Vehicles d'hidrogen: El futur de l'automobilisme
Autor: Meritxell Montanya Díaz
Centre: INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC
Document:
uvic_cotxe_dhidrogen.pdf
(2.13 MB)
El futur de l'automobilisme és un treball que es va iniciar per tal de desenvolupar un vehicle completament net que pogués substituir els vehicles pesants que avui en dia s'utilitzen a l'Antàrtida. A partir de la hipòtesi "És possible construir un vehicle elèctric d'hidrogen que sigui apte per l'Antàrtida" es va estudiar el funcionament d'aquests vehicles i es van desenvolupar dos sistemes d'obtenció d'hidrogen en aquest hostil clima.
Com ja s'ha mencionat anteriorment, el treball es va dividir en diverses parts. En primer lloc vam establir un statu quo, el qual va anar des dels components del vehicle fins als tipus de piles que hi ha al mercat. Llavors vam desenvolupar dos sistemes d'obtenció d'hidrogen, el primer dels quals es basava en una reacció exotèrmica entre l'alumini (després de reaccionar amb el gal·li, l'indi i l'estany) i l'oxigen. El segon i el que va tenir resultats més satisfactoris consistia en un mòdul que mitjançant l'energia eòlica i la tèrmica, desfeia la neu i feia l'electròlisi per tal d'obtenir l'hidrogen. A més a més, aquest mòdul no només produïa hidrogen sinó que també feia la funció d'hidrogenera, és a dir, que en un sol mòdul teníem una producció neta d'hidrogen i el mecanisme per distribuir-lo al vehicle. Finalment, un cop acabada la part més experimental vam procedir a crear una maqueta d'un vehicle que funcionés mitjançant una fuel cell d'hidrogen.
D'aquest treball en podem extreure que si que és viable portar vehicles d'hidrogen a l'Antàrtida, ja que el mòdul dissenyat podria funcionar en aquell medi. A més a més, el mateix mòdul també és aplicable arreu del món, per tant, l'ús d'hidrogen extret de forma neta és possible a qualsevol indret. Finalment, és important destacar que en el mercat actual hi ha pocs components electrònics que puguin treballar amb una fuel cell, fet que endarrereix l'expansió de coneixement i l'aprenentatge d'aquesta cèl·lula.
Com ja s'ha mencionat anteriorment, el treball es va dividir en diverses parts. En primer lloc vam establir un statu quo, el qual va anar des dels components del vehicle fins als tipus de piles que hi ha al mercat. Llavors vam desenvolupar dos sistemes d'obtenció d'hidrogen, el primer dels quals es basava en una reacció exotèrmica entre l'alumini (després de reaccionar amb el gal·li, l'indi i l'estany) i l'oxigen. El segon i el que va tenir resultats més satisfactoris consistia en un mòdul que mitjançant l'energia eòlica i la tèrmica, desfeia la neu i feia l'electròlisi per tal d'obtenir l'hidrogen. A més a més, aquest mòdul no només produïa hidrogen sinó que també feia la funció d'hidrogenera, és a dir, que en un sol mòdul teníem una producció neta d'hidrogen i el mecanisme per distribuir-lo al vehicle. Finalment, un cop acabada la part més experimental vam procedir a crear una maqueta d'un vehicle que funcionés mitjançant una fuel cell d'hidrogen.
D'aquest treball en podem extreure que si que és viable portar vehicles d'hidrogen a l'Antàrtida, ja que el mòdul dissenyat podria funcionar en aquell medi. A més a més, el mateix mòdul també és aplicable arreu del món, per tant, l'ús d'hidrogen extret de forma neta és possible a qualsevol indret. Finalment, és important destacar que en el mercat actual hi ha pocs components electrònics que puguin treballar amb una fuel cell, fet que endarrereix l'expansió de coneixement i l'aprenentatge d'aquesta cèl·lula.