La mitologia clàssica en la nomenclatura dels astres del Sistema Solar
Autor: Gina Closa Andreo
Centre: INST.ALEXANDRE DE RIQUER
Document:
El treball “La mitologia clàssica en la nomenclatura dels astres del Sistema Solar” consisteix en demostrar si encara avui dia s’utilitza la mitologia grega i romana per anomenar els diferents astres del nostre sistema (planetes i satèl•lits). Seguidament hi ha un anàlisi de la relació entre l’astre i el seu nom i explica el motiu pel qual la mitologia i l’astronomia, dos camps força oposats, estan estretament lligats. Finalment hi ha un seguit de qüestionaris realitzats a diverses entitats astronòmiques que sobretot han estat útils per saber si actualment se segueix utilitzant la mitologia per anomenar nous cossos o no.
El treball està estructurat en tres parts: en la primera hi ha un estudi de l’evolució de l’astronomia des de la civilització babilònica fins als nostres dies. En el segon apartat hi ha l’anàlisi profund de cada planeta i satèl•lit que té un nom mitològic clàssic i finalment en la darrera part apareixen les entrevistes fetes a un total de nou associacions.
Pel que fa a les conclusions del treball, es pot assegurar que s’han assolit els objectius inicialment proposats a partir de recerca d’informació en diversos llibres i pàgines web. Des d’un principi la connexió entre mitologia i astronomia era evident i gràcies a l’estudi individual de cada astre s’ha demostrat que gairebé tots ells (excepció d’algun satèl•lit sense importància) presenten aquesta connexió. Des d’un principi els babilònics van associar una divinitat a cada astre i així ho van continuar els grecs i seguidament els romans. A l’Edat Moderna els científics de l’època ja van considerar que canviar els noms mitològics era innecessari i que se seguiria mantenint la tradició. Per això actualment els noms dels astres presenten nomenclatura mitològica. Els satèl•lits descoberts aleshores ja van seguir la tradició d’anomenar-los amb noms mitològics clàssics i fins a l’actualitat. L’entitat que escull quins noms són aptes o no és la IAU (Universitat Astronòmica Internacional) i, actualment ja s’estan adoptant nous sistemes de nomenclatura ja que gairebé tots els personatges mitològics anomenen un cos.
En general és un treball força clar i comprensible encara que sigui força extens. M’ha resultat molt útil a l’hora de realitzar una bibliografia o un abstract o per saber estructurar idees i aprendre a redactar de manera precisa. En general ha estat una tasca molt encertada.
El treball està estructurat en tres parts: en la primera hi ha un estudi de l’evolució de l’astronomia des de la civilització babilònica fins als nostres dies. En el segon apartat hi ha l’anàlisi profund de cada planeta i satèl•lit que té un nom mitològic clàssic i finalment en la darrera part apareixen les entrevistes fetes a un total de nou associacions.
Pel que fa a les conclusions del treball, es pot assegurar que s’han assolit els objectius inicialment proposats a partir de recerca d’informació en diversos llibres i pàgines web. Des d’un principi la connexió entre mitologia i astronomia era evident i gràcies a l’estudi individual de cada astre s’ha demostrat que gairebé tots ells (excepció d’algun satèl•lit sense importància) presenten aquesta connexió. Des d’un principi els babilònics van associar una divinitat a cada astre i així ho van continuar els grecs i seguidament els romans. A l’Edat Moderna els científics de l’època ja van considerar que canviar els noms mitològics era innecessari i que se seguiria mantenint la tradició. Per això actualment els noms dels astres presenten nomenclatura mitològica. Els satèl•lits descoberts aleshores ja van seguir la tradició d’anomenar-los amb noms mitològics clàssics i fins a l’actualitat. L’entitat que escull quins noms són aptes o no és la IAU (Universitat Astronòmica Internacional) i, actualment ja s’estan adoptant nous sistemes de nomenclatura ja que gairebé tots els personatges mitològics anomenen un cos.
En general és un treball força clar i comprensible encara que sigui força extens. M’ha resultat molt útil a l’hora de realitzar una bibliografia o un abstract o per saber estructurar idees i aprendre a redactar de manera precisa. En general ha estat una tasca molt encertada.