Creació d'un docuemntal a vista de dron dels 8 fars de la Costa Brava
Autor: Genís Pujiula Vila
Centre: INST.CARLES RAHOLA I LLORENS
Premi: Premi ex-aequo
Document:
L'objectiu principal d'aquest projecte és crear un documental dels 8 fars de la Costa Brava mitjançant les imatges gravades amb un dron. Aquest documental és inèdit, ja que mai s'han filmat exclusivament els 8 fars a vista de dron. Aquest projecte es divideix en dues parts principals: una teòrica i una pràctica.
A la part teòrica es realitza una recerca de la informació sobre els 8 fars de la Costa Brava que es considera adequada per al documental, la informació relacionada amb el dron amb el que es porta a terme el projecte, es presenta el programa informàtic que es utilitza per a l'edició de l'documental i els requisits previs a l'enregistrament.
A la part pràctica es realitza una planificació de tot el procés, es filmen tots els fars i s'entrevisten a diverses persones relacionades amb la navegació marítima. A continuació, s'edita un documental sobre els fars de la Costa Brava amb la intenció de presentar-lo en les xarxes socials, mitjans de comunicació, o altres formes de difusió pública.
Pel que fa a l’objectiu principal, s’ha creat un documental que tracta sobre els 8 fars de la Costa Brava amb una durada de 16:47 minuts; s’ha editat una versió subtitulada en català i una altra en anglès. La idea inicial de com abordar la temàtica s’ha anat perfilant a mesura que s’ha desenvolupat el projecte, per l’aparició de persones molt interessants relacionades amb els fars, que han anat aportant coneixements i donant un valor afegit al documental. Aquesta idea ha migrat de considerar només imatges i música vinculades de forma harmoniosa, a introduir les explicacions i les veus dels entrevistats. Per tant, tot i existir un guió inicial senzill amb un fil conductor, a mesura que ha avançat el documental s’han produït canvis que li han anat donant forma. Quan es contempla el conjunt de tota la història, el producte final no ha acabat sent totalment igual que el de la idea inicial, sinó que ha estat un documental viu, obert a la improvisació i a la intuïció. En tot moment s’ha pensat en quin podia ser el millor final per tancar el documental.
Per aconseguir fer-ne difusió pública, el 23 d’agost del 2020 es va publicar el vídeo promocional del documental, a les xarxes socials com Youtube, Instagram i AirVuz, una pàgina especialitzada amb vídeos de drons, amb molt bona rebuda. Si la covid 19 ho permet, està previst que el documental es pugui presentar a la segona jornada del dia Mundial de les Ajudes a la Navegació Marítima a Tossa de Mar, organitzat per David Moré Aguirre, arxiver de Tossa de Mar, el mes de Juliol del 2021.
Penso que s’ha aconseguit una aproximació al coneixement del conjunt històric dels 8 fars de la Costa Brava, la seva localització, la seva història i les seves característiques principals. Aquest document gràfic pot contribuir a difondre i donar a conèixer aquest patrimoni entre la població, donant-li la importància merescuda per una futura protecció.
Pilotar un dron requereix pràctica i certes habilitats. També ha calgut aprendre a gestionar la tramitació dels permisos per pilotar un dron en zones protegides com el Parc Natural de Cap de Creus i les Illes Medes. Tot aquest procés m’ha permès millorar la tècnica en la presa d’imatges i els coneixements necessaris per pilotar el dron.
Sobre les entrevistes, ha estat molt enriquidor conèixer i col·laborar amb persones tan interessants, unes han anat portant a les altres. Per poder encarar-les s’ha requerit una tasca de documentació prèvia sobre els fars. A l’hora d’editar no sempre ha estat fàcil discernir entre quins diàlegs escollir i quins rebutjar perquè el discurs seguís una lògica, però s’ha deixat, com s’ha apuntat anteriorment, marge a la improvisació. La qualitat del so en alguna entrevista podria ser millorable, això es deu al fet que no es va utilitzar un micròfon professional i el fet d’haver estat gravat en un entorn natural i no d’estudi fa que la qualitat no hagi estat la desitjada. De cara a properes filmacions caldrà tenir en compte aquest aspecte. En tot moment, s’han considerat els drets d'imatge i so dels entrevistats. La reflexió final ha estat que tot i tenir preparat un guió, cal tenir un grau d’expertesa per fer unes bones entrevistes, improvisant les preguntes en funció de les respostes que es donin.
S’ha hagut d’aprendre el maneig d’un programa d’edició de vídeos a nivell professional, com el Final Cut Pro X, totalment desconegut, perquè fins aquest moment només havia treballat amb el programa iMovie. L'aprenentatge s’ha basat en l’assaig-error, preguntar i entrar en contacte amb experts dels qui se’n tenia referències, però que no coneixia personalment i moltes hores de treball. També han sorgit molts dubtes de quines imatges seleccionar i quines no, el seu ordre cronològic, de com millorar la qualitat de les imatges, de com fer les transicions, de com millorar les reverberacions del so que no sempre ha tingut la millor qualitat, de quina era la música que expressava millor el sentir del documental, de superar els entrebancs pel col·lapse de l’ordinador a causa de la gran quantitat d’imatges amb resolució 4K. La lliçó apresa és que hi ha moments que cal la presa de decisions arriscades en les quals confiem. Treballar amb una versió gratuïta durant 3 mesos del programa, ha estat una limitació a l’hora de disposar de més temps en la creació del documental.
A la part teòrica es realitza una recerca de la informació sobre els 8 fars de la Costa Brava que es considera adequada per al documental, la informació relacionada amb el dron amb el que es porta a terme el projecte, es presenta el programa informàtic que es utilitza per a l'edició de l'documental i els requisits previs a l'enregistrament.
A la part pràctica es realitza una planificació de tot el procés, es filmen tots els fars i s'entrevisten a diverses persones relacionades amb la navegació marítima. A continuació, s'edita un documental sobre els fars de la Costa Brava amb la intenció de presentar-lo en les xarxes socials, mitjans de comunicació, o altres formes de difusió pública.
Pel que fa a l’objectiu principal, s’ha creat un documental que tracta sobre els 8 fars de la Costa Brava amb una durada de 16:47 minuts; s’ha editat una versió subtitulada en català i una altra en anglès. La idea inicial de com abordar la temàtica s’ha anat perfilant a mesura que s’ha desenvolupat el projecte, per l’aparició de persones molt interessants relacionades amb els fars, que han anat aportant coneixements i donant un valor afegit al documental. Aquesta idea ha migrat de considerar només imatges i música vinculades de forma harmoniosa, a introduir les explicacions i les veus dels entrevistats. Per tant, tot i existir un guió inicial senzill amb un fil conductor, a mesura que ha avançat el documental s’han produït canvis que li han anat donant forma. Quan es contempla el conjunt de tota la història, el producte final no ha acabat sent totalment igual que el de la idea inicial, sinó que ha estat un documental viu, obert a la improvisació i a la intuïció. En tot moment s’ha pensat en quin podia ser el millor final per tancar el documental.
Per aconseguir fer-ne difusió pública, el 23 d’agost del 2020 es va publicar el vídeo promocional del documental, a les xarxes socials com Youtube, Instagram i AirVuz, una pàgina especialitzada amb vídeos de drons, amb molt bona rebuda. Si la covid 19 ho permet, està previst que el documental es pugui presentar a la segona jornada del dia Mundial de les Ajudes a la Navegació Marítima a Tossa de Mar, organitzat per David Moré Aguirre, arxiver de Tossa de Mar, el mes de Juliol del 2021.
Penso que s’ha aconseguit una aproximació al coneixement del conjunt històric dels 8 fars de la Costa Brava, la seva localització, la seva història i les seves característiques principals. Aquest document gràfic pot contribuir a difondre i donar a conèixer aquest patrimoni entre la població, donant-li la importància merescuda per una futura protecció.
Pilotar un dron requereix pràctica i certes habilitats. També ha calgut aprendre a gestionar la tramitació dels permisos per pilotar un dron en zones protegides com el Parc Natural de Cap de Creus i les Illes Medes. Tot aquest procés m’ha permès millorar la tècnica en la presa d’imatges i els coneixements necessaris per pilotar el dron.
Sobre les entrevistes, ha estat molt enriquidor conèixer i col·laborar amb persones tan interessants, unes han anat portant a les altres. Per poder encarar-les s’ha requerit una tasca de documentació prèvia sobre els fars. A l’hora d’editar no sempre ha estat fàcil discernir entre quins diàlegs escollir i quins rebutjar perquè el discurs seguís una lògica, però s’ha deixat, com s’ha apuntat anteriorment, marge a la improvisació. La qualitat del so en alguna entrevista podria ser millorable, això es deu al fet que no es va utilitzar un micròfon professional i el fet d’haver estat gravat en un entorn natural i no d’estudi fa que la qualitat no hagi estat la desitjada. De cara a properes filmacions caldrà tenir en compte aquest aspecte. En tot moment, s’han considerat els drets d'imatge i so dels entrevistats. La reflexió final ha estat que tot i tenir preparat un guió, cal tenir un grau d’expertesa per fer unes bones entrevistes, improvisant les preguntes en funció de les respostes que es donin.
S’ha hagut d’aprendre el maneig d’un programa d’edició de vídeos a nivell professional, com el Final Cut Pro X, totalment desconegut, perquè fins aquest moment només havia treballat amb el programa iMovie. L'aprenentatge s’ha basat en l’assaig-error, preguntar i entrar en contacte amb experts dels qui se’n tenia referències, però que no coneixia personalment i moltes hores de treball. També han sorgit molts dubtes de quines imatges seleccionar i quines no, el seu ordre cronològic, de com millorar la qualitat de les imatges, de com fer les transicions, de com millorar les reverberacions del so que no sempre ha tingut la millor qualitat, de quina era la música que expressava millor el sentir del documental, de superar els entrebancs pel col·lapse de l’ordinador a causa de la gran quantitat d’imatges amb resolució 4K. La lliçó apresa és que hi ha moments que cal la presa de decisions arriscades en les quals confiem. Treballar amb una versió gratuïta durant 3 mesos del programa, ha estat una limitació a l’hora de disposar de més temps en la creació del documental.