Aplicació de l'Arduino en festes tradicionals
Autor: Jan Abras Garrido
Centre: BELL-LLOC DEL PLA
Document:
La part teòrica consisteix en especificar els materials necessaris per crear el prototip. Després, explicar per sobre el perquè d’haver utilitzat Arduino per programar i donar a conèixer les dues parts que té: hardware i software. Per complementar, he buscat com es va crear Arduino i he realitzat una anàlisi DAFO simulant el que van haver de fer els fundadors en aquell moment.
A partir d'aquí, he començat a explicar l'essencial de la part de hardware amb els seus elements imprescindibles i l'estructura de la plataforma en la fase de software. Un cop detallada aquesta part, he donat a conèixer el llenguatge de programació que he fet servir pel projecte seguint l'estructura explicada anteriorment. Abans d'entrar a la part pràctica he inclòs un apartat en el qual explico la meva idea de com havia d'anar col·locat l'aparell en la festa de la ratafia i totes les que em van passar pel cap abans de treure’n una conclusió.
A la part pràctica, amb el meu tutor hem decidit realitzar un diari de cada dia de feina. Per fer-ho, he utilitzat moltes imatges de manera que el treball no es faci tan pesat.
L’objectiu inicial del meu treball era crear un conjunt de tires de leds programats per mi mitjançant Arduino, per tal que s’encenguessin i s’apaguessin seguint el ritme de la música. S’hauria d’instal·lar en un carrer de Santa Coloma de Farners per la festa de la Ratafia. Primer havia de crear un prototip i llavors parlar amb el senyor Casalprim i la brigada de l’Ajuntament per fer aquest projecte en dimensions reals i d’aquesta manera aconseguir que la meva creació la pogués veure qualsevol persona que visités el poble en aquelles dates.
Els professionals del centre “Tecnoateneu” em van fer veure que només amb el prototip ja hi havia molta feina a fer perquè funcionés de manera correcta i que un muntatge gran seria molt complicat de posar en marxa. És per això que vam acordar amb el senyor Casalprim que dins la part pràctica del treball hi inclouríem el diari del prototip com a objectiu principal del treball i posposaríem fer-ho en gran.
Per fer-ho a gran escala s’hauria de canviar el disseny de la placa i soldar altre cop tots els components per tal d’utilitzar transistors que permetin el pas de més intensitat elèctrica. A més a més, entroncar cables per un aparell de 7 metres en comptes d’un d’1 metre (la llargada del prototip) requereix l’ajuda de professionals i finalment el fet d’haver de comprar una bateria amb un voltatge més elevat, eren els inconvenients a l’hora de penjar-lo al carrer.
El que trec de positiu d’aquest treball és que, malgrat les hores de feina de muntatge que m’ha portat, amb dubtes, consultes i desmotivació, el que m’ha fet tirar-ho endavant ha sigut que realment he gaudit amb l’altra part del projecte, la de software, programant les cançons. Això m’ha fet adonar, que no vaig mal encaminat i m’ha donat més seguretat en la decisió d’estudiar enginyeria informàtica.
A partir d'aquí, he començat a explicar l'essencial de la part de hardware amb els seus elements imprescindibles i l'estructura de la plataforma en la fase de software. Un cop detallada aquesta part, he donat a conèixer el llenguatge de programació que he fet servir pel projecte seguint l'estructura explicada anteriorment. Abans d'entrar a la part pràctica he inclòs un apartat en el qual explico la meva idea de com havia d'anar col·locat l'aparell en la festa de la ratafia i totes les que em van passar pel cap abans de treure’n una conclusió.
A la part pràctica, amb el meu tutor hem decidit realitzar un diari de cada dia de feina. Per fer-ho, he utilitzat moltes imatges de manera que el treball no es faci tan pesat.
L’objectiu inicial del meu treball era crear un conjunt de tires de leds programats per mi mitjançant Arduino, per tal que s’encenguessin i s’apaguessin seguint el ritme de la música. S’hauria d’instal·lar en un carrer de Santa Coloma de Farners per la festa de la Ratafia. Primer havia de crear un prototip i llavors parlar amb el senyor Casalprim i la brigada de l’Ajuntament per fer aquest projecte en dimensions reals i d’aquesta manera aconseguir que la meva creació la pogués veure qualsevol persona que visités el poble en aquelles dates.
Els professionals del centre “Tecnoateneu” em van fer veure que només amb el prototip ja hi havia molta feina a fer perquè funcionés de manera correcta i que un muntatge gran seria molt complicat de posar en marxa. És per això que vam acordar amb el senyor Casalprim que dins la part pràctica del treball hi inclouríem el diari del prototip com a objectiu principal del treball i posposaríem fer-ho en gran.
Per fer-ho a gran escala s’hauria de canviar el disseny de la placa i soldar altre cop tots els components per tal d’utilitzar transistors que permetin el pas de més intensitat elèctrica. A més a més, entroncar cables per un aparell de 7 metres en comptes d’un d’1 metre (la llargada del prototip) requereix l’ajuda de professionals i finalment el fet d’haver de comprar una bateria amb un voltatge més elevat, eren els inconvenients a l’hora de penjar-lo al carrer.
El que trec de positiu d’aquest treball és que, malgrat les hores de feina de muntatge que m’ha portat, amb dubtes, consultes i desmotivació, el que m’ha fet tirar-ho endavant ha sigut que realment he gaudit amb l’altra part del projecte, la de software, programant les cançons. Això m’ha fet adonar, que no vaig mal encaminat i m’ha donat més seguretat en la decisió d’estudiar enginyeria informàtica.