Seguiment d'una plantació de pèsols i estudi de la influència del tipus d'adob en el conreu d'ordi a la Segarra
Autor: Jordi Franquesa Franquesa
Centre: INST.LA SEGARRA
Document:
treball_de_recerca_el_bancal.pdf
(8.64 MB)
Aquest treball és el resultat d’un estudi de camp realitzat al llarg de sis mesos en unes parcel·les de sòl agrícola en un bancal de les terres de la família.
Amb aquest treball es pretén conèixer la disponibilitat de nitrogen en un sòl agrícola de la Segarra abans de la sembra i després de la sega. Al llarg del cicle de creixement es realitza un registre de l’alçada de les plantes. Després de la sega es compara la producció d’ordi segons el tipus d’adobat (purí o mineral). En el cas de les pesoleres es pretén determinar l’enriquiment total de nitrogen en el sòl.
Per realitzar aquest treball de camp s’ha utilitzat la metodologia del quadrat llatí. Aquest té una base matemàtica que se sol utilitzar en treballs de camp i que consisteix en una matriu amb tantes variables com files i columnes hi ha (en el cas que ens ocupa, el nostre quadrat llatí té tres variables i per tant està format per tres files i per tres columnes). La lògica d’aquest recurs consisteix en que en cada fila i en cada columna només hi apareix un cop cada variable. Cada parcel·la d’estudi té una àrea de 9 m². S’han fet tres rèpliques (tres parcel·les) conreades amb pesoleres que no van ser adobades, tres parcel·les sembrades amb ordi i adobades amb fertilitzants minerals (8.15.15 i NAC 27) i tres parcel·les sembrades també amb ordi i adobades amb purins i adob mineral (NAC 27). Els adobs es van aplicar en dos períodes, un després de la sembra, al febrer, i l’altre a l’abril.
Al llarg del període d’estudi es va fer un registre de les alçades de totes les plantes conreades.
Després de la sega s’ha determinat el pes del gra d’ordi i dels pèsols i també el de la palla i les restes de les pesoleres.
Pel que fa a les analítiques de sòl se’n van realitzar dues, una abans de la sembra i l’altra després de la sega, els paràmetres analitzats en els dos casos van ser: matèria orgànica oxidable, N-kjeldahl, C-orgànic i relació C/N.
Resultats:
La producció en pes sec d’ordi en les parcel·les adobades amb fertilitzants minerals ha estat de 195,99 g/m² un valor superior a l’obtingut en les parcel·les adobades amb purí que ha estat de 178,60 g/m². El pes de la palla també ha estat superior en el cas de la fertilització amb adob mineral.
Pel que fa a l’alçada de les plantes d’ordi s’han obtingut uns valors més elevats en el cas de les fertilitzades amb purí respecte les de les parcel·les amb adob mineral amb valors d’altura finals de 80,46 cm i 72,93 cm respectivament.
El contingut de nitrogen total del sòl abans de la sembra era de 0,16% s.m.s i aquest valor es va incrementar fins a 0,36 en els conreus de pesoleres després de la sega. En el cas de l’ordi també hi ha hagut un increment fins a 0,37% en el cas dels fertilitzants minerals i 0,33% en el cas del purí.
Conclusions:
S’ha produït un enriquiment en el nitrogen total del sòl en tots els tipus de conreu respecte al valor inicial. Cal destacar que en el cas de les pesoleres aquest increment s’ha produït sense cap tipus d’aportació externa. En els conreus d’ordi adobat amb fertilitzant químic s’ha obtingut un resultat una mica superior respecte al fertilitzat amb purí.
El creixement de les plantes d’ordi ha sigut superior en les parcel·les adobades amb purins que en les fertilitzades amb adob mineral.
La producció d’ordi ha estat superior en les parcel·les adobades amb fertilitzant mineral, tot i així s’han obtingut valors inferiors als que normalment s’obtenen a la nostra comarca (La Segarra).
No s’ha pogut determinar quina era l’aportació total de nitrogen que generen les pesoleres al sòl ja que faltaría esperar a que les arrels d’aquestes plantes es descomposessin per comprovar-ne l’enriquiment total.
Amb aquest treball es pretén conèixer la disponibilitat de nitrogen en un sòl agrícola de la Segarra abans de la sembra i després de la sega. Al llarg del cicle de creixement es realitza un registre de l’alçada de les plantes. Després de la sega es compara la producció d’ordi segons el tipus d’adobat (purí o mineral). En el cas de les pesoleres es pretén determinar l’enriquiment total de nitrogen en el sòl.
Per realitzar aquest treball de camp s’ha utilitzat la metodologia del quadrat llatí. Aquest té una base matemàtica que se sol utilitzar en treballs de camp i que consisteix en una matriu amb tantes variables com files i columnes hi ha (en el cas que ens ocupa, el nostre quadrat llatí té tres variables i per tant està format per tres files i per tres columnes). La lògica d’aquest recurs consisteix en que en cada fila i en cada columna només hi apareix un cop cada variable. Cada parcel·la d’estudi té una àrea de 9 m². S’han fet tres rèpliques (tres parcel·les) conreades amb pesoleres que no van ser adobades, tres parcel·les sembrades amb ordi i adobades amb fertilitzants minerals (8.15.15 i NAC 27) i tres parcel·les sembrades també amb ordi i adobades amb purins i adob mineral (NAC 27). Els adobs es van aplicar en dos períodes, un després de la sembra, al febrer, i l’altre a l’abril.
Al llarg del període d’estudi es va fer un registre de les alçades de totes les plantes conreades.
Després de la sega s’ha determinat el pes del gra d’ordi i dels pèsols i també el de la palla i les restes de les pesoleres.
Pel que fa a les analítiques de sòl se’n van realitzar dues, una abans de la sembra i l’altra després de la sega, els paràmetres analitzats en els dos casos van ser: matèria orgànica oxidable, N-kjeldahl, C-orgànic i relació C/N.
Resultats:
La producció en pes sec d’ordi en les parcel·les adobades amb fertilitzants minerals ha estat de 195,99 g/m² un valor superior a l’obtingut en les parcel·les adobades amb purí que ha estat de 178,60 g/m². El pes de la palla també ha estat superior en el cas de la fertilització amb adob mineral.
Pel que fa a l’alçada de les plantes d’ordi s’han obtingut uns valors més elevats en el cas de les fertilitzades amb purí respecte les de les parcel·les amb adob mineral amb valors d’altura finals de 80,46 cm i 72,93 cm respectivament.
El contingut de nitrogen total del sòl abans de la sembra era de 0,16% s.m.s i aquest valor es va incrementar fins a 0,36 en els conreus de pesoleres després de la sega. En el cas de l’ordi també hi ha hagut un increment fins a 0,37% en el cas dels fertilitzants minerals i 0,33% en el cas del purí.
Conclusions:
S’ha produït un enriquiment en el nitrogen total del sòl en tots els tipus de conreu respecte al valor inicial. Cal destacar que en el cas de les pesoleres aquest increment s’ha produït sense cap tipus d’aportació externa. En els conreus d’ordi adobat amb fertilitzant químic s’ha obtingut un resultat una mica superior respecte al fertilitzat amb purí.
El creixement de les plantes d’ordi ha sigut superior en les parcel·les adobades amb purins que en les fertilitzades amb adob mineral.
La producció d’ordi ha estat superior en les parcel·les adobades amb fertilitzant mineral, tot i així s’han obtingut valors inferiors als que normalment s’obtenen a la nostra comarca (La Segarra).
No s’ha pogut determinar quina era l’aportació total de nitrogen que generen les pesoleres al sòl ja que faltaría esperar a que les arrels d’aquestes plantes es descomposessin per comprovar-ne l’enriquiment total.