Skip to main content

Dels llibres a les aules

Autor: Núria Garcia Anglada
Centre: INST.PALAMÓS
Premi: 1r Premi ex-aequo
L’ arribada de la II República va anar acompanyada d’un conjunt de mesures, entre elles la reforma educativa i pedagògica que va impulsar la coeducació, laïcisme i bilingüisme. La irrupció de la Guerra Civil va paralitzar tots els avanços provocant un xoc de bàndols també dins les aules amb la depuració del magisteri. Consegüentment, la victòria franquista i imposició d’un règim dictatorial van originar un sistema educatiu on els principis del Movimiento Nacional juntament amb el nacionalcatolicisme van ser integrats dins les aules que retornaren a polítiques de segregació i confessionalitat. L’objectiu del present treball és investigar l’evolució dels diferents models educatius implantats així com els matisos sorgits de la Guerra Civil, tot mitjançant un extens estudi teòric de caràcter legislatiu i polític desenvolupant cadascuna de les mesures i lleis en educació. Paral·lelament, en la part pràctica s’ha elaborat una anàlisi bibliomètrica centrada a descobrir i comparar els continguts dels llibres escolars de la II República i franquisme per demostrar la importància de l’ús de criteris d’imparcialitat.
La metodologia emprada en la part pràctica ha consistit d’un buidatge bibliomètric de fins a set lliçons pertanyents a una mostra total de 20 manuals escolars de Grau Elemental d’entre els anys 1931 i 1975. Els temes que s’han escollit han estat: pàtria, religió, família, escola, descobriment d’Amèrica, II República, Guerra Civil i franquisme.
A partir de l’anàlisi de fragments i posterior representació gràfica de les tendències s’ha pogut determinar l’existència de gran quantitat de biaixos, tendències a l’alça o a la baixa en l’ús de paraules i voluntats polítiques darrere de tots i cadascun dels temes analitzats, especialment d’aquells que generen més polèmica com la pàtria i religió. Quelcom semblant succeeix amb l’explicació de la II República, Guerra Civil i franquisme, considerats tabú i amb una manipulació evident respecte els successos ocorreguts.
En el cas del descobriment d’Amèrica se’n denota una connotació colonitzadora i reconstructora de la societat atorgada a l’autodenominada mare Espanya mentre que les referències a la família i escola són de caràcter més lax.
En cloure el treball considero que tots els objectius proposats han estat assolits i les hipòtesis han quedat verificades. Així doncs, l’educació varia segons qui està al poder i és que sovint s’actua més en favor dels interessos de l’Estat que del professorat i alumnat. Tant en la II República i franquisme es va intentar inculcar uns valors i ideals determinats per aconseguir l’adhesió de la joventut a una causa o altra ja fossin la llibertat, igualtat i fraternitat o l’Espanya una, gran i lliure. Aquest fet assoleix el seu màxim auge quan en la Guerra Civil l’educació esdevé un punt més pel control ideològic i polític de la societat, les aules deixen de ser un espai de convivència per convertir-se en mirall de la divisió interna d’un país. Amb la part pràctica, he pogut certificar que un mateix fet es pot entendre de moltes formes diferents, ja que el que s’ensenya i aprèn va molt més enllà dels murs de les aules.