La pressió fiscal. Qui més té més paga?
Autor: Laia Alsina Planas
Centre: INST.CAL GRAVAT
Document:
La societat està cada vegada més dividida socialment i econòmicament, per això crec que qui més té no és qui més paga proporcionalment.
Com que Espanya està dividida en CCAA m’agradaria saber en quina d’elles et surt més a compte estar-hi assalariat i en quina més a compte viure-hi, econòmicament. Saber també quina inversió fa l’Estat a cada CA i si és equitatiu.
En referència a la metodologia primer vaig buscar informació sobre la tributació a Espanya: els diferents tributs (taxes, impostos i contribucions especials), com s’organitza el sistema tributari espanyol (amb impostos directes, indirectes i les taxes) i sobre qui recauen. Després vaig fer una búsqueda sobre la gestió i la cessió dels impostos, ja que per una banda es pot pagar l’impost a l’Estat, a la CA o a l’ajuntament, d’altra banda l’Estat cedeix alguns impostos a cada comunitat, pot ser una cessió total o parcial. Finalment, cada govern autonòmic té la potestat per imposar un un impost que serà tributat a la comunitat, per tant també vaig fer una cerca dels que hi ha a cada CA.
Vaig voler centrar el meu treball amb la renda de les persones físiques (concretament les rendes del treball) ja que és un impost directe i progressiu, tothom paga en funció dels seus rendiments. Vaig realitzar la declaració de la renda amb tres nivells anuals (17.000€, 34.000€, 136.000€) per cada CA, de manera que vaig poder analitzar els resultats d’aquestes.
Tot seguit vaig relacionar l’IRPF amb la despesa per persona i per comunitat, amb les dades extretes de l’INE, i finalment la inversió que fa l’Estat a cada CA amb els pressupostos liquidats.
Cal dir que no puc treure unes conclusions sòlides del meu treball ja que tan sols he analitzat una petita part del sistema tributari espanyol, per poder fer una afirmació 100% certa falta analitzar moltes dades i molts factors.
D’entrada la frase “qui més té més paga” ja no era certa ja que no tothom tributa per l’IRPF. Grans empresaris o jugadors de futbol creen societats d’inversió de capital variable de manera que tributen com a societats i no com a contribuents. Però centrant-nos amb el meu treball, depenen de la comunitat, com per exemple Catalunya, les Illes Balears o Castella i Lleó paga més proporcionalment una renda de 17.000€ que una renda de 136.000€. En canvi València o Cantàbria sí que es podria dir que qui més ingressa més paga. Per tant no hi ha una resposta exacte, sinó que depèn de cada CA.
Llavors vaig voler relacionar-ho amb la despesa mitjana per persona a cada CA, ja que si pagues poc d’IRPF, la vida allà hauria de ser més cara perquè el govern de la comunitat no hi destina tants recursos, però aquesta lògica s’aplica tan sols a Madrid. Catalunya o les Illes Balears són, després de Madrid, on hi ha més despesa però són també les que paguen més, proporcionalment, amb rendes baixes.
Una de les funcions de l’Estat és distribuir la riquesa, hauria d’invertir on és més car viure, a Madrid ja ho fa, però a Catalunya o les Illes Balears no, en canvi fa molta inversió a Andalusia on el nivell de vida és més baix.
Per tancar les conclusions diria que segons les dades que he treballat Espanya no té un sistema tributari gaire equitatiu però recalco que em faltaria analitzar moltes més dades per treure’n unes conclusions amb més pes.
Com que Espanya està dividida en CCAA m’agradaria saber en quina d’elles et surt més a compte estar-hi assalariat i en quina més a compte viure-hi, econòmicament. Saber també quina inversió fa l’Estat a cada CA i si és equitatiu.
En referència a la metodologia primer vaig buscar informació sobre la tributació a Espanya: els diferents tributs (taxes, impostos i contribucions especials), com s’organitza el sistema tributari espanyol (amb impostos directes, indirectes i les taxes) i sobre qui recauen. Després vaig fer una búsqueda sobre la gestió i la cessió dels impostos, ja que per una banda es pot pagar l’impost a l’Estat, a la CA o a l’ajuntament, d’altra banda l’Estat cedeix alguns impostos a cada comunitat, pot ser una cessió total o parcial. Finalment, cada govern autonòmic té la potestat per imposar un un impost que serà tributat a la comunitat, per tant també vaig fer una cerca dels que hi ha a cada CA.
Vaig voler centrar el meu treball amb la renda de les persones físiques (concretament les rendes del treball) ja que és un impost directe i progressiu, tothom paga en funció dels seus rendiments. Vaig realitzar la declaració de la renda amb tres nivells anuals (17.000€, 34.000€, 136.000€) per cada CA, de manera que vaig poder analitzar els resultats d’aquestes.
Tot seguit vaig relacionar l’IRPF amb la despesa per persona i per comunitat, amb les dades extretes de l’INE, i finalment la inversió que fa l’Estat a cada CA amb els pressupostos liquidats.
Cal dir que no puc treure unes conclusions sòlides del meu treball ja que tan sols he analitzat una petita part del sistema tributari espanyol, per poder fer una afirmació 100% certa falta analitzar moltes dades i molts factors.
D’entrada la frase “qui més té més paga” ja no era certa ja que no tothom tributa per l’IRPF. Grans empresaris o jugadors de futbol creen societats d’inversió de capital variable de manera que tributen com a societats i no com a contribuents. Però centrant-nos amb el meu treball, depenen de la comunitat, com per exemple Catalunya, les Illes Balears o Castella i Lleó paga més proporcionalment una renda de 17.000€ que una renda de 136.000€. En canvi València o Cantàbria sí que es podria dir que qui més ingressa més paga. Per tant no hi ha una resposta exacte, sinó que depèn de cada CA.
Llavors vaig voler relacionar-ho amb la despesa mitjana per persona a cada CA, ja que si pagues poc d’IRPF, la vida allà hauria de ser més cara perquè el govern de la comunitat no hi destina tants recursos, però aquesta lògica s’aplica tan sols a Madrid. Catalunya o les Illes Balears són, després de Madrid, on hi ha més despesa però són també les que paguen més, proporcionalment, amb rendes baixes.
Una de les funcions de l’Estat és distribuir la riquesa, hauria d’invertir on és més car viure, a Madrid ja ho fa, però a Catalunya o les Illes Balears no, en canvi fa molta inversió a Andalusia on el nivell de vida és més baix.
Per tancar les conclusions diria que segons les dades que he treballat Espanya no té un sistema tributari gaire equitatiu però recalco que em faltaria analitzar moltes més dades per treure’n unes conclusions amb més pes.