIÓ SOBRE LA QUALITAT I DURACIÓ DE LES CIRERES EN POST COLLITA, PER
Autor: Blanca Monné Valentí
Centre: INST.RONDA
Document:
tdr_5.pdf
(3.87 MB)
Aquest treball parla de la cirera, una fruita amb os no climatèrica. Es pretén definir i avaluar diferents estratègies pre i post collita que permetran perllongar la vida útil de la varietat de cirera analitzada (Cristalina), i que proporcionin fruits d’excel•lent qualitat global i bona acceptació per part dels consumidors, amb la finalitat de poder ser exportada a mercats llunyans.
Per realitzar el treball de recerca, vaig tenir la oportunitat de conèixer a una especialista en tecnologia dels aliments, que estava duent a terme un projecte amb les cireres, i gràcies a això vaig estar tres setmanes de pràctiques a l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), on vaig dur a terme la part pràctica del treball.
De tota la part pràctica, vaig extreure uns resultats en forma de gràfics per veure si les diferents estratègies pre i post collita aplicades havien resultat ser útils per perllongar la vida útil de la cirera.
Una vegada realitzats i analitzats els resultats, la conclusió final va ser la següent:
Després d’haver acabat aquest treball, podem concloure que el tractament post collita més adequat per perllongar la vida útil de la cirera és el MAP+MCP. Ho podem deduir pels gràfics de fermesa i color visual. Per una banda, si s’observen les figures de fermesa, el tractament mencionat té valors més alts que la resta. Tenir els valors mes alts vol dir que el fruit es menys madur, i conseqüentment és mes ferm. Per l’altra banda l’ús d’aquests tractaments mantenien el color evitant així, que el fruit es posen fosc abans d’hora.
Per realitzar el treball de recerca, vaig tenir la oportunitat de conèixer a una especialista en tecnologia dels aliments, que estava duent a terme un projecte amb les cireres, i gràcies a això vaig estar tres setmanes de pràctiques a l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), on vaig dur a terme la part pràctica del treball.
De tota la part pràctica, vaig extreure uns resultats en forma de gràfics per veure si les diferents estratègies pre i post collita aplicades havien resultat ser útils per perllongar la vida útil de la cirera.
Una vegada realitzats i analitzats els resultats, la conclusió final va ser la següent:
Després d’haver acabat aquest treball, podem concloure que el tractament post collita més adequat per perllongar la vida útil de la cirera és el MAP+MCP. Ho podem deduir pels gràfics de fermesa i color visual. Per una banda, si s’observen les figures de fermesa, el tractament mencionat té valors més alts que la resta. Tenir els valors mes alts vol dir que el fruit es menys madur, i conseqüentment és mes ferm. Per l’altra banda l’ús d’aquests tractaments mantenien el color evitant així, que el fruit es posen fosc abans d’hora.