Déu n’hi do, quina fauna!
Autor: Sara Font Domínguez
Centre: INST.JAUME VICENS VIVES
Document:
tdr_cecidis_premis.pdf
(14.58 MB)
Aquest treball representa un primer catàleg dels zoocecidis o gales dels termes municipals de Girona, Salt i Sarrià de Ter, fruit de la recopilació de gairebé 600 observacions de camp fetes en el període comprès entre els mesos de gener i setembre del 2018.
La metodologia emprada en el treball de camp i en l’anàlisi posterior de les dades s’ha fonamentat en la utilització de les noves tecnologies en telèfons mòbils (zamiaDroid) i en plataformes web per a l’elaboració de la cartografia (InstaMaps). Aquests recursos digitals han substituït la llibreta de camp clàssica, l’aparell GPS i la càmera fotogràfica, integrant-ho tot en un mateix dispositiu. La identificació de les gales s’ha fet mitjançant l’ús de guies de camp clàssiques, però també de llocs web, com Plant Parasites of Europe.
El catàleg consta de 107 espècies d’artròpodes que produeixen 108 gales de morfologia diferenciada. Els dípters són el grup taxonòmic més ben representat, amb una tercera part del total d’espècies, seguits de la resta (àcars, hemípters i himenòpters) amb un nombre d’espècies molt similar entre ells.
D’algunes de les espècies observades i identificades, no s’han trobat dades sobre la seva presència a Catalunya, o almenys no apareixen en cap de les fonts bibliogràfiques consultades. Seria el cas d’Aceria bezzii, Asphondylia borzi, Dasineura gleditchiae, Dasineura periclymeni, Dasineura serotina i Probruggmanniella phillyreae. Destaca el fet que es tracta majoritàriament de dípters, un grup d’organismes cecidogènics poc estudiat a casa nostra. En el cas de l’àcar Aceria bezzii es podria tractar de la primera cita per a la Península Ibèrica.
El nombre de fitohostes és de 67 espècies, dels quals, gairebé el 50% corresponen a arbres caducifolis i en general a plantes llenyoses. La gran majoria dels fitohostes presenten una única espècie cecidogènica, demostrant així l’elevada especificitat, fet que n’ha facilitat la classificació. Tanmateix, alguns gèneres, com Quercus, Populus, Ulmus, Salix i Pistacia, presenten comunitats d’organismes cecidogènics molt complexes fruit de llargs processos de coevolució.
Els òrgans vegetals que presenten una major quantitat de gales són les fulles i els brots joves, que representen més del 80% dels casos, independentment de quin sigui el grup taxonòmic d’artròpodes causant de la gala. Això és així perquè aquestes estructures són formades per teixits en creixement, més fàcilment modificables per l’agent inductor i conseqüentment més propensos a la formació d’una gala, com és el cas de les fulles en els caducifolis.
S’observen diferències en el nombre de gales en cadascuna de les unitats administratives visitades, ja siguin municipis o barris. Les àrees urbanes tendeixen a presentar un menor nombre de zoocecidis. Altres zones, malgrat la seva reduïda superfície, presenten una riquesa elevada a causa de la diversitat d’hàbitats i del nombre de fitohostes. La tendència general és l’existència d’una correlació entre la superfície d’un barri i el nombre de gales.
La riquesa d’espècies trobades al pla de Girona, en comparació a altres catàlegs locals, realitzats a les comarques de l’Anoia i la Garrotxa, és molt superior. Això és degut, per una banda, a un esforç de mostreig d’un espectre més ampli de tipologies de plantes i també a la pròpia potencialitat del territori, que presenta una gran diversitat d’ambients i espècies vegetals els quals afavoreixen un major nombre de gales.
La metodologia emprada en el treball de camp i en l’anàlisi posterior de les dades s’ha fonamentat en la utilització de les noves tecnologies en telèfons mòbils (zamiaDroid) i en plataformes web per a l’elaboració de la cartografia (InstaMaps). Aquests recursos digitals han substituït la llibreta de camp clàssica, l’aparell GPS i la càmera fotogràfica, integrant-ho tot en un mateix dispositiu. La identificació de les gales s’ha fet mitjançant l’ús de guies de camp clàssiques, però també de llocs web, com Plant Parasites of Europe.
El catàleg consta de 107 espècies d’artròpodes que produeixen 108 gales de morfologia diferenciada. Els dípters són el grup taxonòmic més ben representat, amb una tercera part del total d’espècies, seguits de la resta (àcars, hemípters i himenòpters) amb un nombre d’espècies molt similar entre ells.
D’algunes de les espècies observades i identificades, no s’han trobat dades sobre la seva presència a Catalunya, o almenys no apareixen en cap de les fonts bibliogràfiques consultades. Seria el cas d’Aceria bezzii, Asphondylia borzi, Dasineura gleditchiae, Dasineura periclymeni, Dasineura serotina i Probruggmanniella phillyreae. Destaca el fet que es tracta majoritàriament de dípters, un grup d’organismes cecidogènics poc estudiat a casa nostra. En el cas de l’àcar Aceria bezzii es podria tractar de la primera cita per a la Península Ibèrica.
El nombre de fitohostes és de 67 espècies, dels quals, gairebé el 50% corresponen a arbres caducifolis i en general a plantes llenyoses. La gran majoria dels fitohostes presenten una única espècie cecidogènica, demostrant així l’elevada especificitat, fet que n’ha facilitat la classificació. Tanmateix, alguns gèneres, com Quercus, Populus, Ulmus, Salix i Pistacia, presenten comunitats d’organismes cecidogènics molt complexes fruit de llargs processos de coevolució.
Els òrgans vegetals que presenten una major quantitat de gales són les fulles i els brots joves, que representen més del 80% dels casos, independentment de quin sigui el grup taxonòmic d’artròpodes causant de la gala. Això és així perquè aquestes estructures són formades per teixits en creixement, més fàcilment modificables per l’agent inductor i conseqüentment més propensos a la formació d’una gala, com és el cas de les fulles en els caducifolis.
S’observen diferències en el nombre de gales en cadascuna de les unitats administratives visitades, ja siguin municipis o barris. Les àrees urbanes tendeixen a presentar un menor nombre de zoocecidis. Altres zones, malgrat la seva reduïda superfície, presenten una riquesa elevada a causa de la diversitat d’hàbitats i del nombre de fitohostes. La tendència general és l’existència d’una correlació entre la superfície d’un barri i el nombre de gales.
La riquesa d’espècies trobades al pla de Girona, en comparació a altres catàlegs locals, realitzats a les comarques de l’Anoia i la Garrotxa, és molt superior. Això és degut, per una banda, a un esforç de mostreig d’un espectre més ampli de tipologies de plantes i també a la pròpia potencialitat del territori, que presenta una gran diversitat d’ambients i espècies vegetals els quals afavoreixen un major nombre de gales.