El sector porcí al Lluçanès. Hi ha alternatives?
Autor: Mariona Coma Roca
Centre: INST.CASTELL DEL QUER
Premi: 2n Premi ex-aequo
Document:
Actualment al Lluçanès hi ha 314.067 porcs, repartits en 180 explotacions. Aquesta elevada quantitat de porcs, genera una sèrie d’impactes ambientals, socials i econòmics al territori. En aquest context, i atès que bona part de la meva família és d’arrels pageses i es dediquen el porcí, vaig optar per realitzar un treball de recerca que tingués com a objecte d'estudi principal la situació actual del porcí al Lluçanès, i la possibilitat de substituir el model actual per alternatives més sostenibles. A partir d’aquí doncs neix: “El sector porcí al Lluçanès: Hi ha alternatives?”.
Aquest ha estat un projecte realitzat en base a tres objectius principals: en primer lloc, fer una radiografia actual del sector ramader porcí al Lluçanès, preferentment utilitzant dades quantitatives, i comprendre l’evolució d’aquest al llarg de 20 anys en diversos aspectes (dimensió de les explotacions, localització, mesures ambientals i mesures sanitàries); en segon lloc, identificar quins són els impactes mediambientals, econòmics i socials causats al territori per l’activitat ramadera porcina; i, per últim, investigar sobre la ramaderia porcina ecològica, esbrinar si hi ha alguna explotació d’aquest model ramader al Lluçanès, i si seria viable implementar-la al territori. En relació a aquest últim objectiu, a l’inici del treball, va ser plantejada la següent hipòtesis: “Ara per ara, no és possible implementar el sistema de ramaderia porcina ecològica al Lluçanès, ja que si arreu de Catalunya hi ha tan poques explotacions amb aquest model, per alguna cosa deu ser”. A partir d’aquests tres eixos i el plantejament de la hipòtesi es va iniciar una recerca realitzada seguint tres metodologies ben diferenciades: en un primer moment es va fer una recerca documental mitjançant fonts digitals i documents trobats al portal web del Departament de Ramaderia Agricultura i Pesca; a continuació es van realitza un total de 14 entrevistes a ramaders del territori, col·lectius i associacions que defensen el Lluçanès, a experts i tècnics del sector, i als diversos ENS locals. Finalment, i per assolir el tercer objectiu, es van fer dues observacions: una l’EcoGranja Salgot, situada a Aiguafeda; i l’altra a l’explotació de cicle tancat, Cal Rovira, localitzada a Sagàs.
Una vegada finalitzada la recerca, es va arribar a la conclusió que el Lluçanès degut al seu passat transhumant i les condicions de paisatge es presenta com un territori rural on tant l’agricultura com la ramaderia tenen un pes força important. Pel que fa a la ramaderia el sector predominant és el porcí. Però com ha quedat palès a l’inici d’aquest breu resum, aquest predomini del porcí genera una gran quantitat d’externalitats negatives, a més d’algunes positives que haurien de disminuir. Durant la realització del projecte s’ha arribat a la conclusió que la ramaderia porcina ecològica, no és una alternativa factible. L’elevat cost de producció, els requeriments tècnics, sanitaris, normatius i la baixa demanda de productes ecològics que hi ha actualment al Lluçanès, i la situació de mercat expansiva amb una demanda externa molt elevada són els motius que expliquen que els ramaders considerin el model ecològic molt poc rendible en aquests moments. Tot i així, la producció en cicle tancat, es veu com una alternativa més factible, si es genera un marc legislatiu més favorable i la societat canvia el criteri de demanda i opta per la proximitat i la qualitat, en comptes de donar suport a les grans corporacions que ofereixen productes industrialitzats, de baix preu i baixa qualitat.
Aquest ha estat un projecte realitzat en base a tres objectius principals: en primer lloc, fer una radiografia actual del sector ramader porcí al Lluçanès, preferentment utilitzant dades quantitatives, i comprendre l’evolució d’aquest al llarg de 20 anys en diversos aspectes (dimensió de les explotacions, localització, mesures ambientals i mesures sanitàries); en segon lloc, identificar quins són els impactes mediambientals, econòmics i socials causats al territori per l’activitat ramadera porcina; i, per últim, investigar sobre la ramaderia porcina ecològica, esbrinar si hi ha alguna explotació d’aquest model ramader al Lluçanès, i si seria viable implementar-la al territori. En relació a aquest últim objectiu, a l’inici del treball, va ser plantejada la següent hipòtesis: “Ara per ara, no és possible implementar el sistema de ramaderia porcina ecològica al Lluçanès, ja que si arreu de Catalunya hi ha tan poques explotacions amb aquest model, per alguna cosa deu ser”. A partir d’aquests tres eixos i el plantejament de la hipòtesi es va iniciar una recerca realitzada seguint tres metodologies ben diferenciades: en un primer moment es va fer una recerca documental mitjançant fonts digitals i documents trobats al portal web del Departament de Ramaderia Agricultura i Pesca; a continuació es van realitza un total de 14 entrevistes a ramaders del territori, col·lectius i associacions que defensen el Lluçanès, a experts i tècnics del sector, i als diversos ENS locals. Finalment, i per assolir el tercer objectiu, es van fer dues observacions: una l’EcoGranja Salgot, situada a Aiguafeda; i l’altra a l’explotació de cicle tancat, Cal Rovira, localitzada a Sagàs.
Una vegada finalitzada la recerca, es va arribar a la conclusió que el Lluçanès degut al seu passat transhumant i les condicions de paisatge es presenta com un territori rural on tant l’agricultura com la ramaderia tenen un pes força important. Pel que fa a la ramaderia el sector predominant és el porcí. Però com ha quedat palès a l’inici d’aquest breu resum, aquest predomini del porcí genera una gran quantitat d’externalitats negatives, a més d’algunes positives que haurien de disminuir. Durant la realització del projecte s’ha arribat a la conclusió que la ramaderia porcina ecològica, no és una alternativa factible. L’elevat cost de producció, els requeriments tècnics, sanitaris, normatius i la baixa demanda de productes ecològics que hi ha actualment al Lluçanès, i la situació de mercat expansiva amb una demanda externa molt elevada són els motius que expliquen que els ramaders considerin el model ecològic molt poc rendible en aquests moments. Tot i així, la producció en cicle tancat, es veu com una alternativa més factible, si es genera un marc legislatiu més favorable i la societat canvia el criteri de demanda i opta per la proximitat i la qualitat, en comptes de donar suport a les grans corporacions que ofereixen productes industrialitzats, de baix preu i baixa qualitat.