El morrut de les palmeres
Autor: Joel Vitales Ponce
Centre: INST.GUINOVARDA
Document:
el_morrut_de_les_palmeres.zip
(68.01 MB)
EL MORRUT DE LES PALMERES
El treball del morrut de les palmeres gira entorn de l’espècie Rhynchophorus ferrugineus. És un treball de caràcter científic, i, per concretar encara més, de ciències ambientals, tractant la problemàtica actual de les espècies invasores.
El morrut de les palmeres és una d’aquestes espècies invasores. Afecta les palmeres autòctones del nostre ecosistema, destruint una part de la biodiversitat autòctona i suposant un cost econòmic per a les famílies i l’estat.
L’eradicació de l’espècie és molt complicada, i la seva capacitat per envair altres territoris és molt alta. Per això, és important donar a conèixer l’espècie, per poder lluitar contra la destrucció de la biodiversitat de palmeres autòctones.
Abans de començar el treball, com que no sabia quin organisme era, vaig voler investigar, i vaig veure què es tractava d’una espècie invasora. Aleshores vaig sentir més curiositat per investigar sobre ell, i em vaig plantejar unes preguntes.
D’aquestes preguntes en van sortir els objectius del treball. El primer objectiu era conèixer la descripció del morrut de les palmeres. El segon era conèixer el seu cicle biològic.El tercer conèixer com afecta el morrut a les palmeres. El quart conèixer com podem lluitar contra el morrut. El cinquè objectiu va ser conèixer la seva expansió, i el sisè va ser donar a conèixer l’espècie i la importància de prevenir la seva expansió.
La hipòtesi que es va formular basant-se en els objectius, va ser que el morrut només afecta a les palmeres canàries, i que a XXXXXX hi havia poques palmeres.
A l’hora de fer la investigació, es va buscar informació en llibres, tot i que va ser difícil trobar informació necessària pel treball. Com que la informació dels llibres no era suficient, es va buscar en pàgines web. La recerca en les pàgines web ha sigut contrastada, ja que moltes d’elles proporcionaven informació contradictòria.
Per últim, s’ha contactat amb persones afectades per la plaga, i empreses i institucions que en tenen relació. Finalment, amb organitzacions com WWF i Greenpeace. També s’ha intentat contactar amb altres organitzacions, amb experts en espècies invasores, un catedràtic que pertany al grup Projecte Palm Protect, i una universitat però no ha sigut possible.
Una altra investigació que s’ha fet ha sigut la confecció del mapa de la incidència del morrut de les palmeres a XXXXXX, i la conservació de l’espècie. A més a més, en la part pràctica hi ha les entrevistes i el contacte amb les institucions, organitzacions, empreses i persones afectades pel morrut.
Després de tota la investigació, s’han extret les següents conclusions contestant a cada objectiu.
Pel que fa al primer objectiu, s’ha demostrat, a partir de la taxidèrmia, que el morrut de les palmeres presenta les típiques característiques funcionals i estructurals dels insectes.
Del segon objectiu podem dir que consta de quatre estats: l’ou, la larva, la pupa i l’adult. La larva és l’estat que més danys provoca, ja que crea grans galeries alimentant-se de la palmera.
Com s’ha demostrat amb la cartografia, el morrut de les palmeres no només afecta a les palmeres canàries, sinó que també afecta a les palmeres datileres, a les washingtònies i al margalló. El percentatge d’afectació en les palmeres canàries és d’un 23,38% entre les palmeres de la mateixa espècie. Respecte del total el percentatge disminueix, però en comparació a les altres espècies sí que podem dir que és la més afectada.
De tot això, podem obtenir la resposta a l’objectiu tercer, i també podem dir que la hipòtesi que es va plantejar era falsa, ja que sí que hi ha afectació a altres espècies de palmeres.
Pel que fa al quart objectiu podem concloure que les formes que n’hi ha de lluita són molt diverses, però és molt més important la prevenció, ja que moltes vegades la palmera no sobreviu, encara que s’hagi aplicat algun tractament. També la prevenció és important per evitar l’expansió de l’espècie.
El cinquè objectiu era conèixer la seva expansió. En podem dir que el morrut no presenta cap dificultat en adaptar-se a altres medis.
Per acabar, el sisè objectiu es compleix amb l’elaboració del tríptic i del mateix treball, que proporciona informació difícil de trobar de l’espècie Rhynchophorus ferrugineus.
El treball del morrut de les palmeres gira entorn de l’espècie Rhynchophorus ferrugineus. És un treball de caràcter científic, i, per concretar encara més, de ciències ambientals, tractant la problemàtica actual de les espècies invasores.
El morrut de les palmeres és una d’aquestes espècies invasores. Afecta les palmeres autòctones del nostre ecosistema, destruint una part de la biodiversitat autòctona i suposant un cost econòmic per a les famílies i l’estat.
L’eradicació de l’espècie és molt complicada, i la seva capacitat per envair altres territoris és molt alta. Per això, és important donar a conèixer l’espècie, per poder lluitar contra la destrucció de la biodiversitat de palmeres autòctones.
Abans de començar el treball, com que no sabia quin organisme era, vaig voler investigar, i vaig veure què es tractava d’una espècie invasora. Aleshores vaig sentir més curiositat per investigar sobre ell, i em vaig plantejar unes preguntes.
D’aquestes preguntes en van sortir els objectius del treball. El primer objectiu era conèixer la descripció del morrut de les palmeres. El segon era conèixer el seu cicle biològic.El tercer conèixer com afecta el morrut a les palmeres. El quart conèixer com podem lluitar contra el morrut. El cinquè objectiu va ser conèixer la seva expansió, i el sisè va ser donar a conèixer l’espècie i la importància de prevenir la seva expansió.
La hipòtesi que es va formular basant-se en els objectius, va ser que el morrut només afecta a les palmeres canàries, i que a XXXXXX hi havia poques palmeres.
A l’hora de fer la investigació, es va buscar informació en llibres, tot i que va ser difícil trobar informació necessària pel treball. Com que la informació dels llibres no era suficient, es va buscar en pàgines web. La recerca en les pàgines web ha sigut contrastada, ja que moltes d’elles proporcionaven informació contradictòria.
Per últim, s’ha contactat amb persones afectades per la plaga, i empreses i institucions que en tenen relació. Finalment, amb organitzacions com WWF i Greenpeace. També s’ha intentat contactar amb altres organitzacions, amb experts en espècies invasores, un catedràtic que pertany al grup Projecte Palm Protect, i una universitat però no ha sigut possible.
Una altra investigació que s’ha fet ha sigut la confecció del mapa de la incidència del morrut de les palmeres a XXXXXX, i la conservació de l’espècie. A més a més, en la part pràctica hi ha les entrevistes i el contacte amb les institucions, organitzacions, empreses i persones afectades pel morrut.
Després de tota la investigació, s’han extret les següents conclusions contestant a cada objectiu.
Pel que fa al primer objectiu, s’ha demostrat, a partir de la taxidèrmia, que el morrut de les palmeres presenta les típiques característiques funcionals i estructurals dels insectes.
Del segon objectiu podem dir que consta de quatre estats: l’ou, la larva, la pupa i l’adult. La larva és l’estat que més danys provoca, ja que crea grans galeries alimentant-se de la palmera.
Com s’ha demostrat amb la cartografia, el morrut de les palmeres no només afecta a les palmeres canàries, sinó que també afecta a les palmeres datileres, a les washingtònies i al margalló. El percentatge d’afectació en les palmeres canàries és d’un 23,38% entre les palmeres de la mateixa espècie. Respecte del total el percentatge disminueix, però en comparació a les altres espècies sí que podem dir que és la més afectada.
De tot això, podem obtenir la resposta a l’objectiu tercer, i també podem dir que la hipòtesi que es va plantejar era falsa, ja que sí que hi ha afectació a altres espècies de palmeres.
Pel que fa al quart objectiu podem concloure que les formes que n’hi ha de lluita són molt diverses, però és molt més important la prevenció, ja que moltes vegades la palmera no sobreviu, encara que s’hagi aplicat algun tractament. També la prevenció és important per evitar l’expansió de l’espècie.
El cinquè objectiu era conèixer la seva expansió. En podem dir que el morrut no presenta cap dificultat en adaptar-se a altres medis.
Per acabar, el sisè objectiu es compleix amb l’elaboració del tríptic i del mateix treball, que proporciona informació difícil de trobar de l’espècie Rhynchophorus ferrugineus.