No només em rento les mans
Autor: Carla Company Jiménez
Centre: INST.CIRVIANUM DE TORELLO
Document:
2862-_tdr_no_nomes_em_rento_les_mans.pdf
(1.53 MB)
Aquest treball de recerca té com a objectiu normalitzar i ampliar la informació que té la societat sobre el trastorn obsessivocompulsiu, una patologia mental composta de milers d'estereotips que, avui en dia, en comptes de disminuir, augmenten en gran quantitat a causa de les pel·lícules i expressions que utilitzem durant el dia. Com a conseqüència, la incomprensió d'aquesta malaltia psicològica per part de l'entorn del pacient, fa que l'afectat empitjori de manera considerable. Per tant, tal com s'ha explicat anteriorment, amb aquest treball de recerca, es vol conscienciar i motivar al canvi a tots els individus que el llegeixin per ajudar amb la cura del trastorn.
Pel que fa a la metodologia, el treball està compost, primerament, per una part teòrica, elaborada a partir de la informació de llibres, psicòlegs i la gran quantitat de dades que es troben a internet; i en segon lloc, per un reportatge audiovisual que explica com és viure amb el trastorn obsessivocompulsiu, a partir d'entrevistes realitzades a tres noies d'origen diferent que, individualment, comparteixen el seu dia a dia amb el trastorn a través de les xarxes socials.
Finalment, gràcies a l'experiència de les noies entrevistades i la informació explicada en el cos del treball, es pot justificar que el trastorn obsessivocompulsiu és una de les malalties mentals més incapacitants i que, sense la col·laboració de la societat, aquesta patologia seguirà augmentant i afectant milers de persones cada any.
Pel que fa a la metodologia, el treball està compost, primerament, per una part teòrica, elaborada a partir de la informació de llibres, psicòlegs i la gran quantitat de dades que es troben a internet; i en segon lloc, per un reportatge audiovisual que explica com és viure amb el trastorn obsessivocompulsiu, a partir d'entrevistes realitzades a tres noies d'origen diferent que, individualment, comparteixen el seu dia a dia amb el trastorn a través de les xarxes socials.
Finalment, gràcies a l'experiència de les noies entrevistades i la informació explicada en el cos del treball, es pot justificar que el trastorn obsessivocompulsiu és una de les malalties mentals més incapacitants i que, sense la col·laboració de la societat, aquesta patologia seguirà augmentant i afectant milers de persones cada any.