Our future: genetic engineering?
Autor: Èlia Boixader Garcia
Centre: XARXA ESCOLA
Document:
elboga_treball_de_recerca.pdf
(2.08 MB)
L’arribada de la tecnologia dins el món de la enginyeria genètica ha permès enfocar la recerca i el coneixement cap a una perspectiva més innovadora. No obstant, també és un dels temes més polèmics ja que es basa en l’estudi dels gens i de les bases moleculars de la vida, les quals defineixen l’espècie humana. Un dels objectius de la biotecnologia és crear un organisme amb característiques noves, amb la finalitat que aquest millori en funció del motiu pel qual s’està investigant. Aquests organismes amb nous trets són els anomenats OMG (Organismes Modificats Genèticament).
Aquest treball intenta donar resposta a la següent pregunta: és la enginyeria genètica la solució? El lector pot conèixer el procés i la metodologia emprada per tal de crear aquests OMG, i un debat ètic de la polèmica que generen. El treball consta de dues parts: la part teòrica, on s’explica tot aquest procés i polèmica, i la part pràctica, la qual està dividida en una anàlisi dels OMG en els àpats d’un dia, la realització d’un experiment i una breu explicació de l’experiència personal al CRAG (Centre for Research in Agricultural Genomics).
El focus principal d’aquest treball és dur a terme una anàlisi general del procés que segueixen els OMG des que són creats fins el moment en què entren al mercat, però també és conèixer l’impacte que aquests tenen en la nostra societat.
Per a la realització d’aquest treball el primer de tot va ser posar-se en contacte amb diverses organitzacions relacionades amb aquest tema per tal de buscar informació vàlida. És per això que es va comptar amb l’ajuda del centre de recerca en agrigenòmica (CRAG) el qual va proporcionar la informació més experimental i científica del treball, i també es va comptar amb l’ajuda del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya que va fer possible l’obtenció de termes i articles legislatius. Seguidament es va posar en marxa la part pràctica del treball juntament amb una enquesta. Finalment es va iniciar la redacció del treball, la recopilació de dades i la correcció d’errors.
Des d’un punt de vista personal i responent a la pregunta formulada crec que la enginyeria genètica pot ser, en un futur, la solució a molts dels problemes actuals. Evidentment, sóc partidària que cal potenciar la recerca en la biotecnologia.
Els avantatges i desavantatges de l'enginyeria genètica ens demostren que hem de gestionar acuradament la ciència d'aquest procés perquè sigui beneficiosa. No és un procés en el qual hauríem de precipitar-nos amb l'esperança de guanys i resultats ràpids. Poder donar suport a una població en creixement en un món canviant és important. Si prenem un enfocament responsable per limitar el potencial d'un resultat negatiu, tindrem el millor canvi per fer que aquesta ciència ajudi a fer coses increïbles per a nosaltres en el futur.
Aquest treball intenta donar resposta a la següent pregunta: és la enginyeria genètica la solució? El lector pot conèixer el procés i la metodologia emprada per tal de crear aquests OMG, i un debat ètic de la polèmica que generen. El treball consta de dues parts: la part teòrica, on s’explica tot aquest procés i polèmica, i la part pràctica, la qual està dividida en una anàlisi dels OMG en els àpats d’un dia, la realització d’un experiment i una breu explicació de l’experiència personal al CRAG (Centre for Research in Agricultural Genomics).
El focus principal d’aquest treball és dur a terme una anàlisi general del procés que segueixen els OMG des que són creats fins el moment en què entren al mercat, però també és conèixer l’impacte que aquests tenen en la nostra societat.
Per a la realització d’aquest treball el primer de tot va ser posar-se en contacte amb diverses organitzacions relacionades amb aquest tema per tal de buscar informació vàlida. És per això que es va comptar amb l’ajuda del centre de recerca en agrigenòmica (CRAG) el qual va proporcionar la informació més experimental i científica del treball, i també es va comptar amb l’ajuda del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya que va fer possible l’obtenció de termes i articles legislatius. Seguidament es va posar en marxa la part pràctica del treball juntament amb una enquesta. Finalment es va iniciar la redacció del treball, la recopilació de dades i la correcció d’errors.
Des d’un punt de vista personal i responent a la pregunta formulada crec que la enginyeria genètica pot ser, en un futur, la solució a molts dels problemes actuals. Evidentment, sóc partidària que cal potenciar la recerca en la biotecnologia.
Els avantatges i desavantatges de l'enginyeria genètica ens demostren que hem de gestionar acuradament la ciència d'aquest procés perquè sigui beneficiosa. No és un procés en el qual hauríem de precipitar-nos amb l'esperança de guanys i resultats ràpids. Poder donar suport a una població en creixement en un món canviant és important. Si prenem un enfocament responsable per limitar el potencial d'un resultat negatiu, tindrem el millor canvi per fer que aquesta ciència ajudi a fer coses increïbles per a nosaltres en el futur.