Skip to main content

El color de la censura. Entre el silenci de la postguerra i la Nova Cançó.

Autor: Ares Solà Mauri
Centre: INST.MONTILIVI
Document:
Aquest Treball de Recerca consisteix d’un estudi sobre la censura discogràfica durant el règim franquista i les seves conseqüències, que van derivar al naixement de la Nova Cançó com a eina per reivindicar la llengua catalana.
Així, els objectius del projecte són conèixer el període de la postguerra i les característiques del règim franquista; definir la censura, en quins àmbits va afectar, recollir documentació sobre el moviment de la “Nova Cançó” i, finalment, centrar la recerca en Els Setze Jutges per poder realitzar-los una entrevista.
Pel que fa a les conclusions, les repercussions de la repressió franquista en la producció musical són, en primer lloc, un silenci absolut que més endavant es topa amb la Nova Cançó, moviment que guanya rellevància durant el segon franquisme. Quant als moviments nascuts de la censura, aquesta no va originar cap moviment, sinó que foren les ambicions de dotar la cançó catalana de música actual en la llengua pròpia que van dur a la creació del moviment que va dignificar la cançó d’autor després d’un llarg silenci.